Von der Leyen, a l'ull de l'huracà per un fitxatge polèmic: 20.000 € mensuals i una acusació de favoritisme

Brussel·lesUrsula von der Leyen tenia molt encaminada la revalidació del seu mandat al capdavant de la Comissió Europea. La gestió de la pandèmia, tot i la polèmica compra conjunta de vacunes, i la guerra d'Ucraïna l'han erigit en la gran líder d'Europa. Cap nom de les institucions comunitàries o d'algun estat membre ha sigut capaç de fer-li ombra. És la cara visible i reconeixible de la Unió Europea, sobretot a escala internacional, i ha comptat amb el suport dels principals líders estatals.

Ara bé, tot es va començar a tòrcer amb el seu inequívoc suport a Israel en la guerra de Gaza, l'onada de protestes de la pagesia (en gran part) contra el seu gran pla verd i, ara, un escàndol que cada vegada es va fent més gros dos mesos abans de les eleccions europees del pròxim 9 de juny: el ja batejat com a Piepergate. Es tracta d'un polèmic nomenament que, en un altre moment, segurament hauria passat desapercebut. Però la Unió Europea fa temps que està en precampanya i l'oposició —també la interna— ha ensumat la sang.

El protagonista és Markus Pieper, un eurodiputat de la CDU alemanya que Von der Leyen ha fitxat com a representant de les petites i mitjanes empreses per part de la Comissió Europea. Més enllà del salari, que s'eleva gairebé als 20.000 euros bruts mensuals, i el fet que Von der Leyen i Pieper comparteixen partit polític, el que ha aixecat més polseguera és com s'ha dut a terme el procés de selecció.

Segons diferents mitjans internacionals, dues dones que optaven a la mateixa feina van treure millor nota que Pieper en l'última fase, però una entrevista feta per l'executiu liderat per Von der Leyen va fer que al final es decantessin pel candidat alemany. Això ha provocat la indignació de diferents veus de les institucions europees. A més, el mateix comissari de Competència, el liberal francès Thierry Breton, que també era en l'entrevista, es va mostrar contrari al nomenament del correligionari de la presidenta de la Comissió Europea des d'un bon principi.

De fet, no ha sigut l'únic membre de l'executiu comunitari que ha aixecat la veu: els dirigents socialdemòcrates també han posat el crit el cel contra l'elecció de la seva pròpia presidenta. El cap de la cartera d'Economia, l'exprimer ministre italià Paolo Gentiloni; el comissari de Treball i candidat del Partit Socialista Europeu a les europees, Nicolas Schmit, i el cap de la diplomàcia de la UE, Josep Borrell, han firmat una carta conjunta en què denuncien els "dubtes" que genera el nomenament en matèria de "transparència i imparcialitat".

També s'ha queixat de manera oficial l'eurodiputada liberal de Txèquia Martina Dlabajová, una de les candidates que va arribar al final del procés de selecció i que, tot i treure més bona valoració que Pieper, s'ha quedat sense la feina. De moment, ha enviat un recurs a l'equip de recursos humans de la Comissió Europea, que encara no s'ha pronunciat.

Majoria contra el nomenament

Les crítiques no només arriben de part dels comissaris socialdemòcrates i de les afectades, sinó que al ple d'aquesta setmana del Parlament Europeu una majoria aclaparadora (382 vots a favor, 144 en contra i 80 abstencions) va recriminar el nomenament i demana que es reobri el procés de selecció. Gairebé només hi va votar en contra el Partit Popular Europeu, que és la família política de Von der Leyen.

Tot i que aquesta demanda de l'Eurocambra no és vinculant, suposa un cop dur contra la dirigent alemanya en plena precampanya electoral. Cal recordar que després dels últims comicis europeus, l'Eurocambra va ratificar Von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea només per un marge de nou vots. És a dir, no es pot permetre fer enfadar i posar-se encara més en contra el Parlament Europeu si no vol veure perillar la revalidació del seu mandat.

En aquest sentit, diferents veus crítiques amb Von der Leyen han aprofitat per tornar a criticar el caràcter personalista de la seva presidència i que hagi relegat els seus comissaris a un paper més secundari, així com el fet que hagi volgut acaparar carteres que no li pertoquen, sobretot la d'Exteriors o la de Defensa. Ara bé, encara que la bola de neu es va fent gran a mesura que s'acosten les eleccions, Von der Leyen de moment opta per fer com si sentís ploure i es limita a repetir que el procés de selecció del nomenament va ser "transparent i net".