Internacional 30/03/2022

Kíiv acusa Moscou d'"enganyar" amb la retirada de tropes

L'ONU investigarà crims de guerra a Ucraïna i els Estats Units plantegen expulsar Rússia del Consell de Drets Humans

4 min
Una imatge de Kiiv

BarcelonaLes bombes han tornat a caure aquest dimecres als afores de Kíiv i el foc d'artilleria no s'ha aturat tampoc sobre Txerníhiv, més al nord. Un incompliment total, doncs, de l'únic compromís de desescalada militar que s'havia aconseguit fins ara en la negociació : Moscou havia assegurat dimarts que reduiria "dràsticament" l'activitat militar a la capital ucraïnesa i a Txerníhiv. Una promesa que tant les autoritats ucraïneses com diversos governs occidentals veuen com una estratègia del Kremlin per amagar un reagrupament de forces en aquella zona, després del fracàs en l'intent d'encerclar la capital, mentre concentren la seva ofensiva en el front est, al Donbass, on l'exèrcit rus combat el gruix de les forces ucraïneses.

Rússia assegurava, de fet, que estava reagrupant les seves tropes al nord de Kíiv i a Txerníhiv per concentrar-se al Donbass. Però aquest suposat replegament al nord no era real, segons les autoritats locals. "No és veritat", deia l'alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, en un vídeo dirigit als líders europeus en què explicava que durant tota la nit de dimarts a dimecres s'havien "sentit sirenes, atacs de míssils i fortes explosions a l'est i al nord de Kíiv". "Hi ha batalles immenses, la gent encara hi està morint", denunciava. Fins i tot a Irpín, la ciutat del suburbi de la capital que va ser recuperada dimarts per les tropes ucraïneses, s'hi van sentir bombardejos a la zona nord. En aquesta ciutat devastada després de dies d'ocupació russa, hi han mort fins dimarts entre 200 i 300 persones, segons l'ajuntament. La ciutat ha quedat pràcticament buida, ja que molts dels seus habitants s'han sumat als 4 milions d'ucraïnesos que han fugit ja del país, segons l'ONU.

Més al nord, l'alcalde de Txerníhiv, Vladislav Astroixenko, també ha denunciat a la CNN que els atacs russos sobre la ciutat no només no s'han aturat sinó que "s'havien intensificat", fins al punt que hi havia fins a 100.000 persones atrapades dins de la localitat amb menjar i medicaments només per a una setmana. "Aquesta és una nova confirmació que Rússia sempre menteix", deia Astroixenko, i denunciava "un atac de morter colossal al centre de Txerníhiv" aquest mateix dimecres que havia deixat almenys 25 ferits.

Ben entrada la cinquena setmana de combats, l'ONU ha anunciat que investigarà els possibles crims de guerra comesos a Ucraïna. "Habitatges i edificis administratius, hospitals i escoles, estacions d'aigua i sistemes d'electricitat no s'han salvat", denunciava la cap del Consell de Drets Humans de l'ONU, Michelle Bachelet, i advertia que "els atacs indiscriminats estan prohibits per la llei humanitària internacional i poden constituir crims de guerra".

Mines antipersona i bombes clúster

L'ONU ha verificat fins ara atacs militars que han danyat fins a 77 instal·lacions mèdiques, inclosos 50 hospitals. Aquest dimecres s'ha fet públic també que Rússia va atacar un magatzem de la Creu Roja a Mariúpol tot i estar perfectament identificat. Alhora, Bachelet ha assegurat que té denúncies creïbles sobre l'ús de bombes clúster per part de Rússia i també d'Ucraïna, i en el cas rus s'haurien utilitzat contra població civil almenys 24 cops. Són armes prohibides a escala internacional perquè la seva gran dispersió genera un dany indiscriminat. També estan prohibides les mines antipersona i aquest dimecres Human Rights Watch denunciava que Rússia n'ha fet servir també a Ucraïna. Kíiv acusava també a Moscou d'haver posat mines a la costa del mar Negre en zones transitades pel comerç marítim. El grup de tres experts creat per Bachelet haurà d'investigar totes aquestes acusacions i fer un informe sobre els "abusos de drets i violacions del dret internacional humanitari" que s'hagin comès a Ucraïna. També investigaran si són reals els vídeos penjats a les xarxes on es veuen soldats ucraïnesos maltractant presoners russos o sospitosos de col·laborar amb Rússia.

Des dels Estats Units, però, es demanen mesures diplomàtiques dràstiques contra Rússia. Un grup de senadors demòcrates i republicans han demanat formalment l'expulsió de Rússia del Consell de Drets Humans de l'ONU, la branca de l'organisme internacional que té a Ginebra. Per tal que prosperés, la resolució s'hauria de votar a l'Assemblea de l'ONU a Nova York i necessitaria almenys dos terços dels vots emesos, sense comptar les abstencions, segons informen a l'ARA fonts diplomàtiques occidentals, que expliquen que aquest mateix debat s'ha obert també en altres organismes internacionals, com una estratègia de pressió per "aïllar Rússia diplomàticament". Detallen que en alguns casos aquesta pèrdua de seient de Moscou podria passar per una "suspensió temporal" en cas que no fos possible una expulsió permanent. Una mesura com aquesta podria prosperar al Consell de Drets Humans de l'ONU si es repeteix l'esquema de vot de les dues resolucions aprovades fins ara a l'Assemblea de l'organisme, la primera per condemnar la invasió i la segona per demanar a Rússia que aturi els atacs sobre civils. Fins a 144 països hi van votar a favor en la segona, davant de només 5 vots en contra (i 38 abstencions, que en aquest cas no comptarien), però falta veure si el resultat és el mateix quan es tracta d'anar més enllà de les declaracions i es vol accionar una mesura punitiva.

stats