Internacional 18/04/2022

L’atac de Putin a Ucraïna taca el llegat de Merkel

El president alemany admet l'"error" d'haver-se aferrat al Nord Stream 2, però l'excancellera no fa autocrítica

4 min
Angela Merkel i Vladímir Putin, en una cimera a Berlín l'any passat.

DortmundA Angela Merkel li encanta la llengua russa. És un idioma que va aprendre a practicar sobretot en converses espontànies amb soldats soviètics que estaven aquarterats prop del seu domicili en temps de la República Democràtica Alemanya (RDA). Amb 15 anys treia tan bones notes en l’assignatura de rus que va rebre el premi d’un viatge a Moscou. La fascinava i la fascina la cultura russa. Tolstoi, Dostoievski o Caterina la Gran, el retrat de la qual tenia al seu escriptori de la cancelleria. Ja consagrada com a líder mundial , a Merkel se la veia com una experta de la mentalitat russa i de Vladímir Putin, la seva nèmesi en els 16 anys que la cancellera va estar en el càrrec.

Merkel va saber de seguida de quin peu calçava el president rus, que, alhora, domina perfectament la llengua alemanya. Exoficial del KGB a la RDA, Putin va esbrinar que la cancelleria tenia pànic als gossos, perquè de petita n'hi va mossegar un. En una visita a Rússia el 2007, la llavors líder del govern alemany es va trobar que el seu amfitrió la rebia amb un gran gos al costat sense lligar.

Ja abans, el 2006, la primera vegada que la cancellera Merkel saludava Putin en territori alemany ho feia amb el recel que feia poc que havien assassinat la periodista crítica amb el Kremlin Anna Politkóvskaia. Segurament encara no es podia fer una idea de la brutalitat del líder rus. Però quan se n'acumulaven les evidències mai va plantar-li cara de manera decidida.

La relació entre Berlín i Moscou es va anar refredant amb els anys. El 2015 es van registrar ciberatacs russos al Parlament alemany. El 2019 un ciutadà rus va assassinar un asilat georgià al parc del Tiergarten de Berlín per ordre del Kremlin, segons va dictaminar la justícia alemanya. La tensió arran de l’enverinament de l’opositor Aleksei Navalni, que va rebre tractament mèdic a Berlín, també va ser notòria. Però més enllà de paraules dures i de la promoció de sancions internacionals, sobretot arran de l’annexió russa de Crimea, Alemanya va prioritzar els seus interessos econòmics i comercials amb Rússia. El projecte del gasoducte Nord Stream 2, que uneix els dos països a través del mar Bàltic sense passar per cap altre estat, es va mantenir intocable. Berlín s'assegurava que els conflictes de Putin amb els països veïns no li passessin factura.

I aquest va ser un dels errors més clars de l’era Merkel a la cancelleria. Experts en estudis d’Europa de l’Est reconeixen que la intervenció diplomàtica de la llavors cancellera alemanya després de l’annexió russa de Crimea va ser remarcable i probablement va evitar que Putin ataqués ja el 2014 més territoris d’Ucraïna. Però des de llavors la necessitat d’un canvi de paradigma en la política alemanya respecte a Rússia es va passar per alt.

El preu del gas

Enmig del compromís de sortida de les centrals nuclears, el govern de Merkel va entendre que necessitava encara més les fonts de Rússia com a pont cap a la transformació energètica verda. L’enorme dependència del carbó, el gas i el petroli russos es va anar aguditzant, mentre es cuidava la butxaca del contribuent alemany. Merkel es va preocupar que no hi hagués grans augments dels preus de l’energia. Va cuidar-se de la seva clientela democristiana i, en general, dels interessos de la indústria alemanya.

Altrament, el govern germànic va insistir a veure per separat Rússia com a soci econòmic i Rússia com a actor polític, com si fossin parts dissolubles. Berlín va repetir l’argument que en altres èpoques de tensió passades Moscou havia continuat distribuint la seva energia fòssil amb fiabilitat.

La democristiana Merkel, però també clarament el seu predecessor a la cancelleria, el socialdemòcrata Gerhard Schröder (que tenia estretes relacions polítiques i personals amb Putin i que ara està nominat per al consell directiu del gegant energètic rus Gazprom), van ignorar que l’energia és una part important de la política exterior. Schröder va signar l’acord per a la construcció del primer gasoducte amb el seu amic Putin, del qual encara ara no s’ha desmarcat de manera clara.

Ningú se salva de la crítica. En la política energètica respecte a Rússia, els democristians de la CDU i els socialdemòcrates de l’SPD no han manifestat substancials diferències en els seus anys de govern de Gran Coalició.

“Haver-me aferrat al Nord Stream 2 va ser clarament un error”, ha admès aquesta setmana el president alemany, Frank Walter Steinmeier (SPD), que com a exministre de la Cancelleria amb Schröder (1999-2005) i com a titular d’Exteriors del govern de Merkel (2005-2009 i 2013-2017) va donar forma a la política germano-russa.

Sense autocrítica

L’admissió de l’actual cap d’estat alemany contrasta amb la falta d’autocrítica de l’excancellera. Interpel·lada amb duresa pel president ucraïnès, Volodímir Zelenski, Merkel ha sortit al pas aquesta setmana per refermar-se en la decisió que es va prendre en la cimera de l'OTAN del 2008 a Bucarest de no admetre Ucraïna i Geòrgia com a membres de l’organització transatlàntica. De manera manifesta volia evitar llavors que l’aliança militar occidental es veiés arrossegada a una crisi bèl·lica.

Però precisament l’actual guerra ofensiva de Rússia a Ucraïna omple d’ombres el llegat de Merkel. L’atac de Putin és una derrota de l’excancellera i de l’estratègia energètica i la política exterior alemanyes.

stats