L'era Netanyahu arriba al seu final

BeirutLes eleccions parlamentàries del mes de març a Israel, les quartes que ha celebrat el país en menys de dos anys, van ser un referèndum a Benjamin Netanyahu, però, com es va avançar llavors, la continuïtat de Bibi no s'havia de resoldre a les urnes sinó posteriorment amb les lleialtats dels partits polítics. Netanyahu, de qui la supervivència política penja d'un fil, se sent traït pels partits als quals va donar suport des del seu govern. No obstant això, el primer ministre interí "s'equivoca quan pensa això, perquè són els partits els que li van donar suport a ell en un principi i ara han deixat de comptar-hi", explica a l'ARA Yaron Frieman, de la Universitat de Haifa. Però la realitat és contundent, i Netanyahu, acostumat a sortir viu de crisis immenses, ho sap. Aquest cop, de fet, no se'n sortirà.

La dividida Knesset (Parlament israelià) ha unit forces per formar una coalició anti-Netanyahu, que ha posat fi al seu lideratge de dotze anys. Després de dies de negociacions, el partit opositor Yair Lapid ha presentat aquest dimecres, a prop de la mitjanit quan expirava el termini, la seva proposta de govern de coalició al president del país, Reuven Rivlin. El nou executiu, però, haurà de ser votat al Parlament israelià, probablement la setmana que ve.

Israel tindrà per fi un nou govern sense Netanyahu, després de quatre temptatives electorals en què ell jugava com a favorit. Tot i així, no es presenten gaires possibilitats d'èxit per al nou govern "del canvi", ja que uneix partits ultraortodoxos amb liberals i d'extrema esquerra. Els assumptes d'estat i religió no podran mantenir-se al marge per gaire temps i llavors podrien produir-se les primeres fissures en aquest executiu multicolor.

La caiguda de Bibi va començar amb la ruptura amb el seu ministre de Defensa i aliat natural, Benny Gantz, amb la qual cosa ja es va començar a veure que el seu govern de coalició s'afeblia. Tampoc el va beneficiar la seva situació judicial –està sent processat per casos de corrupció, de frau i d'abús de confiança, pels quals li podrien caure deu anys de presó– per guanyar-se suports polítics. Amb el futur fosc que se li acostava, molts analistes van sospitar que l'última ofensiva entre Israel i el grup extremista Hamàs, que controla la franja de Gaza des del 2007, va ser una maniobra política per guanyar temps en la formació del govern israelià. De poc li ha servit ara la seva bel·ligerant campanya a Gaza, ja que, en opinió de Frieman, "la temptativa de Netanyahu, que durant les eleccions va buscar suports entre els partits àrabs israelians, va demostrar després que els incidents violents a Cisjordània i el desallotjament de palestins al barri de Sheij Jarrah, a Jerusalem, allunyarien als àrabs de pactar amb ell".

Possible vicepresident àrab

De fet, el líder del partit àrab Raam, Mansur Abbas, s'ha unit a la "coalició del canvi", liderada pel centrista Yair Lapid. Es tracta d'un moment històric, ja que per primer cop podria haver-hi un viceministre àrab que podria bregar en els assumptes dels assentaments il·legals, l'augment de les partides de desenvolupament per als pobles àrabs i el reconeixement dels beduïns com a ciutadans. En canvi, l'altre partit àrab, la Llista Unida, ha mostrat el seu rebuig a un govern encapçalat per l'antic lloctinent de Netanyahu, Naftali Bennett, i promotor dels assentaments de colons.

El líder ultranacionalista va esperar l'alto el foc a Gaza per retractar-se oficialment del seu suport a Netanyahu i oferir la seva aliança al líder centrista opositor Yair Lapid –el partit Yesh Atid és el segon amb més vots a la Knesset–, amb la idea de formar un govern d'unitat que expulsi el líder del Likud. Tot i la naturalesa dividida de la Knesset, representada per grups que comprenen tots els espectres polítics, finalment s'ha obrat el miracle d'un govern de "salvació" per no haver d'anar a unes cinquenes eleccions, cosa que el país no podria suportar.

Israel ha viscut una forta crisi econòmica en els últims anys, a causa de la pandèmia, i ara que el país ha tornat a obrir-se després d'una reeixida campanya de vacunació necessita també estabilitat política per recuperar-se econòmicament. Un altre factor a tenir en compte són les eleccions presidencials a l'Iran, que estan a tocar i en què els ultraconservadors van al capdavant. Bennett, que aspira a ser el nou primer ministre, ha deixat clar en el passat que serà intransigent amb el règim de l'Iran i que no acceptarà la solució de dos estats (un d'israelià i un altre de palestí).

Aquest mateix dimecres, el Parlament israelià ha confirmat el nomenament d'Isaac Herzog, exlíder laborista, com a onzè president d'Israel, que prendrà possessió del seu càrrec el pròxim 9 de juliol a substitució de president Reuven Rivlin.