Internacional 04/04/2022

Tenim menys de tres anys per començar a reduir les emissions globals, alerten els científics de l'ONU

Les polítiques actuals ens porten a augmentar 3,2 ºC a finals de segle

5 min
El 44% de les emissions provenen del carbó.

BarcelonaLes emissions globals de gasos d'efecte hivernacle no han deixat de créixer des del 1850, amb petits sotracs com la Segona Guerra Mundial, la crisi financera o el covid. Però aquesta corba creixent s'ha d'aturar i ha de començar a baixar "immediatament"; de fet, en els pròxims tres anys. Les emissions han d'arribar al seu pic abans del 2025 si es vol evitar pujar més d'1,5 ºC o fins i tot 2 ºC d'escalfament global, uns llindars –fixats com a límits a l'Acord de París– que desfermaran episodis cada cop més devastadors de la crisi climàtica. És una de les conclusions de l'últim informe publicat aquest dilluns pel Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC en anglès), el grup de científics climàtics de l'ONU, que adverteix que sense "una profunda i immediata reducció de les emissions, limitar l'escalfament a 1,5 ºC quedarà fora del nostre abast".

L'informe alerta que l'aplicació de l'Acord de París és massa "lenta" i desigual, i que les polítiques que estaven en marxa a finals del 2020 porten el món cap a un escalfament global de 3,2 ºC el 2100. "Aquest informe és un veredicte de culpabilitat", ha denunciat el secretari general de l'ONU, António Guterres, que ha criticat la "vergonya" de les "promeses trencades" dels estats que van signar aquell tractat. "Alguns governs diuen una cosa i en fan una altra. Dit clarament: menteixen, i el resultat serà catastròfic", ha reblat Guterres, que ha volgut deixar clar també que si bé als activistes climàtics se'ls titlla sovint de "radicals perillosos" en realitat "els perillosos són aquells que encara estan incrementant el finançament en combustibles fòssils".

"Cal reduir a la meitat les emissions el 2030 i l'IPCC ens diu que tenim el coneixement i la tecnologia per fer-ho", ha destacat la directora executiva del Programa de Medi Ambient de l'ONU, Inger Andersen, que ha lamentat que l'actual crisi energètica "torni a ser una oportunitat perduda", ja que els governs no semblen adonar-se que "per repensar la dependència dels combustibles fòssils la solució ha de ser l'aposta clara per les fonts més netes", i no pas diversificar els països d'origen dels primers.

El nou informe, que se centra en la mitigació, és a dir, en les vies per reduir les emissions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle, destaca que des del 2010 l'energia renovable ha reduït un 85% el seu cost, cosa que la converteix en una alternativa viable. Un terç de les emissions mundials venen del sector energètic i, per tant, la principal missió és la transició energètica, que passa per "reduir els combustibles fòssils, estendre l'electrificació i millorar l'eficiència energètica" i buscar noves fonts de combustible, com l'hidrogen verd i les renovables.

Però el canvi d'hàbits de la població també hi pot fer molt: pot servir per reduir entre un 40% i un 70% les emissions globals el 2050, segons l'informe científic. Canviar el cotxe per la bicicleta o simplement per caminar, reduir els viatges en avió i adaptar la casa a un consum d'energia neta, per exemple, pot retallar moltes emissions a escala global, diuen els científics. També l'electrificació del transport rodat o la cerca de combustibles alternatius per a l'aviació i els vaixells. Les ciutats emeten entre un 67% i un 72% dels gasos d'efecte hivernacle i, per tant, són també un focus d'acció, de cara a una "millor planificació urbanística, electrificació i adaptació dels edificis", per exemple. Aturar la desforestació, transformar la indústria i invertir en tecnologies per extraure carboni de l'atmosfera són altres de les mesures que planteja l'IPCC.

Aquest nou estudi és el tercer que publica l'IPCC des de l'octubre passat, i forma part també del seu 6è informe, un nou compendi científic sobre la crisi climàtica encarregat per l'ONU. La primera part, publicada a l'octubre, se centrava en "les bases científiques" ; la segona part, publicada al febrer, explicava els impactes i l'adaptació a l'emergència climàtica , i aquest tercer se centra en la mitigació.

Segons aquest nou informe científic de l'ONU, les emissions globals s'han de reduir almenys un 43% fins al 2030 i un 84% fins al 2050 per poder evitar els 1,5 ºC d'augment de temperatura. Unes estimacions conservadores en comparació amb altres informes, que demanen una retallada encara més dràstica. Amb tot, el nou informe recorda també que els termòmetres globals superaran segur aquests 1,5 ºC en les pròximes dues dècades, però que si la reducció d'emissions es fa de forma prou immediata i radical, aquesta pujada seria només temporal i després tornaria a baixar. Aquest és l'escenari més optimista, però requereix unes polítiques de reducció d'emissions que estan molt lluny de les actuals. Per limitar l'escalfament a 1,5º cal que les emissions netes siguin zero (el que s'emet menys el que capturen els embornals, com boscos i oceans) en els primers anys de la dècada del 2050. Per als 2 ºC, caldria aconseguir-ho a principis de la dècada del 2070. En qualsevol cas, "la temperatura global no s'estabilitzarà fins que no s'arribi a aquest zero net", diuen els científics.

El repartiment de responsabilitats

"En les últimes dues dècades hem vist els increments més grans en les emissions de tota la història humana, malgrat que ja sabíem el seu efecte. Per a la pròxima dècada no podem seguir el mateix patró", resumia Andersen. El 2019, les emissions eren un 12% més altes que el 2010 i un 54% més altes que el 1990. Tot i així, l'índex de creixement anual d'aquesta última dècada s'ha temperat una mica: ha baixat a un 1,3% de pujada anual en comparació amb el 2,1% anual de la dècada anterior. Aquesta reducció de l'increment anual d'emissions procedeix sobretot de la indústria, mentre que en el sector transport s'ha mantingut més estable.

En l'actualitat, el 10% més ric de la humanitat és responsable d'entre el 34% i el 45% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle globals, mentre que el 50% de població més pobra només emet entre el 13% i el 15%. El 40% restant que queda al mig seria responsable d'entre el 40% i el 53% de les emissions globals. El 41% de la població mundial, de fet, viu en països amb emissions per càpita molt baixos (menys de 3 tones de CO2 per càpita), amb dades del 2019.

El pressupost de carboni que tenim des del 2020, és a dir, la quantitat màxima de CO2 que podem emetre abans d'arribar als 1,5 ºC d'escalfament global, és de 500 gigatones (Gt), o el que és el mateix: quatre cinquenes parts del que el món ha emès entre el 2010 i el 2019, en una sola dècada. Si el límit el fixem en els 2 ºC, el pressupost de carboni s'amplia fins a 1.150 Gt de CO2, que és un terç de tot el que el món ha emès entre el 2010 i el 2019.

També ha crescut la proporció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle que procedeix de les ciutats. Si el 2015 les emissions de les ciutats eren un 62% del total global, el 2020 ja eren entre el 67% i 72% del total. Analitzar les principals fonts d'emissions és útil per saber per on cal retallar primer. De les emissions del 2019, un 34% provenien de la generació i la distribució d'energia i electricitat, un 24% de la indústria, un 22% de l'agricultura i els canvis d'ús de la terra, un 15% del transport i un 6% dels edificis. Tot i així, si es reparteix l'electricitat i la calefacció entre els diversos sectors (i no acumulats en el primer ítem), el repartiment quedaria diferent: la distribució d'energia seria un 12%, la indústria un 34%, l'agricultura i els canvis d'ús de la terra un 22%, el transport un 15% i els edificis un 16%. Prop de la meitat de les emissions que provenen de l'agricultura, els boscos i els canvis d'ús de la terra s'atribueixen a la desforestació.

stats