Internacional 24/02/2022

Pol Morillas: “L’escalada podria frenar si Putin en tingués prou amb l’annexió del Donbass”

6 min
Antoni Bassas entrevista Pol Morillas, a partir de les 12:30 h

Com qualifica la situació [dijous al migdia]?

— Veníem d'una presència militar extrema a la frontera que la diplomàcia havia anat intentant reconduir cap a una situació no confrontacional, i aquesta barrera s’ha trencat. El pitjor escenari és que Putin acabi ocupant la totalitat d’Ucraïna, entri a Kíev i instauri un govern amic del Kremlin.

¿Estem tenint a Europa una guerra convencional?

— L’ordre de seguretat europeu estava basat en dues premisses: una integritat territorial dels estats d'acord amb els fets succeïts després de la caiguda de la Unió Soviètica i la cooperació a Europa, que en el cas d’Ucraïna havia arribat fins al punt de voler firmar un acord d’associació econòmica amb la UE. Això va desencadenar aquesta política del Kremlin de considerar Ucraïna i altres països de la regió com ala seva àrea d’interès vital. Hem passat d’un ordre cooperatiu i basat en la integritat territorial dels estats, que és el que diu l’acta de Hèlsinki des del 1975, a una lògica més pròpia de Ialta, més pròpia de 1945: distribució de zones d’influència a Europa i repartiment d’aquestes zones d’influència, que és el que pretén Putin. Sense oblidar que la capacitat milita de Rússia és infinitament més gran que la d’Ucraïna.

Què hi pot fer l’OTAN?

— Fins ara, ha dit que no s’entraria amb botes sobre el terreny a Ucraïna, precisament per la naturalesa nuclear d’algunes potències de l’Aliança. Putin i el Kremlin han intentat un acostament a la Xina per contrarestar el pes d’Occident a l’ordre internacional, de manera que estem parlant d’un conflicte internacional altament escalable i perillós. D’acord amb l’ordenament internacional que interpreta l’ONU, no hi haurà una resolució del Consell de Seguretat autoritzant una resposta militar a Rússia perquè Rússia, amb poder de veto, la vetaria i la Xina probablement també; per tant, el Consell de Seguretat està bloquejat. Respecte a l’OTAN, no estem parlant de l’article 5 de defensa col·lectiva, que és el que diu que si un dels membres és atacat la resta de l’aliança ho considerarà un atac contra tots els membres i per tant hi ha l’obligació de defensar-lo. No és el cas, perquè Ucraïna no és membre de l’OTAN. El que hi ha ara mateix és una mobilització dels Bàltics, els països de l’Europa Central i oriental i que són membres de l’OTAN que diuen que això està començant a ser una amenaça també per a ells mateixos. Per tant, aquí estem en la lògica de l’article 4, que és la percepció de l’amenaça, i aquests països estan demanant que la resposta de l’OTAN sigui més activa, amb l’enviament d’armament i capacitats militars a Ucraïna.

Pol Morillas: “L’escalada podria frenar si Putin en tingués prou amb l’annexió del Donbass”

Per tant, ¿l’escenari més immediat seria l’OTAN reforçant militarment Ucraïna?

— Hi ha molts països de l’OTAN i molts països europeus que veuen amb reticència aquesta escalada, perquè una guerra oberta ens portaria a una catàstrofe humanitària gairebé sense precedents en la història recent. I perquè malgrat que cada cop que Macron, per exemple, s’ha intentat acostar més, Putin s'hi ha tornat amb una clatellada nova i dificultant una solució diplomàtica. La diplomàcia és la via preferida per França i Alemanya, que tenen connexions energètiques amb Rússia, però també connexions comercials, econòmiques gens negligibles, i tenen por també de les conseqüències econòmiques i d’estabilitat que tingui per a Europa aquesta confrontació amb Rússia.

Putin, doncs, només ha de témer sancions econòmiques?

— Les sancions econòmiques seran devastadores per a l’economia russa. S’està parlant de mesures que fins ara no s'havien considerat mai, com l’expulsió de Rússia del sistema SWIFT de pagaments. L’economia russa ja és dèbil, amb unes desigualtats tremendes, i Rússia serà víctima d’aquestes sancions. Però, esclar, la qüestió és si les sancions són suficients per aturar el Kremlin.

Per què actua ara, Putin?

— Perquè els Estats Units estaven virant cap a l’Indopacífic el seu interès de la geopolítica mundial. A Putin li desquadra, tot això, ara que intenta establir unes relacions més bones amb Pequín, tot i que la Xina és molt cautelosa en aquest conflicte perquè la integritat territorial i la sobirania són fonamentals en la seva política exterior. També perquè hi ha un nou govern a Alemanya, un tripartit que tot just està definint ara la seva posició, però que ja ha aturat el Nord Stream 2. Putin també actua ara per la dependència energètica en ple hivern del gas i el petroli russos, i perquè ara han acabat els Jocs Olímpics de Pequín. Pel que sembla, Pequín havia demanat que no es fes res abans de la finalització d’aquests Jocs Olímpics.

L'alt representant de la UE, Josep Borrell, ha declarat que és veritat que els occidentals no sempre han aprofitat totes les ocasions per trobar un millor acomodament amb Rússia.

— Les relacions amb Rússia són molt complexes per motius històrics i perquè hi ha moltes percepcions sobre Rússia i moltes cultures estratègiques dels estats membres respecte a Rússia. Per als bàltics és l’amenaça número 1, la tenen a la frontera. França volia tornar a la lògica del G8, que incloïa el G7 més Rússia, però la invasió de Crimea ho va dificultar i, per tant, hi ha una divisió estratègica molt forta dins la UE. Uns ho llegiran com que no s’ha fet prou per acomodar Rússia, d'altres ho llegiran com que si l’acomodem ja es veu el que passa; és a dir, tindrem un perill efectiu a les nostres fronteres efectiu. En els acords de Minsk s’havia arribat a una solució, interpretable, de donar una certa garantia que Ucraïna no entrarà mai a l’OTAN, i fins ara això garantia un cert equilibri interpretatiu dels acords que hi havia respecte a l’OTAN i Ucraïna. Què passa? Que ha canviat el context internacional i el context sobre el terreny, i aquests acords a què s’havia arribat no semblen a ulls de Putin suficients per garantir aquesta ascendència sobre el que creu que és el seu espai d’interès vital.

Diu Putin que la desgràcia de Rússia va ser que l'URSS va instituir unes repúbliques soviètiques en territoris com Ucraïna, on hi ha població d’ànima russa.

— En el fons aquí es tracta de quin és el soci principal d’Ucraïna, si Rússia o Europa, i aquest és el verdader conflicte, l'econòmic i polític i no tant l’etnolingüístic. Quan Putin carrega contra la Unió Soviètica està fent una lectura molt particular de la història de Rússia, està considerant que hi ha estats que no tenen dret a existir, com Ucraïna. Hi ha una reconceptualització gairebé paranoica del que és això, aquest somni de la gran Rússia que té poc a veure amb la història mateixa de la Unió Soviètica i la seva desintegració.

¿Això és una guerra entre democràcies i autocràcia? Estem davant d’un moviment com el de Hitler a Txecoslovàquia l’any 1938?

— No podem examinar els esdeveniments actuals a través dels prismes del passat, perquè avui la Xina, els Estats Units, Europa i Rússia viuen absolutament interconnectats comercialment i energèticament, i això fa que el conflicte també sigui molt més costós, que no vol dir que no pugui tenir lloc. La confrontació entre autoritarismes i democràcies també es tenyeix en funció dels interessos, i els establiments de vincles entre autoritarismes i democràcies els hem viscut durant molt de temps, també per part dels Estats Units. El que sí que hi ha és un reforç de l’autoritarisme en països que ja són autoritaris, com la Xina o Rússia, però també una degradació de la qualitat democràtica a les democràcies consolidades i una regressió del nombre de països que viren cap a la democràcia. Tot això sí que és un element clar de l’escena internacional.  

Com creu que continuarà escalant això?

— Jo crec que hi ha dos escenaris possibles si estem parlant del futur immediat. L’escenari 1 és l’escenari de l’annexió del Donbass complet com a territori adscrit a Rússia, com Crimea ho va ser el 2014 i, per tant, la pèrdua de control i d’integritat territorial d’Ucraïna respecte d'aquestes dues regions. Crimea ja ho és, i ara ho serà el Donbass, i que això sigui suficient per garantir allò que Putin veia com el seu primer objectiu, és a dir, que si Ucraïna mai volia votar una resolució a favor de l'OTAN en el seu Parlament, aquesta regió l'hi impediria. Si això és suficient per a Putin aquí es pot frenar l’escalada, però això seria la racionalitat, i fins ara no ho ha estat gaire, de racional. La irracionalitat que sembla que és la que està predominant en bona part de les decisions que pren Putin és la invasió d’Ucraïna en clau de govern amic i, per tant, el derrocament del govern i de l’exèrcit. És a dir, una invasió més clàssica, si em permeteu l’expressió. Per tant, no ho sabem, poden ser aquestes dues qüestions i ho veurem en les pròximes hores.

stats