Internacional 26/08/2021

"Ens portin on ens portin, el que vull és trobar feina"

El Javad, el traductor d'Herat, arriba sa i estalvi a Madrid

4 min
La familia a dins de l'avió.

BarcelonaA les quatre de la matinada es va presentar un militar espanyol a la zona on desenes d'afganesos dormien a terra a l'aeroport militar de Kabul, i va començar a llegir en veu alta els noms d'alguns, explica Javad Hossaini, que era un dels que intentava agafar el son sense aconseguir-ho. Segons assegura, feia massa fred. Kabul està a gairebé 1.800 metres d'altura i en aquestes dates les temperatures ja baixen en picat a la nit. El militar va pronunciar el nom del Javad, el de la seva dona i el del seu fill de 5 anys. Per fi podien embarcar a l'avió militar espanyol per ser evacuats de l'Afganistan.

El Javad ha estat durant anys traductor de diversos periodistes espanyols. A més, tant ell com la seva família pertanyen a l'ètnia hazara, a la qual els talibans tenen tanta animadversió perquè són musulmans xiïtes. Els talibans són sunnites. El Javad està convençut que, si s'hagués quedat a l'Afganistan, la seva vida hauria corregut perill. Per això va sospirar alleujat quan va sentir el seu nom, el de la seva dona i el del seu fill.

Avió militar espanyol amb desenes d'evacuats afganesos

Al pujar a l'avió, explica, no els van fer cap PCR ni test d'antígens però, això sí, els militars van distribuir mascaretes i gel hidroalcohòlic entre tots els passatgers. "Érem uns dos-cents", calcula el Javad. Molts van volar asseguts a terra mateix de l'aeronau. Calia aprofitar tot l'espai per evacuar el màxim nombre de persones. Ells, en canvi, van tenir sort: els van assignar dos seients, encara que el seu fill va haver de viatjar a la falda.

Abans de l’enlairament, els militars van donar una instrucció clara al passatge: recomanaven no beure ni menjar perquè a l'avió militar no hi havia lavabo, segons relata el Javad. En teoria el trajecte era curt: només tres hores fins a Dubai. Però un cop van arribar a Dubai, es queixa, van haver d'estar tres hores més dins de l'aeronau, esperant. I llavors el problema no era només que no hi hagués lavabo, sinó que hi feia una calor asfixiant, assegura.

Dubai gairebé ni la van trepitjar. Quan van desembarcar, els van traslladar amb autobús a un altre avió comercial d’Air Europa, sense ni tan sols passar per la terminal. En aquest avió, afirma el Javad, sí que cada passatger tenia un seient assignat i sí que hi havia lavabo, però la recomanació dels militars va continuar sent la mateixa: no ingerir absolutament res, perquè a l'avió hi havia massa passatgers i els lavabos eren pocs.

"Quin dia és avui?", contesta el Javad quan se li pregunta quin dia va arribar a Espanya. Fa tant de temps que va sortir de casa, que ja no sap ni en quin dia viu. Tampoc sap on és: "A Madrid", contesta. No sap precisar en quina base militar. El 15 d’agost va deixar la ciutat d’Herat, d'on és originari, al nord-oest de l'Afganistan, i va viatjar en autobús durant 24 hores fins a arribar a Kabul. Allí va estar esperant cinc dies en un hotel per ser evacuat. Entrar a l'aeroport de Kabul tampoc va ser fàcil: gairebé 20 hores d'empentes i nervis. La família finalment va aterrar a Espanya dimarts passat.

A la pista d'aterratge hi havia un munt de periodistes esperant amb càmeres de vídeo i de fotos. A Madrid sí que els van fer una prova de coronavirus, els van prendre fotografies i les empremtes dactilars, els van donar una targeta d'identificació, productes d'higiene i menjar (un bol amb arròs i aigua). "Tot estava molt ben organitzat", assegura el Javad. No obstant això, el que més van agrair, afirma, és poder-se rentar després de tres dies.

Pavelló esportiu on s'allotgen els afganesos a Torrejón d'Ardoz

A la nit van dormir separats: els homes s'allotgen en un pavelló esportiu, que els militars han habilitat amb desenes de lliteres, mentre que les dones pernocten en contenidors amb els fills. El Javad diu que dimarts a la nit va poder dormir per fi; en canvi, la seva dona va continuar sense poder agafar el son. Al contenidor hi ha cinc lliteres i, a la nit, quan no plorava un nen en plorava un altre.

El Javad afirma que li resulta difícil explicar com se sent: "D'una banda, estic feliç per haver arribat a Espanya però, d'altra banda, no puc evitar sentir-me trist per haver deixat la meva família i el meu país". Els seus pares s'han quedat a l'Afganistan. "I ara què és el pròxim que ens passarà?", es pregunta.

El personal que atén els evacuats a Torrejón de Ardoz li ha explicat que el govern espanyol pagarà per l'allotjament i la manutenció de la seva família durant els primers sis mesos, però després ells s'hauran d'espavilar sols encara que puguin continuar rebent alguna ajuda. "La meva dona està embarassada de dos mesos. Just quan estigui a punt de néixer la criatura, ens quedarem sense ajudes", lamenta el Javad, que no pot evitar preocupar-se. Diu que també li han mostrat en un mapa d'Espanya les ciutats on poden ser traslladats. A ell no n'hi sona cap, més enllà de Barcelona i Madrid. "Per a mi el més important és treballar. Ens portin on ens portin, l'únic que vull és trobar feina".

 

 

stats