Regals de Nadal a Gàmbia per als orfes del drama migratori

Un grup d'activistes recull fons entre els africans que van arribar a destí per als fills dels que van quedar enrere

Jaume Portell
3 min
Barri de pescadors a Mbour (Senegal), un dels punts de sortida de pasteres.

Yundum (Gàmbia)“Als nens que han perdut els seus pares durant la ruta no se’ls explica què ha passat, generalment. No volem que es traumatitzin. Se'ls explica que el pare està de viatge i que algun dia tornarà”. Salieu Ndow, periodista i activista senegalès, fa una pausa. “És difícil”. Ningú sap quanta gent s'ha deixat la vida en la ruta migratòria mediterrània, pel capbaix 20.000 des del 2001, perquè molts cossos en ruta fins a Líbia, o a l’Atlàntic i al Mediterrani, són impossibles de recuperar. Queden els seus fills, que són els grans oblidats: sovint viuen amb els avis o les seves mares –si elles no han fet el que a Gàmbia coneixen com el backway, el camí del darrere– i la seva situació financera és complicada. Per aquest motiu Ndow, juntament amb un equip de joves gambians, té un objectiu aquest Nadal: que aquests nens tinguin regals.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El finançament ve, precisament, d’altres africans que sí que van arribar a Europa: “He utilitzat la meva xarxa de contactes: gambians, senegalesos, guineans. Estan a Espanya, Itàlia, França o Alemanya. Per a mi, el més important és que hi hagi una continuïtat i que s’estableixi un contacte directe amb la família i el nen. Que sigui com un apadrinament que serveixi per fer front a les despeses del dia a dia”, explica el Salieu. El millor pretext són les festes nadalenques i l’any nou. Malgrat que només el 9% de la població gambiana és cristiana, els musulmans donen obsequis i desitgen bones festes als seus veïns, tal com passa també al Senegal. Després, durant el Ramadà, són els cristians els que retornen les felicitacions als musulmans.

El Salieu compta amb l’ajuda d’un equip format per dues noies, un noi i un cotxe llogat. En total hi ha 23 criatures d'entre 3 i 10 anys, repartides entre 18 famílies d’arreu del país, des de Gunjur, a la costa atlàntica, fins a Basse, a l’interior. Als menors de cinc anys els regalen una bicicleta, i als més grans una minitablet. Són dies de molta feina, però el Salieu considera que val la pena i que tot plegat és un homenatge:  “Els pares d’aquests nens ho van donar tot per aconseguir la felicitat dels seus fills. Es mereixen tenir això. Independentment de si vens d’una família rica o pobre, tots els nens es mereixen tenir un regal i ser feliços”.

El primer pas

A Gàmbia, la migració és un tema de primer ordre. És una qüestió recurrent a l’Àfrica occidental, on els polítics tenen una relació contradictòria amb el fet migratori: a curt termini, la marxa dels més joves els estalvia futurs problemes polítics. Si marxen, no es queixaran per la falta de feina al país. Si triomfen i arriben al destí, els diners que enviaran serviran per mantenir les seves famílies. Sigui com sigui, la migració contribueix a reforçar l’estabilitat social i política.

D’altra banda, els governs de països com Gàmbia i el Senegal reben ajuda de la Unió Europea a canvi de controlar els fluxos migratoris. A les diàspores, també, és on es comencen a covar els moviments opositors que, ben organitzats, poden finançar partits polítics que intentin competir contra els presidents actuals. El Salieu critica la relació que els polítics africans tenen amb els ciutadans més humils: “Les elits locals es gasten milers d’euros en sabates cares, Iphones i luxes per als seus fills, però descuiden els nens més humils. No només els orfes tenen problemes, també els que tenen pares massa pobres per satisfer les seves necessitats més bàsiques”.

És una cursa contrarellotge fins al diumenge: encara no han arribat tots els diners i Ndow organitza el repartiment porta a porta. Ja es planteja reptes més ambiciosos: “En un futur m’agradaria que aquests apadrinaments s’organitzessin per països. Que els malians a Europa apadrinin nens de Mali, que els senegalesos facin el mateix al seu país, i així successivament”. L'activista espera que aquesta iniciativa nadalenca sigui la primera pedra d’una solidaritat interafricana entre les dues ribes de la Mediterrània.

stats