Internacional 21/08/2022

Per què Ucraïna s'ha d'afanyar abans que arribi l'hivern rus?

Sis mesos després de l'inici de la invasió els fronts s'estanquen i no es veu la sortida a la guerra

7 min
Un home fuig amb les seves pertinences mentre l'incendi engoleix un vehicle i un edifici a la ciutat Khàrkiv

BarcelonaA les guerres se sap com s'hi entra però no com se'n surt. I el president rus, Vladímir Putin, difícilment s'imaginava el 24 de febrer, quan va ordenar la invasió d'Ucraïna, que sis mesos després les seves tropes estarien lluitant encara per prendre el control de la regió del Donbas, que ja controlava parcialment des del 2014, i que turistes russos benestants fugirien espaordits de les platges de Crimea , fortificada després de 8 anys d’ocupació. Però a Kíiv saben que l’hivern serà molt complicat, per a Ucraïna i per al conjunt d’Europa, si Putin continua utilitzant el gas i els aliments com a armes de guerra. Per ara no es veu una sortida al conflicte ni condicions per negociar un alto el foc: Ucraïna sap que qualsevol concessió territorial només serà una treva que permetrà a l’invasor recuperar forces per a una nova envestida, com recordava aquest mateix dijous el seu president, Volodímir Zelenski . I per a Putin, que ha lligat el seu destí a la victòria en aquesta guerra, és inimaginable una retirada.

Recapitulem. Fa sis mesos l’exèrcit rus va llançar una invasió a gran escala d’Ucraïna en tres fronts, planificada com una guerra llampec en què havia d'aconseguir el control de Kíiv en qüestió de dies. Però els ucraïnesos van aguantar contra tot pronòstic (fins i tot la Casa Blanca havia ofert a Zelenski ser evacuat) i a finals de març el Kremlin va haver de renunciar a prendre la capital i es va retirar del front del nord . Moscou va replegar les seves forces a la regió oriental del Donbass, on hi ha les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk que ja estaven sota la seva òrbita i que havia reconegut com a independents. A mitjans de juliol els soldats russos van ocupar gairebé tota la província ucraïnesa de Lugansk, cosa que representava una victòria simbòlica. Però des que els ucraïnesos es van haver de retirar de Lissitxansk, fa sis setmanes, Rússia no ha avançat més de 12 quilòmetres al front del sud. Ucraïna tampoc ha pogut fins ara dur a terme l’anunciada contraofensiva per recuperar els territoris del sud –Kherson i Melitópol– que va perdre a l’inici de la invasió.

BIELORÚSSIA

RÚSSIA

Txerníhiv

Konotop

Rivne

POLÒNIA

Txernòbil

Sumi

Lutsk

Romní

Butxa

Khmelnitski

Khàrkiv

Kíiv

Jitómir

Lviv

Txerkassi

Poltava

Liman

Izíum

Vínnitsia

Severodonetsk

Kramatorsk

Krementxuk

Ivano-Frankivsk

Lugansk

UCRAÏNA

Dnipró

Donbass

Donetsk

Zaporíjia

MOLDÀVIA

Transnístria

ROMANIA

Ucraïna sud

Nikopol

Volnovakha

Zaporíjia

Mariúpol

Actualitzat el 20 d’agost

Mikolaiv

Berdiansk

Presència de tropes russes

Melitópol

Kherson

Odessa

Zona en disputa

mar d’Azov

Resistència ucraïnesa

en territori ocupat pels russos

Crimea

Centrals nuclears

mar Negre

Territori ocupat per Rússia

abans del 24 de febrer

Sebastòpol

RÚSSIA

Txerníhiv

Konotop

Sumi

Romní

Khàrkiv

Kíiv

Txerkassi

Poltava

Liman

Izíum

Severodonetsk

Kramatorsk

Krementxuk

Lugansk

Dnipró

Donbass

UCRAÏNA

Donetsk

Zaporíjia

Ucraïna sud

Nikopol

Volnovakha

Zaporíjia

Mariúpol

Mikolaiv

Berdiansk

Melitópol

Kherson

Odessa

mar d’Azov

Crimea

mar Negre

Sebastòpol

Actualitzat el 20 d’agost

Presència de tropes russes

Zona en disputa

Resistència ucraïnesa

en territori ocupat pels russos

Centrals nuclears

Territori ocupat per Rússia

abans del 24 de febrer

BIELORÚSSIA

Txerníhiv

Rivne

Txernòbil

POLÒNIA

Lutsk

Butxa

Khmelnitski

Kíiv

Jitómir

Lviv

Vínnitsia

Ivano-Frankivsk

UCRAÏNA

MOLDÀVIA

Transnístria

Ucraïna sud

ROMANIA

Odessa

mar Negre

RÚSSIA

Txerníhiv

Konotop

Sumi

Romní

Khàrkiv

UCRAÏNA

Txerkassi

Poltava

Liman

Izíum

Severodonetsk

Krementxuk

Kramatorsk

Lugansk

Dnipró

Donbass

Donetsk

Ucraïna sud

Zaporíjia

Nikopol

Volnovakha

Zaporíjia

Mariúpol

Mikolaiv

Berdiansk

Melitópol

Kherson

mar d’Azov

Crimea

mar Negre

Sebastòpol

Actualitzat el 20 d’agost

Presència de tropes russes

Zona en disputa

Resistència ucraïnesa

en territori ocupat pels russos

Centrals nuclears

Territori ocupat per Rússia

abans del 24 de febrer

BIELORÚSSIA

Txerníhiv

Rivne

Txernòbil

Lutsk

POLÒNIA

Butxa

Khmelnitski

Kíiv

Jitómir

Lviv

Vínnitsia

Ivano-Frankivsk

UCRAÏNA

MOLDÀVIA

Transnístria

Ucraïna sud

ROMANIA

Odessa

mar Negre

La guerra està, doncs, en un impàs. Cap dels dos bàndols aconsegueix avançar, encara que per motius diferents: als russos els falten homes, als ucraïnesos els falten armes. El conflicte ja s’ha convertit en una guerra de desgast.

Impàs militar

Ucraïna necessita recuperar la iniciativa aquest estiu o a principis de la tardor, perquè a l’hivern el Kremlin jugarà amb avantatge. L’estiu és ucraïnès i l’hivern serà rus, perquè Moscou podrà collar l’Europa central, que encara no té una alternativa per al seu gas i mirar de guanyar en el front econòmic i polític el que no ha pogut aconseguir en aquests mesos sobre el terreny. Per això Ucraïna s’afanya i ha gosat atacar fins i tot la fortificada Crimea –amb accions de les forces especials amb suport de partisans locals– rere les línies russes, per preparar el terreny d’aquesta contraofensiva al sud.  “Han atacat bases àeries, dipòsits d’armes i les rutes de subministrament: són atacs preparatoris abans de l’avenç sobre Kherson, explica a l’ARA Mikhailo Samus, exmilitar ucraïnès que dirigeix la New Geopolitics Research Network. Les forces ucraïneses també han destruït els tres principals ponts sobre el riu Dnipró als voltants de Kherson, cosa que ha forçat Rússia a transportar els seus soldats i material militar en ferris.

Un soldat rus parla amb una ciutadana de Gorlovka, a Ucraïna.

Encara que no hi ha xifres oficials creïbles per cap dels bàndols, les estimacions més fiables parlen d’entre 15.000 i 25.000 soldats russos morts o ferits –la mort d’una dotzena de generals és potser un indicador encara més clar de fins a quin punt el Kremlin s’ha empantanat a Ucraïna– i de grans quantitats de material dilapidades, tot i que Moscou encara té moltíssima munició per cremar. Al costat ucraïnès la xifra més creïble és de 10.000 combatents morts, i l’exèrcit també està desgastat, però l’armament que li arriba d’Europa i els Estats Units, encara que sigui amb un alt cos humà, li permet aguantar el tipus. Els llançamíssils Himars estatunidencs tenen un abast de 80 quilòmetres i han estat claus aquestes setmanes. El problema per als ucraïnesos és la dependència d’aquesta ajuda militar exterior.

"Després de la intensa lluita al Donbass, cap dels dos bàndols té prou unitats ben entrenades, i l'exèrcit ucraïnès no té prou armes. Sembla que els dirigents a occident no estan interessats en una victòria ràpida d'Ucraïna sinó en un lent afebliment de Rússia. Ara que l'exèrcit ucraïnès havia anunciat l'ofensiva i entrava en una fase crítica els subministraments han baixat. Per això l'ofensiva es retarda i creixen les baixes que s'haurien pogut evitar. Quan es desencadeni aquesta ofensiva s'aclariran si Ucraïna realment avança o si això es queda en una altra batalla de desgast", apunta des de Khàrkiv Stanislav Kibalnik, editor de la revista assembly.org.ua.

Difícil pronòstic

“Si aquesta guerra ens ha ensenyat alguna cosa és a no caure en conclusions precipitades ni fer pronòstics”, escriu Ilia Ponomarenko, periodista de defensa del Kiiv Independent. “És cert que els soldats ucraïnesos escriuen a Facebook plens de desesperació i pena per tot l’infern i la destrucció que estan patint. Estan enfadats amb els seus comandaments perquè no els donen prou suport d’artilleria i perquè han de mantenir les posicions en unes condicions que pocs éssers humans poden suportar”. Recorda que Ucraïna ha mobilitzat centenars de milers de persones, però estan mal formats i mal equipats i els seus comandants sovint mal preparats.

Les evidències de crims de guerra comesos per l’exèrcit rus en ciutats com Butxa han fet que molts ucraïnesos –que abans de la invasió eren taxistes, programadors o mestres– creguin que lluitar, encara que sigui en inferioritat de condicions, és l’única opció per sobreviure. “La guerra és un desastre: és absurd presentar-la com la llegenda del cavaller que li talla el coll al drac amb una espasa màgica, però també és absurd caure ara en la desesperació, vistos tots els avenços que ha fet Ucraïna”, diu el periodista. I recorda: “Fa sis mesos Occident no donava un duro per nosaltres i només ens facilitaven armament per a la guerrilla: ara ens envien artilleria avançada, defenses antiaèries, míssils, drons kamikazes i vehicles que costen milers de milions de dòlars”.

I la moral? L’historiador Vladislav Starodubtsev, activista de l’organització d’esquerres Sotsialni Rukh (Moviment Social), assegura que continua alta. “La gent està forta, com al principi de la invasió. L’única diferència és que ens hi hem acostumat. Ens hem organitzat i les iniciatives voluntàries i humanitàries ja no funcionen en estat de pànic sinó de manera gairebé professional. Ens ajudem i no estem disposats a deixar-nos arrabassar la terra”.

Sense marge per a la negociació

Així les coses, no hi ha bases ara per ara per a cap negociació. Per la part de l’agressor, el Kremlin no ha donat cap senyal d’estar disposat a parlar de res , ni ha renunciat als objectius inicials del primer dia (un canvi de règim a Kíiv, la desmilitarització d’Ucraïna, garanties perquè el país no entri a l’OTAN i el reconeixement de la sobirania russa de Crimea i la independència de Donetsk i Lugansk). Moscou encara pretén una capitulació incondicional.

Els ucraïnesos i ucraïneses tampoc semblen disposats a la rendició. Segons una enquesta del juliol, un 84% s’oposen a fer cap concessió territorial a Rússia, i els percentatges són igualment alts en les regions on els combats són més intensos (77% a l’est i 82% al sud). “La gent ha vist què ha passat a les zones sota ocupació russa: assassinats, violacions, pillatge... ara ningú creu que rendir-se sigui una opció”, explica Nadia Koval, analista de l’Ukranian Institute, l’organisme públic que promou la cultura i la llengua ucraïnesa arreu.

El precedent del 2014 no s’oblida: el Kremlin va ocupar Crimea i va posar progressivament sota el seu control el moviment prorús a Donetsk i Lugansk, es van fer concessions territorials en nom de la pau que només van servir per preparar l’actual guerra. “Si cedim més territori se’l quedaran i l’utilitzaran per preparar un nou atac fins a acabar amb Ucraïna, un país que el Kremlin diu que no existeix”, afegeix.

Cossos en un carrer de Butxa, al nord-oest de Kíiv, després de la retirada ràpida que les forces russes estan fent a les zones del nord al voltant de Kíiv i la ciutat de Txerníhiv.

Per a Olena Snigir, del Centre Ucraïnès d’Estudis Estratègics Globals XXI, la història explica per què els ucraïnesos no volen quedar sota la bota russa: “Ja vam viure el terror estalinià, el genocidi del Holodomor, l’acord de Stalin amb Hitler per repartir-se Europa i com el país va quedar destruït. Putin, com Stalin, nega obertament el nostre dret a existir, no tenim altra alternativa que lluitar, sabent que patirem, però que si no lluitem ara el patiment durarà molt més”.

L'hivern rus

El politòleg búlgar Ivan Krastev augura un conflicte llarg. “Putin vol amagar el desastre que ha provocat i només pot sortir-ne amb una victòria i una nova conquesta territorial. Els ucraïnesos no poden acceptar aquestes condicions. Tots dos pensen que el temps juga a favor seu: Kíiv espera que amb les noves armes que està rebent podrà expulsar les tropes russes del Donbass, i Moscou que la crisi econòmica provoqui Occident. Va ser el sever hivern rus qui va aturar Napoleó, igual que li va passar a Hitler, i ara el pla de Putin és fer que l’hivern sigui molt dur per als europeus, per tal que deixin d’armar Ucraïna i alleugereixin les sancions contra Rússia”. Però com recorda el Vladislav, l’historiador i activista de Kíiv: “L'únic que sabem del cert és que a Ucraïna hi farà molt més fred que a Alemanya”. 

stats