Les fàbriques han alliberat les dones xineses
Havíem acabat de dinar cistellets farcits de cranc en un restaurant de Xangai i la K. em va explicar com havia fugit del poble. S'havia criat a Anhui, una província pobra de la Xina. La seva mare va intentar muntar un petit negoci, però el seu pare el va vendre sense que ella ho sabés per pagar deutes de joc. La K. es va criar veient com el seu pare pegava a la seva mare i l’enviava de tant en tant a l’hospital. Ella, de petita, mirava les telenovel·les on apareixen senyores treballant en oficines i vestides de manera elegant i a l'occidental. Volia ser com elles. Se'n va anar ràpidament del poble. Quan hi tornava per veure la mare, el sentiment que l’envaïa era l’odi contra tots els veïns que havien mirat cap a una altra banda davant la violència que passava a casa seva. Tornar al poble era recordar un cercle d’impunitat que volia deixar del tot enrere.
Després de dinar, mentre passejàvem pel costat del riu Huangpu, vaig preguntar a la K. com havia viscut les famoses protestes de Xangai contra les restriccions per la covid-19. “Quines manifestacions? Ah, allò... Sí, em sona que hi va haver alguna cosa”. El desinterès de la K. em va sorprendre, però en realitat era una resposta molt habitual que m’havia trobat entre els joves xinesos. Molts d’ells consideren que l'opressió econòmica o la de gènere tenen molt més impacte en el seu dia a dia que l’autoritarisme del Partit Comunista. Tant la K. com altres noies xineses amb qui havia parlat veien el fet de ser dona com el repte més gran a què encara havien de fer front.
Era una batalla que havia començat a principis del segle XX. Amb la caiguda de l’imperi Qing, noves idees, inclòs el feminisme, van esclatar a la Xina impulsades pel Moviment del Quatre de Maig, que criticava la cosmovisió tradicional i patriarcal confuciana. Més tard, el comunisme de Mao va promoure una igualtat de gènere, almenys en teoria, que trencava el model mil·lenari.
Però la gran alliberació de la dona a la Xina no va ser planificada: es va produir amb l'emigració en massa del camp a la ciutat, arran de les reformes econòmiques dels anys 80. En primer lloc, anar a treballar a una fàbrica que era a milers de quilòmetres del poble va permetre a les noies xineses sortir del control comunitari tradicional. En segon lloc, treballar a la fàbrica va fer que aconseguissin més diners i propietats, cosa que augmentava la seva independència i l'estatus social. Finalment, als dormitoris comunitaris de la fàbrica van formar grups d’amigues, unes xarxes de suport al marge dels homes on podien expressar esperances i frustracions.
Com en el cas de la K., per a aquestes noies tornar al poble va ser estrany. Eren més riques i havien vist més món que els homes camperols que, quan tornaven, les intentaven tractar de manera condescendent o masclista. Es van adonar que ja no pertanyien al poble. Alguna cosa havia canviat radicalment.
