Internacional 11/02/2021

Set anys després de la matança de l'Estat Islàmic, els yazidites enterren els familiars

L’any 2014 el grup terrorista va matar 10.000 membres d'aquesta minoria ètnica i en va capturar més de 6.000 a l'Iraq

Jane Arraf / The New York Times
4 min
Familiars dels yazidites massacrats a Koho per l'Estat Islàmic el 2014 porten els seus taüts cap a l'enterrament.

Kojo, IraqDesprés de set anys d'espera per enterrar els cossos de marits, fills i germans, finalment ho van poder fer dissabte. Les dones yazidites cridaven com si els seus éssers estimats encara les poguessin sentir, mentre tiraven terra sobre les seves tombes. Les restes de 103 víctimes, membres de la minoria ètnica yazidita, finalment van poder tornar al poble on, set anys abans, l'Estat Islàmic les havia acorralat i disparat, per abocar després els seus cossos en fosses comunes . Aquella matança es va convertir en un símbol del genocidi dels terroristes contra les minories religioses.

Fa dos anys, diversos investigadors iraquians i internacionals en van exhumar i identificar les restes mitjançant proves d'ADN. Aquest dissabte van tornar al poble per ser enterrades, en una esgotadora cerimònia que va recordar les atrocitats comeses per l’EI contra els yazidites, una tragèdia que data del 2014 i que s’ha vist agreujada per anys d’abandonament del govern . L’Estat Islàmic va matar fins a 10.000 yazidites i en va capturar més de 6.000, la majoria dones i nens, en el que les Nacions Unides han qualificat de campanya genocida contra aquesta i altres minories religioses de l'Iraq.

Després d’enterrar els taüts de fusta a Kojo, els pares es tiraven a terra plens de dolor i les dones s’arrencaven els cabells i cridaven d’angoixa per la pèrdua dels seus éssers estimats. El dol era col·lectiu i recordava la pèrdua de tota una comunitat, de la qual van morir gairebé tots els homes i els nens més grans. Es preveu que la cerimònia de dissabte es repeteixi a mesura que les Nacions Unides i altres organitzacions pentinin les desenes de fosses comunes que encara queden per exhumar.

"Oh, el meu germà petit, el meu cor petitó!", cridava una dona. Una altra, plena de dolor, recordava la roba que el seu marit havia comprat pocs dies abans de ser assassinat. "El meu germà és un noi alt i guapo, aquesta tomba és massa curta per a ell", plorava una altra. Però algunes sepultures van quedar desateses, perquè les famílies senceres també estan mortes o continuen desaparegudes.

Set anys de la matança

La matança es va produir el 2014, tres mesos després que l’Estat Islàmic s’apoderés de la ciutat de Mossul, al nord de l’Iraq. Els combatents de l'EI van acorralar Kojo, un poble agrícola a pocs quilòmetres de la muntanya de Sinjar . Alguns dels combatents eren dels pobles musulmans veïns, amb qui els yazidites havien sigut amics durant anys.

Aquell sufocant dia d’agost, els combatents van ordenar a tot el poble que es reunís a l’escola local: van portar les dones i nens al segon pis i els homes al primer. Instants després, els que eren al pis superior van sentir els trets amb què estaven assassinant els seus familiars. Després, els combatents van separar les dones que consideraven massa velles per ser desitjables i les van afusellar en una ciutat pròxima, i les altres les van obligar a l'esclavitud sexual .

La majoria dels yazidites de Sinjar viuen ara en l’extrema pobresa, en camps per a desplaçats al Kurdistan iraquià, mentre esperen que es reconstrueixin les seves cases i pobles. Una recent onada de suïcidis entre joves yazidites parla de la desesperació que afronta una comunitat destrossada per la matança de l’EI i el posterior abandonament del govern. Les agències d’assistència humanitària asseguren que la zona on viuen els yazidites encara està plena d’explosius de l’època de l’Estat Islàmic, controlada per grups armats i immersa en divisions dins la mateixa comunitat. Més de 2.000 cossos encara no s'han trobat.

A la recerca d’una terra segura

"Avui enviem el missatge a tot el món que el govern iraquià no és capaç de protegir les seves minories", va dir Naif Jasso mentre esperava rebre el fèretre del seu germà, l'antic cap del poble. El mateix s'aplica al govern regional del Kurdistan, que va ser responsable de la inseguretat a Sinjar fins que les forces del govern iraquià en van reprendre el control el 2017.

Tot i que el govern regional ha donat refugi als yazidites que van ser expulsats de casa seva, la majoria se senten traïts per les forces kurdes del Peixmerga, que els havien instat a quedar-se prometent que els protegirien de l'Estat Islàmic. En comptes de fer-los costat, quan va arribar l’EI les forces kurdes es van retirar sense previ avís i van deixar a la seva sort els yazidites, que van ser massacrats.

"Hi ha alguns signes clars que aquesta comunitat podria desaparèixer de la seva terra natal i de l'Iraq. Des del 2014, més de 100.000 yazidites han emigrat", diu l'activista yazidita Nadia Murad, supervivent de l'esclavitud sexual a mans de l'Estat Islàmic i guanyadora del premi Nobel de la pau. Fins fa dos anys, el govern del Kurdistan va proporcionar finançament per ajudar a rescatar les dones i els nens yazidites que encara estaven presos. Però aquests diners s’han anat exhaurint a mesura que l’atenció mundial sobre la seva situació minvava. L’escola on els vilatans van ser acorralats s’ha convertit en un monument commemoratiu, amb els noms i les fotografies dels assassinats. És tot el que queda dels yazidites a Kojo, on és probable que ningú hi torni a viure mai més.

stats