Jèp de Montoya: "Llengua, cultura, llibertat: aquelles paraules em van eriçar els pèls del clatell"

BarcelonaCatalunya té tres llengües oficials: el català, que és la llengua pròpia del país; el castellà, com a oficial a l'estat espanyol; i l’occità, denominat aranès a l'Aran, que és la llengua pròpia d'aquest territori i també és oficial a tot Catalunya. La llengua de signes catalana també té reconeixement oficial. Per primera vegada, Barcelona acollirà la seu de les dues acadèmies de Catalunya, la catalana i l’occitana. El president de l’Institut d’Estudis Aranesi - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, Jèp de Montoya (Les, 1959), celebra l’obertura d’una delegació que aixopluga l’Institut d’Estudis Catalans.

Vostè és un dels grans erudits de l’occità i ha treballat molts anys per l’estatus polític de l’aranès. Quan va tenir primer contacte amb aquesta llengua?

— A casa parlava castellà, i al poble, aranès. A les aules parlàvem castellà i al recreo, aranès. Als anys 60 i 70 l’aranès era la llengua popular a l'Aran en un percentatge altíssim, molt més que ara. Els pobles tenien un sector primari molt important, amb bordes que tenien vaques i ovelles. Tot allò mantenia la llengua d’una forma molt rica i exquisida. Jo començo a escriure en aranès cap a l’any 1970-71 i guanyo el primer concurs literari de la Fondacion deth Musèu Etnologic dera Val d'Aran el 1976.

Què el porta cap a l’aranès?

— La Vall d'Aran i els aranesos tenim una concepció de país molt important. Tenim un sentiment vindicatiu perquè la nostra personalitat i la nostra identitat se segueixi mantenint. Quan guanyo el primer concurs literari, a l'acte hi conviden el president de l’Escòlo deras Pirenéos, un organisme fundat el 1904, Jules Ponsolle, que va dir: "Mos cau sauvar era nòsta lengua, era nòsta cultura, era nòsta libertat". La nostra llengua, cultura, llibertat. Aquelles paraules em van eriçar els pèls del clatell. I amb aquella joventut ja tens una conscienciació, una llavor posada. Jo només havia après aranès parlant-lo, com tothom.

És curiós, perquè si bé la llengua d’oc té origen medieval i és la primera manifestació cultural en una llengua europea després del llatí, la seva normativització i estandardització és molt més recent.

— La normativa oficial s’institucionalitza el 1983. Portem molt de temps a la trinxera, i de quina manera. Però el gran salt qualitatiu i de reconeixement de la nostra llengua va ser el 2006 amb l’Estatut, quan la llengua occitana esdevé oficial a Catalunya: una vall de menys de 10.000 habitants converteix la seva llengua en oficial per a 7 milions i mig de persones. I com que entra a l’Estatut, és oficial a l’Estat. Sempre es parla de català, euskera i gallec, però nosaltres estem reconeguts pel mateix Estatut. La llei de l’occità arriba el 2010 i, el 2014, per un decret de presidència, es considera l'Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana l’autoritat lingüística sobre llengua aranesa.

I malgrat aquesta millora en l’estatus, com està l’ús social de l’aranès? Què passa en un territori tan petit i tan abocat al turisme, en un món tan global i amb una minorització tan forta per part de França, on hi ha la major part d’Occitània?

— L'última enquesta d’usos lingüístics indicava que l’ús social de l'aranès està al voltant del 16% i no esperem que les pròximes dades siguin extraordinàries. Tenim un percentatge d’immigració enorme [19%] que ve d’Amèrica del Sud, del Magreb, de Romania, i la llengua d’interrelació segurament és el castellà. Si els percentatges d’ús del català baixen amb una població de 8 milions de persones, amb una població de 10.000 habitants les dades són desastroses.

Temen la desaparició de l’aranès?

— Esclar que temem per la llengua i és legítim que tinguem aquesta por. Tothom, des de la seva responsabilitat, ha de fer tot el possible; nosaltres amb la normativització, les publicacions, els diccionaris; i el servei públic, ajudant tothom qui es vulgui acostar a la nostra llengua per aprendre-la. Tant la Generalitat com el Conselh Generau d'Aran són responsables de la política lingüística i haurien de posar els mitjans per aturar la caiguda i, si és possible, canviar de sentit.

Com s’articula la immersió en aranès?

— Molt semblant al model català. En teoria, la llengua d'aprenentatge dels 3 als 7 anys és l'aranès. En els primers cursos de primària hi ha assignatures que es passen al català i al castellà, i també s'ensenya anglès i francès.

Els alumnes surten amb cinc llengües?

— S’haurien de poder defensar en totes cinc. Evidentment, nosaltres l'interès que tenim és que hi hagi un coneixement el més exhaustiu possible de l'aranès perquè se segueixi parlant.

Catalunya és l'únic territori en què l'aranès és oficial i, en canvi, a França, el gran territori de la llengua occitana, no té oficialitat.

— Occitània queda repartida en quatre estats. Espanya, per la Vall d’Aran. La meitat de França, del Loira cap al sud, és la Gran Occitània. Llavors hi ha les valls occitanes al Piemont italià, i Mónegue, Mònaco. Cal dir que l'estat espanyol sí que ha referendat la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, mentre que cap dels altres tres estats ho ha fet. A l’Acadèmia de la Llengua Occitana som responsables del que tenim entre mans i sabem el que representem.

Què representen?

— Som l'Acadèmia de l'Occità amb majúscules per a tot el territori occità. Per això nosaltres tenim dues seccions dintre de la nostra acadèmia, la secció aranesa, amb gent del país, i una altra amb grans referents de la llengua occitana que formen la secció de l’estàndard: Joan Salas Lostau, Patrici Pojada, Jacme Taupiac, Florian Vernet, Claudi Balaguer, entre d’altres, que aporten una sapiència i un coneixement exquisit sobre la llengua. Som far per a tot el territori, el mascaró de proa. El món intel·lectual occità està terriblement content amb la Vall d'Aran, amb l'Acadèmia i amb Catalunya. Sense el reconeixement que ha donat Catalunya a la Vall d'Aran, la resta d'Occitània no tindria aquest organisme i l’occità encara estaria pitjor.

Com està l’occità?

— Sobre un volum de 19 milions de persones que hi pot haver a Occitània, n'hi ha, sent optimistes, uns 2 milions [un 10 %] que més o menys en poden tenir coneixements i poden mantenir una mínima conversa. Tots els territoris estan per sota de l'Aran en l’ús.

Una enquesta recent deia que el 77% dels ciutadans francesos són favorables al reconeixement de les llengües regionals.

— La gent pot tenir aquest sentiment, però en realitat no exerceixen. Difícilment la gent s'adreça en occità. Has de tenir moltíssima confiança. O són persones d'un nivell intel·lectual molt alt o gent del sector primari que, per circumstàncies, poden parlar la seva variant. La gent és molt reticent a deixar de parlar francès.

Quines fites té el moviment occitanista?

— A França hi ha un món associacionista enorme, en algun moment s’ha parlat que hi havia 500 associacions a favor de l'occità, però tenen una incidència relativa. Patrici Pojada, que és membre de l’IEC i de l’IEA ara ha esdevingut president de l'Institut d'Estudis Occitans i sembla que hi ha un ressorgiment. Ara bé, quan escoltes el president de la República, és evident que l’occità no arribarà on voldríem. En el seu moment s’ho van carregar tot: es van carregar l’occità, el basc, el cors, el bretó, i es va imposar la llengua d’oïl, i així estem.

Quin objectiu ha de tenir l’aranès?

— Esperem que sigui vehicular a les escoles, que els alumnes surtin amb un nivell alt perquè sigui la llengua d’ús social i, com que és una llengua de Catalunya, la gran fita seria que l’aranès estigui present a l’escola catalana, perquè hi ha un gran desconeixement de la llengua i de la petita autonomia que som.

Què implicarà que l’acadèmia de l’occità tingui seu dins l’acadèmia del català a Barcelona?

— Les dues institucions i les dues llengües trobaran un potencial de col·laboració més estreta que fins ara, per part nostra, no teníem. Representa una atenció personal d'assessorament lingüístic sobre l'aranès i l'occità a la capital de l'Estatut; és una oportunitat de coordinació de projectes de recerca i de normativització; són reunions institucionals per enfortir la presència de la llengua occitana a Catalunya; són actes oberts al públic, com conferències, presentacions i jornades acadèmiques que podrem celebrar aquí.

Una de les últimes notícies literàries és la traducció del Dòn Quishòt d’Era Mancha, a càrrec d’Antòni Nogués i Jusèp Loís Sans.

— Tenim una quarantena d’obres de la literatura universal publicades, El Quixot, Anna Karènina, Els miserables, Crim i càstig... gràcies al pediatre jubilat Antòni Nogués, que dedica quatre o cinc hores diàries a la traducció, i a Jusèp Loís Sans, que ha fet una investigació increïble sobre traduccions de l’espanyol del Segle d’Or a l’aranès. Que l'obra literària més important després de la Bíblia, traduïda a totes les llengües del món, existeixi en aranès és una fita increïble, hi ha una gran quantitat de cervantins arreu del món a qui els ha arribat la notícia.