La gran sequera

Front comú dels moviments socials per fer front a la sequera

Entitats ecologistes i moviments socials es reuneixen a Girona en una cimera ciutadana per la sequera

3 min
Un moment de la cimera social per l'aigua a Girona

GironaEl 31 de març, la cimera extraordinària de l’aigua convocada pel Govern de la Generalitat va acabar sense acord. Les discrepàncies polítiques entre l’executiu i l’oposició va impedir arribar a cap consens per fer front a la sequera. Ara, amb l’objectiu de respondre a aquesta falta d’entesa entre els representants del Parlament, diferents moviments socioambientals s'han reunit per consensuar propostes reals davant el repte actual de l'escassedat d’aigua. La trobada ciutadana, organitzada per la plataforma Aigua és Vida, ha tingut lloc aquest dissabte, 6 de maig, a Girona i ha aplegat una trentena d'entitats de tot el país, acadèmics i diferents actors econòmics. Després de tres hores de reunió, han acordat un esborrany de cinquanta mesures concretes, que es presentaran de manera oficial i definitiva d'aquí quinze dies.

Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra Una mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi

"En la cimera d’avui hem teixit aliances amb actors socials i econòmics del país per elaborar un discurs consensuat que ens durà a plantejar propostes i solucions a llarg termini, que són les que necessitem, i no les que planteja l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que són puntuals", explica Josep Sabaté, de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Els actors de la cimera volen compartir les seves mesures amb els municipis, amb l'ACA i també amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a qui han demanat una reunió urgent.

“Ens hem autoconvocat els moviments socials, acadèmics i comunitats de regants perquè en la cimera de l'aigua el Govern no ens van tenir en consideració i només pren decisions amb interessos electoralistes”, ha afirmat Dante Maschio, portaveu d'Aigua és Vida i membre d’Enginyers Sense Fronteres. Maschio ha avançat una de les peticions més importants acordades a la trobada: "Exigim transparència en la gestió dels recursos perquè l’Agència Catalana de l’Aigua no para d’aprovar mesures restrictives als municipis, però oculta les dades de consum; i els ciutadans i les entitats necessitem saber-les per comprovar si les reduccions s’estan duent a terme”, ha manifestat. Una altra de les propostes aprovades a Girona és que els municipis de més de 5.000 habitants comptin amb un pla d’emergència municipal per sequera obligatori. 

La cimera social per l'aigua a Girona

L'aigua, un bé públic

La cimera també ha reunit acadèmics i especialistes, com la doctora Edurne Bagué, que, a més de ser membre d’Aigua és Vida, treballa a la Càtedra Unesco de Desenvolupament Humà Sostenible de la Universitat de Girona. Bagué considera que la política hídrica actual d'oferta privada està abocada a una fallida del sistema: “L'escenari d'escassedat actual ha de servir per reivindicar el dret humà a l’aigua i el sanejament, que implica garantir l’abastament a tota la població i abandonar la gestió actual privatitzada i lucrativa, amb comptadors i tarifacions socials”, argumenta.

El Delta, en perill

Els representants de les Terres de l'Ebre alerten del perill de la supervivència del Delta a causa de la sequera, que pot fer perdre tota la collita d'arròs de la temporada. "Les dades de pluviometria demostren que no es tracta d'una situació puntual, sinó cronificada, però, tot i això, en comptes de reduir consums, no parem de créixer, amb nous transvasaments o projectes com el Hard Rock i l'ampliació de PortAventura", avisa Josep Sabaté. I continua: "Mentre se satisfan els interessos econòmics d’aquestes grans empreses, el riu Ebre no arriba al mar i els pagesos no poden regar”. “L’Ebre no serà un nou Doñana, no serà moneda de canvi per pagar els negocis d’uns quants”, conclou Sabaté. Les entitats coincideixen que és clau contenir la demanda creixent d'aigua limitant els macroprojectes urbanístics i la massificació turística.

Sobirania alimentària

La indústria alimentària és un dels principals consumidors d'aigua i a la cimera s'ha criticat que es destinin grans quantitats de recursos hídrics per exportar carn i fruita a l'estranger. Jesús Soler, del Grup de Defensa del Ter, proposa la necessitat de recuperar la sobirania alimentària i deixar de gastar aigua per fer negoci: "Hi ha una gran indústria agrícola i ramadera que necessita molta aigua, però no alimenta la població d'aquí sinó que es dedica a l’exportació d'aliments a tot el món i això no pot continuar". I afegeix: "No té cap sentit que si aquí no tenim aigua i la necessitem tots, l'exportem a fora en forma de porcs i fruita”. "La solució passa per canviar la manera de viure i pensar i ensorrar el negoci d'empreses molt potents", certifica Soler.

stats