Tot esperant Aragonès
El vodevil de la crisi de govern va tenir més actes dels previstos a TV3. A la tarda, Agnès Marquès obria el Planta baixa anunciant la reunió d’urgència que començaria al cap de disset minuts. El programa es va haver d’adaptar a la incertesa. Les connexions amb el Palau de la Generalitat, el Parlament i la seu de Junts se succeïen sense poder aportar gaires novetats, més enllà de descriure les anades i vingudes on s’intentava entrellucar algun missatge ocult. Directors de diaris i periodistes especialitzats anaven fent supòsits i construint hipòtesis. Per desengreixar, Elisenda Pineda recorria l’Eixample preguntant als vianants si els interessava la crisi de govern. Mentrestant, la televisió pública pràcticament només informava d’això. L'Està passant va agafar el relleu de les turbulències polítiques. Toni Soler obria el programa alarmat: “No sabem qui mana! No sabem si hi ha Govern!”. Per saber què passaria amb aquell desconcert durant el Telenotícies, Soler l'hi va consultar a Cruanyes en directe: “Toni, tu a les nou què faràs? Crispetes?”. El presentador admetia que estava tot obert: “Hem fet molts gràfics però fins que no sapiguem què hi ha no els emetrem”. Soler va definir ras i curt aquella situació d’espera: “És la típica sèrie que sembla que hagi de passar alguna cosa important i no acaba de passar mai”.
A l’inici del Telenotícies, Cruanyes anunciava: “Bona nit. Compareixença imminent del president de la Generalitat”. Poc s’imaginava que encara faltaven més de dues hores perquè passés de veritat. A la periodista Laura Catalán li va tocar l’àrdua tasca de fer múltiples connexions des de davant del Palau de la Generalitat sense tenir cap novetat per explicar. La càmera enfocava les finestres que tenien els llums encesos per fer-nos entendre que allà dins hi continuaven passant coses. Cruanyes va allargar tant com va poder el Telenotícies per cobrir la compareixença d’Aragonès fins que no va tenir més remei que rendir-se i donar pas al Quanta guerra, un títol que semblava al·legòric per al conflicte de govern. Cruanyes va emplaçar l’audiència a dirigir-se al 3/24 per saber el final del vodevil a través del programa de Xavier Graset. El presentador començava amb una cita de l’escriptor Damon Galgut: “Agafa’t fort i resisteix, una antiga solució sud-africana”. No va quedar clar si ho deia pel Govern o pel drama dels tertulians que, després de tantes hores de conjectures, ja no sabien què més dir. Joan Maria Clavaguera ho va expressar amb sinceritat: “Si s’allarga massa, això, potser ens quedarem sense arguments en aquesta espera...”. L’advertència va activar els companys de taula: “No! No!”. Durant l’entrevista a Carles Riera van ensenyar-nos com el grup de Junts sortia de la Generalitat. Graset va demanar als col·laboradors si havien pogut interpretar algun senyal. Núria Orriols va demostrar ull clínic: “Aquesta escenificació del vicepresident enmig de Laura Borràs i Jordi Turull sortint del Palau de la Generalitat potser diu alguna cosa. Pot significar suport...”. La prova que sovint una imatge és més útil que vuit hores d’hipòtesis.
