Per què la crisi de 8TV hauria d’importar al 99,2% que no la mira
8TV travessa les seves hores més baixes i no és descartable que acabi anant a negre, que és com abaixen el teló les televisions quan moren. Pocs la ploraran: en aquesta última etapa, les audiències mensuals tot just han rondat el 0,8% del share, una xifra del tot insuficient per treure-la de la zona d’irrellevància. Però si finalment s’aturen les emissions, el 99,2% que no la mira tindrà raons per lamentar la notícia.
L’espai radioelèctric per on emeten les televisions és un bé cada cop més cobejat: les operadores de mòbil reclamen més i més ample de banda, cosa lògica si es té en compte l’ús absolutament massiu d’aquests aparells. A Catalunya, teníem tres múltiplexs de TDT, dos dels quals públics i un de privat. L’Estat ja va arrabassar el segon dels públics, la qual cosa va acabar empenyent la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a la penosa situació d’haver de llogar al Grupo Godó part de l'espai de titularitat pública que gestionava privadament. Bé, era una manera com qualsevol altra de finançar la sempre deficitària 8TV, ni que fos amb l’anomalia de pagar 1,4 milions d’euros anuals a un operador que no estava complint el compromís adquirit en guanyar la concessió consistent en posar en marxa quatre canals televisius amb programació pròpia.
Si ara el múltiplex mal dit privat —l’espai radioelèctric és un bé públic— queda buit, no cal ser gaire perspicaç per saber que l’Estat trigarà zero segons en reclamar-lo. I ho farà brandant un suposat greuge autonòmic, ja que les altres comunitats tenen un sol múltiplex (repartit entre canals públics i privats).
I si això es consuma, la CCMA ho tindrà molt magre per poder emetre els seus canals en alta definició: tots no hi caben en el seu múltiplex i per això l’Esport 3 es veu tan penosament si el mires en una televisió prou gran. A més, ja ens podem acomiadar de la reciprocitat amb el País Valencià i les Balears, perquè no hi haurà lloc on col·locar els seus canals. D’acord que avui dia l’emissió per ones no és tan rellevant, però la recepció normal de les televisions de parla catalana segueix tenint un component simbòlic important. I, finalment, i per a mi la raó més important, si el múltiplex marxa, se’n va també l’opció de tornar a intentar tenir una televisió privada catalana que complementi la tasca de TV3 i normalitzi un àmbit on la llengua està en lamentable minoria.
Potser això ja no és possible, tal com ha quedat configurat el panorama televisiu. I 8TV haurà estat la història d’una mala planificació i gestió. Però seria un nou llençol perdut en aquesta bugada no disposar, almenys, de la disponibilitat d’espectre necessària perquè altres ho puguin intentar, tant de bo amb millor encert i fortuna.
