La divisió clàssica de les redaccions en seccions especialitzades fa que alguns temes fronterers rebin un tractament molt diferent depenent de si cauen a una banda o l'altra de la teulada. Aquests dies es parla molt del burca i derivats. Que si suposa l’acostament del PP a Vox. Que si Junts també vol la prohibició, però per no formar part del mateix bloc proposa unes competències catalanes. La cosa no hauria d’anar de sigles. Com a veí del Raval, assisteixo preocupat a l’increment de cobertures diverses de les dones –i a edats cada cop més joves, incloent-hi nenes– i em pregunto si no seria millor que fos la secció de Societat qui tractés l’afer. Perquè els arguments que es disparen des de la política són interessats i deixen de banda les principals afectades per aquesta inequívoca forma d’opressió: les dones. Prohibir el burca, sense més ni més, és una mesura que empitjorarà la seva situació, perquè les eliminarà de l’espai públic. Encara les veurem menys, però hi haurà qui consideri resolt el problema. El repte és retirar els vels, no les dones. I mentre la conversa estigui dominada per l’esbroncada partidista perpètua –i les seccions de Política transmetin l’inacabable llançament d’eslògans–, elles seguiran sota aquest jou de tela, invisibilitzades, dos metres enrere del seu marit. Les nenes continuaran sense anar a les colònies. Sense fer extraescolars un cop arriben a l’adolescència. Sense llibertat per estimar.
Qui defensarà aquestes nenes que en pocs anys rebran tota la pressió del seu sistema cultural perquè quedin reduïdes a poc més que a la funció reproductiva i de criança? No pas la ultradreta, esclar, però tampoc l’esquerra exquisida. Calen propostes de mirada llarga i que, des de la premsa no sectària, s’empenyi perquè el debat sigui legal, social, cultural i polític... sense partidismes.
