TELEVISIÓ
Mèdia 13/05/2017

Una Eurovisió (més) polititzada

L’absència de Rússia en aquesta edició ha fet revifar les tensions entre Moscou i Kíev

Natàlia Boronat
4 min
Una Eurovisió (més) polititzada

MoscouTot està a punt a Kíev perquè els cantants representants de 26 països es disputin avui els vots dels teleespectadors durant la gala final del Festival de la Cançó d’Eurovisió (La 1, 21.00), un certamen que aquest any ha estat marcat més que mai per la política, i més concretament pel conflicte entre Ucraïna i Rússia.

La 62a edició del Festival d’Eurovisió se celebra al Centre Internacional d’Exposicions de Kíev, que té una capacitat d’11.000 espectadors. Un article de dijous del diari Ukraínskaia Pravda explica que la celebració del festival “és una gran responsabilitat però també una gran despesa”. Segons el diari, el cost ha sigut de 855 milions de grivnes (uns 30 milions d’euros), dels quals una mica més de la meitat surten del pressupost estatal, una part de l’Ajuntament de Kíev i la resta de patrocinadors, entrades, lloguer de cabines i de l’organització, l’European Broadcasting Company (EBC).

Kíev ja té experiència en el Festival d’Eurovisió perquè ja el va acollir el 2005 i els turistes que han arribat ara han rebut un fullet informatiu amb 23 consells pràctics, en què, entre d’altres, se’ls recomana no discutir sobre el conflicte entre Ucraïna i Rússia i agafar només taxis oficials. Les associacions que defensen els drets de la comunitat LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals) també han repartit mapes dels llocs gay-friendly de Kíev.

Tot i la tensió amb Rússia, Ucraïna ha volgut aprofitar Eurovisió per donar una bona imatge de país amfitrió obert i tolerant i ha organitzat el festival amb el lema “Celebra la diversitat”. 25 anys després de la caiguda de la Unió Soviètica, que considerava que l’homosexualitat era un crim, i amb un conflicte armat a l’est del país, una part d’Ucraïna mira cap a Europa i es vol mostrar com un país compromès amb els valors liberals.

Una mostra d’això és que la construcció en forma d’arcada de titani que rodeja l’estàtua soviètica dedicada a l’amistat entre els pobles s’ha pintat amb els colors de l’arc de Sant Martí per simbolitzar la diversitat d’orientacions sexuals. L’arcada, però, no es va poder acabar de pintar a causa de les protestes de col·lectius d’ultradreta i religiosos.

L’arc de Sant Martí a mig pintar demostra les fractures de la societat ucraïnesa, en què, segons un informe d’aquest any de l’organització Human Rights Watch, “el sentiment hostil cap a la comunitat LGBT continua sent alt, tant entre funcionaris com entre el poble”. Últimament arreu del país molts homosexuals han sigut víctimes de pallisses de membres de grups ultranacionalistes.

El conflicte entre Moscou i Kíev a causa de l’annexió de Crimea a la Federació de Rússia i el suport rus als rebels secessionistes de l’est d’Ucraïna també ha estat latent durant tota l’organització del festival des de la victòria de l’any passat de la cantant ucraïnesa Dzamala amb 1944, una cançó que descriu la deportació dels tàrtars de Crimea a l’Àsia Central orquestrada pel dictador soviètic Ióssif Stalin.

Per a l’edició d’aquest any Rússia va triar la cantant Iúlia Samoilova, una jove amb cadira de rodes, però Ucraïna la va bloquejar perquè havia estat a Crimea després de l’annexió de la península per part de Rússia el 2014. El govern de Kíev té vetada l’entrada al seu territori als estrangers que hagin visitat Crimea directament des de Rússia sense permís ucraïnès.

L’organització d’Eurovisió va proposar que Samoilova pogués participar per videoconferència o que Rússia hi enviés un altre representant, però Moscou no en va voler ni sentir parlar i com a resposta boicoteja el concurs i el primer canal de la televisió russa no el retransmetrà. A més, fa uns dies Samoilova ha cantat a la península de Crimea la cançó amb què hauria actuat a Kíev, una actuació que no ha agradat gens a Ucraïna. Rússia, però, també es va enfadar amb un dels vídeos de promoció d’Ucraïna editats amb motiu d’Eurovisió, en què entre les belleses del país hi ha Crimea, una península que el 80% dels russos considera seva tot i que la comunitat internacional cregui que s’hagi violat el dret internacional.

Aquesta guerra diplomàtica i de provocacions entre Moscou i Kíev és un maldecap per a l’EBC, que ha alertat que, un cop acabat el concurs, podria aplicar sancions contra els dos països.

Quatre actuacions clau

El festival d'Eurovisió se celebra aquest dissabte a la nit i es podrà veure en directe, a partir de les 21.00, per La 1. Hi actuaran 26 països, però els tres candidats més ferms al títols són Itàlia, Portugal i Bulgària.

Itàlia

Francesco Gabbani, amb el tema 'Occidentali's karma', lidera els rànquings de les cases d'apostes. La cançó, una crítica de com Occident s'apropia dels elements espirituals d'Orient, és la candidata amb més visionats a YouTube.

Portugal

Després de sis anys sense arribar a la final –el 2016 ni tan sols va participar a les semifinals– Portugal torna al certamen per la porta gran. El seu representant, Salvador Sobral, s'ha posicionat com uns dels favorits amb el seu tema 'Amar pelos dois'.

Article d'Albert Om: Carta a Salvador Sobral: ‘Twelve points’, Salvador

Bulgària

Amb només 17 anys, Kristian Kostov és el primer participant d'Eurovisió nascut al segle XXI. Originari de Moscou, es pot convertir en el candidat dels russos expatriats, que no tindran opció de votar la representant del seu país després del veto ucraïnès. Cantarà 'Beautiful mess'.

Espanya

Les opcions de victòria del sabadellenc Manel Navarro són remotes. El seu tema 'Do it for your lover' ocupa l'última plaça als rànquings de les cases d'apostes. Navarro serà el 16è intèrpret que pujarà a l'escenari aquesta nit.

stats