19/02/2015

‘Gent del barri’: 30 anys d’orgull proletari a la BBC

3 min
EVOLUCIÓ 
 01. El primer elenc de la sèrie, quan es va estrenar el 1985. 02. Els personatges de la temporada en curs evidencien com la sèrie ha anat creixent en diversitat social, al mateix ritme que ho feia el país.

BarcelonaEl dia de Nadal del 1986, més de 30 milions de britànics van estar pendents d’un divorci: el dels personatges Den Watts i la seva dona Angie. Més de la meitat del país va seguir aquell capítol de Gent del barri ( EastEnders ), que va marcar un rècord encara no superat del nombre més alt d’espectadors mirant un culebró. La dada és només una de les moltes que evidencien el múscul d’aquesta sèrie, mascaró de proa de la ficció del Regne Unit, i que avui compleix 30 anys d’emissions (amb més de 5.400 episodis al sarró). Una altra prova de la seva importància: l’any 2003 eastenders va ser el segon terme més buscat a internet al país, només per darrere de Prince Charles.

La història del xou arrenca el 1983, quan els executius de la BBC encarreguen al guionista Tony Holland i la productora Julia Smith que creïn una nou culebró per als vespres. El títol de treball era East 8 però van decidir fer el canvi a EastEnders quan es van adonar, en el feixuc procés de càsting, que a les agències on telefonaven sempre preguntaven si tenien algun eastender (veí dels barris de l’est londinenc) autèntic entre els seus representats. Els primers 24 personatges que es van crear estaven, de fet, inspirats per l’entorn immediat -família, amics i coneguts- del mateix Holland. Hi havia una divisa: aconseguir el màxim de realisme sobre com era la vida quotidiana a les àrees més menestrals de la capital anglesa.

La pressió de la competència

No era pas una decisió arbitrària. La sèrie va ser un llançament estratègic de la BBC, que la va estrenar l’endemà d’un canvi de look important. Gent del barri estava dissenyada com el seu intent més decidit per demostrar que -més enllà de la qualitat que ha estat marca tradicional de la corporació- també era capaç de fer un producte tremendament comercial i massiu. Gent del barri era la resposta al creixement en audiència que havia experimentat la cadena rival ITV, preferida per les classes més populars.

El realisme no abraçava l’emplaçament -aquell tros de carrer i el barri són imaginaris- però els problemes i les trames també traspuaven realisme: la sèrie ha examinat assumptes com els efectes de l’atur galopant dels anys 80, la irrupció de la sida, els conflictes racials o la violència de gènere. I s’ha guanyat la fama d’atrevir-se, tot i l’horari de tarda, amb assumptes espinosos com les violacions, els embarassos d’adolescents, els abusos infantils o la integració de les persones amb malalties mentals. Els seus plantejaments no han passat precisament desapercebuts: es tracta del programa de la BBC que, al costat de diversos reconeixements de crítica i públic, més queixes ha generat als serveis de defensa de l’espectador. Alhora, trames com la dels abusos infantils van provocar que les trucades a un centre de prevenció sobre aquest tema pugessin un 60% (i guanyés un premi Bafta especial en reconeixement a la sensibilitat amb què havien tractat l’assumpte).

Mil capítols a Catalunya

El culebró s’emetia originàriament al Regne Unit els dimarts i dijous a les set de la tarda. Va debutar amb 17 milions d’espectadors i s’ha estabilitzat amb una audiència que va dels 8 als 12 milions de seguidors, depenent de les temporades. La seva gran rival ha sigut l’encara més veterana Coronation Street, creada el 1960. Gent del barri va evitar competir-hi amb alguns balls sobre la graella. Fins al 2001, que es va produir el temut xoc a la mateixa franja. I la victòria va ser per a Gent del barri, que va obtenir un 41% de share i 8,4 milions de seguidors contra els 7,3 milions que van seguir Coronation Street, un 34% del total.

La sèrie es va exportar amb èxit a diversos països. També a Catalunya, que va estrenar el primer capítol el 30 de juny del 1987 i va anar devorant temporades fins al 19 de desembre del 1996, que ho va deixar estar quan passaven per l’episodi 1.063 (i TV3 ja havia desenvolupat i consolidat la seva línia de serials de producció pròpia). En tot cas, quan s’emetia al migdia, l’any 1992, va fer una audiència mitjana de 490.000 espectadors i un share del 28%. Després es va anar esllanguint i va acabar a la desagraïda franja matinal.

A hores d’ara, Gent del barri no mostra signes d’esgotament i encara és capaç d’enfilar-se ben amunt en els audímetres, sobretot en els finals de temporada. El culebró ha aconseguit, de fet, sobreviure als seus creadors: Julia Smith va morir el 1997 i Anthony Holland el 2007.

stats