Illa marca els dos primers gols de la campanya

Amb l'inici de la campanya, cada mitjà intenta definir quin és el tauler de joc i com es disposen les peces de sortida. Dos diaris opten pel mosaic, però això no vol dir pas que no es mullin. La Vanguardia aplica el criteri de la Junta Electoral: hi surten tots els partits amb representació i també els que són considerats "rellevants" perquè han obtingut representació en algunes eleccions anteriors. Però a El Punt Avui la selecció és significativament diferent que la del diari de Godó: no hi inclouen Vox i sí que hi apareixen el PNC de Marta Pascal i Primàries.

Uns altres, com El País i El Periódico, fan que la seva principal foto de portada correspongui a un candidat en concret i coincideixen en Salvador Illa. El principal contendent de la bancada de l'unionisme inaugura el marcador, i per partida doble. En el cas d'El Periódico, el fons de la imatge és una paret vermella –presumiblement de la seu del PSC– que crea una extensió cromàtica de la capçalera: potser no és un efecte buscat, però semiòticament transmet proximitat. Ara bé, l'article del director demana "recuperar un mínim comú denominador més ampli" mentre que el titular que brinda l'entrevistat és "Al meu Govern no hi haurà cap independentista": es perfila, doncs, una certa tensió entre el discurs del polític i el del rotatiu. En canvi, El País no ofereix dubtes sobre la intenció i el retall de foto s'assegura que es llegeixi la paraula "President", escrita al faristol.

Mentrestant, l'editorial d'El Mundo va fort: "El 14-F [...] costarà vides de catalans". Però, si algú creia que per fi el rotatiu denunciava les ingerències polítiques de la judicatura... que torni a guardar el cava. El diari ho atribueix a "una classe política menyspreable". Com si no hi hagués un decret del Govern que ajornava els comicis.