Puix que parla català... odiem el Boss!

La camarada Mònica Planas ha aplicat el seu ull sagaç –i pacient!– a com les televisions d'àmbit espanyol han informat del concert de Bruce Springsteen podadora en mà, prestos a tallar els "Hola, Catalunya!" aquests que tanta nosa els fan. Em permeto de fer jo un article cigaló, per rematar el seu, amb alguna perla trobada a la premsa. Com per exemple la de l'Heraldo de Aragón, on Matías Uribe escriu que el Boss ha deixat "alguns punts negres o polèmics que no s'han posat de relleu i que haurien d'il·luminar-se amb més intensitat, que no passin desapercebuts". Es refereix, esclar, a la menció de Catalunya, el Voldemort que la conselleria d'Afers Espanyolistes voldria que ningú no pronunciés mai. "Guixots d'un catalanisme excloent", li diuen al de Nova Jersey, per la gosadia de dir "Us estimem, Catalunya". Diu l'articulista: "¿No era conscient que estava trepitjant, ara com ara, encara terra espanyol?" I llança una tesi cosina de la dels 10.000 soldats de Rússia: "La maquinària propagandista del catalanisme, i no diguem de l'independentisme, havia treballat a fons". La idea és d'acudit de Gila: "Hi ha el Boss? Que s'hi posi! I en català!" El cofoisme que han generat aquests dos concerts més aviat m'incomoda una mica. Però d'aquí a veure-hi mans negres pressionant un artista com ell... resulta malaltís.

A La Vanguardia, per cert, han hagut de publicar una fe d'errors. "Es va limitar a saludar Barcelona i Catalunya, sense fer referència a Espanya, en contra del que s'afirmava erròniament en la crònica", escrivien. Penso sincerament que es deu tractar d'un error, perquè com a mentida tindria les potes molt curtes, tenint en compte que hi havia 55.000 espectadors a cada concert. Ara, ja és mala sort que la badada ho sigui en el mateix sentit dels que tenen gratera només de sentir la paraula Catalunya.