Crònica

La responsabilitat d’educar des del periodisme

L'associació Rosa Sensat reflexiona sobre com adaptar els projectes comunicatius al públic infantil

TONI VALL
TONI VALL

'Adoctrinar', la paraula que tant serveix als que volen desacreditar el funcionament de les institucions educatives i comunicatives i la seva incidència sobre els infants i els joves. És una qüestió important, que mereix refutació i també reflexió. Apareix en alguns moments de la jornada 'Comunicació i educació. Una responsabilitat compartida', que organitza Rosa Sensat i que reuneix tres iniciatives rellevants en el terreny del periodisme que s’adreça especialment als ciutadans que encara no han complert la majoria d’edat. De l’exposició dels seus projectes, ja madurs o en procés de plena consolidació, i la interacció amb els assistents a la xerrada en sorgeixen paràmetres periodístics i educatius suggerents i també atrevits.

El primer a intervenir és Josep Carles Rius, exdegà del Col·legi de Periodistes i actual responsable del 'Diari de l’Educació' i la revista 'XQ' ('Per què?'). A criteri seu el tema de debat es caracteritza per la no possessió absoluta de la informació en mans dels periodistes i la no presència exclusiva de l’educació a les aules. Així doncs, queda clar que estem parlant d’una responsabilitat compartida: “Necessitem formar ciutadans amb esperit crític i que sàpiguen moure’s bé per l’ecosistema comunicatiu”. Per a aconseguir-ho és important, a criteri seu, crear “illes de credibilitat” en el terreny periodístic que assegurin la qualitat democràtica de la informació. Aquestes illes s’han de portar a l’escola a fi i efecte d’implementar aquesta educació. En aquest sentit, la revista 'XQ' proposa continguts periodístics especialment tractats per a infants i joves. Rius explica que tot el procés de producció de les notícies que hi apareixen està pensat per resultar atractiu i solvent a ulls dels seus lectors potencials. Des de la selecció dels temes, la redacció entenedora i inclusiva, la facilitat per a la lectura i el reforç dels continguts a través d’un test de comprensió lectora.

Per la seva banda, Eva Domínguez presenta el projecte Nushu, que a través de l’animació i la realitat augmentada proposa als nens la coneixença d’un ésser extraterrestre que arriba a la terra i explica a través de les seves aventures els més variats temes d’actualitat i de divulgació. “Trobem a faltar més periodisme per a nens, un periodisme que fomenti el sentit crític i estimuli la seva curiositat natural”, reflexiona la periodista. Nushu ha de ser, en aquest sentit, una eina alhora informativa i alhora motivadora al servei dels professors i dels alumnes. Ja hi ha alguns centres educatius catalans que han fet confiança a la iniciativa i s’hi han subscrit per a treballar amb les propostes variades d’en Nushu. Els continguts abordats poden anar des de la ciència, la tecnologia i la natura fins a qüestions més candents de l’agenda mediàtica com el mur de Donald Trump i la complicada situació de Corea del Nord. “És interessant reforçar entre els nens la idea que el món no és un lloc essencialment lleig sinó que és susceptible de ser millorat”, conclou Domínguez.

L’última iniciativa presentada a la jornada, potser la més coneguda de les tres, és l’'InfoK', l’informatiu infantil de Televisió de Catalunya. La seva directora, Laia Servera, té clar quin és l’esperit de la proposta: “Tots tenim el dret a la informació, també els infants”. Glossa també la importància d’aquesta mena d’informatius, no tan sols entre els nens sinó també entre els pares, ja que molt sovint miren la tele plegats. “Quins temes interessen als nens”, li pregunten sovint. La resposta és inconcreta i concisa alhora: depèn de com els ho expliquis. Per implementar els temes a tractar, la fórmula és clara: “Els ho hem de preguntar als més interessats, els nens”. Sorprèn saber que en els tests realitzats periòdicament a les escoles el tema que últimament triomfa més és la problemàtica dels refugiats. A criteri de Servera és important defugir el paternalisme irreal de decidir què els interessa als nens i què no: “No podem pensar-nos que el nen és només un ciutadà del futur i no, també i sobretot, del present”.

Temes importants que han tractat, tracten i tractaran? Doncs per exemple la guerra de Síria, els atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils i el referèndum de l’1 d’octubre. A través de l’abordatge de temes com aquests han descobert que és molt necessari treballar continguts adreçats a la gestió de les emocions. Per exemple, la gestió de la pèrdua o de les emocions vinculades amb fets relacionats amb els abusos sexuals a menors. Sobre la complicada qüestió de l’adoctrinament i les crítiques que han rebut, sobretot en el terreny polític, Servera considera que si adoctrinar vol dir posicionar-se en contra de temes com les guerres, el maltractament animal, l’homofòbia i el masclisme, i transmetre valors positius al respecte, en efecte l’'InfoK' adoctrina.

Més continguts de