Les rodes de premsa comencen a desconfinar-se amb la desescalada

La Moncloa reprèn aquests actes en format presencial després que Madrid entri a la fase 1 

JUDIT HUGUET / ALBERT CASTELLVÍ

Després de moltes setmanes de rodes de premsa virtuals, algunes ja estan retornant al seu format original. És el cas de la Moncloa, que aquesta setmana, amb l’entrada de la Comunitat de Madrid a la fase 1, ha reprès les rodes de premsa presencials, amb la limitació de vint periodistes a la sala. També ho ha fet el Partit Popular, que ha reunit aquest dilluns un màxim de quinze professionals a la sala de premsa de la seva seu de Madrid.

El sistema que utilitzava a l’inici la Moncloa, en què els periodistes enviaven les preguntes a través d’un grup de WhatsApp, va generar cert malestar entre els professionals, perquè no donava l’opció de repreguntar i deixava marge a Miguel Ángel Oliver, secretari d’estat de Comunicació, per escollir les preguntes que ell mateix traslladava als representants polítics. Aquestes dues premisses van fer que es produís un canvi i es passessin a celebrar per videoconferència, amb torns de deu preguntes per part de diferents mitjans.

La primera roda de premsa presencial a la Moncloa, celebrada aquest dimarts, ha seguit la mateixa dinàmica de torns i ha extremat les mesures de seguretat, intensificant el control dels periodistes acreditats a l’entrada, assegurant l’ús de mascaretes per part dels assistents i deshabilitant les cabines de ràdio i les zones comunes de treball. Els periodistes que estaven convocats a aquesta roda de premsa i, per tant, era el seu torn de preguntar, podien escollir assistir-hi presencialment o bé seguir-la via streaming i traslladar la seva consulta per aquest canal. 

La Generalitat encara no preveu la tornada

Des de la Generalitat, tal com explica Jaume Clotet, director general de Comunicació del Govern, encara s'ha de decidir quan tornaran les rodes de premsa presencials. “De moment no sabem quan convocarem els periodistes a Palau per a les rodes de premsa, perquè no té sentit que hi acudeixin si recomanem als funcionaris que no tornin encara a la feina presencialment”, explica Clotet, que afegeix que podria ser a la fase 2 però que, de moment, cap periodista ha demanat assistir a les rodes de premsa en aquesta modalitat. 

Sí que hi va haver demandes dels professionals de la informació per poder participar a les rodes de premsa a través de videoconferències i no de missatges de Telegram, tal com s’havia fet des del 13 de març, quan van arrencar les compareixences diàries del Govern. En aquell moment els periodistes podien traslladar les seves preguntes a través d’un canal de Telegram, obert a tothom, on les qüestions s’escollien per ordre d’entrada, però no donava l’opció de repreguntar. Clotet assegura que la seva idea era “fer-ho per videoconferència com més aviat millor amb l’objectiu d’agilitzar-ho”, però admet que aquest canvi, que es va fer efectiu el 10 d’abril, potser va arribar un “pèl tard”, sobretot a causa de qüestions tècniques. “Hi va haver una polèmica sobre si utilitzar Zoom era segur i els Mossos ens van confirmar que, per realitzar aquest tipus de compareixences públiques, sí que ho era, però que no es recomana quan es tracta d’assumptes de confidencialitat”, explica el director general de Comunicació, que declara que no utilitzen aquesta plataforma per a les reunions internes del Govern.

La cultura i l’esport, en pausa

Amb el confinament, l’activitat cultural s’ha vist molt reduïda i, en conseqüència, també les rodes de premsa d’aquest àmbit. El Palau de la Música va retornar fa una setmana a les rodes de premsa presencials, respectant la distància de seguretat entre els periodistes. D’aquesta manera es va recuperar l’agilitat en les preguntes i, sobretot, les repreguntes, que sovint era impossible en les rodes de premsa virtuals.

En el camp dels esports, la Lliga de Futbol encara no ha fet oficial el protocol de com treballarà la premsa. Hi ha la hipòtesi que sigui similar al que s’està fent a la lliga alemanya, on només permeten que entrin deu persones relacionades amb les tasques periodístiques als estadis, però no tenen accés a zones mixtes. El Barça començarà a fer aviat rodes de premsa per videoconferència de les juntes directives, i l’Espanyol ja n’ha fet alguna de virtual, en què es demana als periodistes que enviïn preguntes a un grup de WhatsApp, el cap de premsa les fa arribar a l’entrenador o al jugador i les pengen a YouTube. En el cas del Girona, han fet també alguna roda de premsa en què el cap de premsa tramita les declaracions i trasllada les preguntes dels periodistes, que reben la resposta a través d’un vídeo o una nota de veu.

Presentacions d’estrenes per streaming

Les cadenes de televisió també han recorregut a la tecnologia per presentar les seves novetats durant les últimes setmanes, amb diverses variants. Antena 3 va presentar Pasapalabra per streaming, amb tres responsables del programa junts en una sala on hi havia també un membre de l’equip de comunicació de la cadena, que els traslladava les preguntes que els periodistes feien arribar a través d’un grup de WhatsApp creat ad hoc. En canvi, TV3 ha optat per l’aplicació de videoconferències Zoom per presentar programes com Tabús o la segona temporada de Les de l’hoquei.

La televisió pública encara va recórrer a aquest sistema dimarts, per presentar dos nous formats del canal 33. Fonts de la cadena asseguren que, en aquest cas, no es va plantejar encara celebrar l’acte de manera presencial, però que de cara a futures convocatòries s’estan valorant “totes les possibilitats”, com ara permetre la participació telemàtica en rodes de premsa presencials. TV3 fa una valoració “molt positiva” de les presentacions a distància de les últimes setmanes, ja que han comptat amb “més assistència i més participació” que les rodes de premsa tradicionals. “És un format amb avantatges importants que ens pot ser molt útil d’ara endavant”, reconeix la cadena, que tot i això vol “millorar-ne el format” per tal que l’experiència dels participants sigui més satisfactòria.