Plataformes

Per què triguen tant les noves temporades de les nostres sèries preferides?

L’antiga cadència anual de la televisió s’ha trencat amb l’era de l'estríming i les sèries espaien més els seus retorns

Millie Bobby Brown en una escena de 'Stranger Things'
Genís Miquel
07/08/2025
4 min

BarcelonaFa només una dècada, els espectadors sabien perfectament quan tornaria la seva sèrie preferida. Normalment, les produccions més potents tenien una nova temporada cada tardor, puntual com un rellotge. Avui, però, les esperes s’han tornat eternes i imprevisibles. Produccions com Stranger Things acumulen més de tres anys entre entrega i entrega. I no és l’únic cas.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Friends és la sèrie perfecta, i no només perquè sigui el referent de la sitcom, sinó perquè totes les seves deu temporades es van estrenar sempre entre setembre i octubre. Urgencias (ER), la sèrie que va fer famós George Clooney, també seguia aquest patró amb una nova temporada cada any. Amb l’arribada de les plataformes d'estríming, aquest sistema es trenca. Netflix, HBO Max o Disney+ aposten per un model diferent: menys episodis, més pressupost i més temps per produir. Stranger Things n’és l’exemple més clar amb gairebé quatre anys entre la quarta i la cinquena temporades.

“Un dels motius principals és l’increment en la complexitat i ambició de les produccions”, explica Elena Neira, investigadora a la UOC especialitzada en plataformes. “La postproducció ha esdevingut un factor clau; ara hi ha més efectes especials, més exigència tècnica... tot això allarga els calendaris”, afegeix. Exemples de la situació que explica Neira són The Crown o Joc de trons, que van espaiar les seves temporades a mesura que creixien en ambició visual i narrativa, amb intervals de fins a dos anys. Una altra producció d’alta volada que ha fet esperar els seus fans és Severance, que va destinar tres anys a la confecció de la segona temporada. La sèrie d’Apple TV+, una de les més nominades dels premis Emmy d’aquest any, és molt complexa pel que fa a la trama i un decalatge tan gran entre temporades obliga els espectadors a fer grans esforços per posar-se al dia. Ara que és una de les sèries del moment, el seu productor, Ben Stiller, ha promès que no trigaran tant a fer la tercera temporada.

Una imatge d'un capítol de 'Severance'

Elena Neira també apunta a un altre element decisiu: "Les agendes dels actors són un factor crític. Si tens un repartiment amb noms molt sol·licitats, és molt difícil quadrar gravacions. Els actors tenen altres compromisos, i això acaba ajornant els rodatges". És el cas de Dimecres, la seqüela de La família Addams, a Netflix, protagonitzada per Jenna Ortega, que ha vist com la seva carrera cinematogràfica s’enlairava amb títols com Scream VI o Beetlejuice Beetlejuice, fet que ha complicat la tornada al rodatge.

Altres casos paradigmàtics són la sèrie romàntica Els Bridgerton, que es va estrenar el 2020 i que ha mantingut una cadència biennal en les seves, de moment, tres temporades. La quarta entrega està prevista, de fet, per al 2026. The last of us, una història apocalíptica protagonitzada per Pedro Pascal, també ha necessitat dos anys per fer arribar la seva segona temporada.

A més de les causes estructurals que fan endarrerir les produccions, també s'han de tenir en compte possibles causes alienes, com ara la pandèmia i la vaga de guionistes i actors, que van paralitzar rodatges i van fer saltar pels aires molts calendaris.

Una seqüència de 'Bridgerton'

Tot i això, no totes les sèries experimenten pauses quasi eternes. The Bear Hacks són exemples de produccions més àgils, sovint amb menys escenaris i trames menys complexes. Funcionen com a contingut ràpid i fresc. Temporades curtes, ritmes de rodatge compactes. The Bear, per exemple, ha captivat crítica i públic amb quatre temporades i un parell d’espais, una cuina i uns personatges carregats de nervi. En aquests casos, mantenir un ritme anual és possible i, fins i tot, estratègic. Fidelitzen una audiència, generen regularitat i eviten la pèrdua de memòria. Una altra sèrie que segueix aquest model és Solo asesinatos en el edificio, de Disney+, que al setembre estrenarà la cinquena entrega i que n'ha tingut una nova cada any des del 2021.

Nous consums

Però tot aquest moviment a la indústria no és neutre per a l’espectador. La nova cadència fragmentada obliga a un nou tipus de consum. Ara, abans de veure la nova temporada, cal repassar vídeos-resum, rellegir teories, recuperar capítols antics. Abans esperaves el nou episodi cada dijous; ara esperes dos anys sencers. I després, te’n mires vuit en una nit (si és que la plataforma estrena tots els episodis de cop; si els estrena setmanalment, l'espera encara es dilata més). "Abans sentíem una mena de buit quan acabava una temporada. Ara, com que hi ha tantes sèries, el dol ha desaparegut. Sempre hi ha una altra cosa per veure", diu Neira. I afegeix: “La rellevància de les sèries és més efímera, però, paradoxalment, hi ha molt rewatch. Hi ha gent que ha tornat a veure la primera temporada d'El joc del calamar ara que ha arribat la segona. És una manera d’intentar recuperar la connexió perduda”.

'The Bear'

També hi ha diferències segons la plataforma. "Netflix i Prime aposten pel volum. Volen que el subscriptor tingui la sensació que sempre hi ha novetats. No poden deixar que se'n vagi. En canvi, Apple TV+ o HBO Max opten per menys quantitat però més prestigi", assenyala la professora. "És una televisió més autoral, però amb menys capacitat de retenció. Apple, per exemple, té al voltant de 45 milions de subscriptors però una retenció molt baixa. El seu model és més arriscat".

En aquest trencaclosques, la programació també hi juga. "Les plataformes ja no es regeixen per lògiques de temporada com la televisió tradicional. Reprogramen les estrenes per quadrar-les amb els trimestres comercials més forts o per reforçar moments determinats. Això també justifica els retards", conclou.

Stranger Things posarà punt final a la seva història aquest any 2025, gairebé una dècada després d’haver començat. Però l’espectador del 2025 ja no serà el mateix que el del 2016. Haurà canviat. Haurà crescut. Potser ja no tindrà el mateix temps. Ni les mateixes ganes. O potser sí. El que és segur és que el temps s’ha convertit en un factor central de l’experiència televisiva. I que la manera com les sèries gestionen aquest temps –el de producció, el d’espera, el de consum– n'acabarà marcant el record.

stats