La venjança és un plat que se serveix fredíssim i la senadora del PSOE Susana Díaz aprofitava el programa de Risto Mejide, Todo es mentira, per carregar contra Pedro Sánchez amb l’excusa d’haver criticat en públic Iker Jiménez. “El president del govern, ni en la tribuna del Congrés ni en cap altra, no ha d'assenyalar cap mitjà. És innecessari i no està d’acord amb la representació que ostenta”, va deixar anar contra qui va frustrar les seves pretensions d’esdevenir líder del partit a pesar de tenir la maquinària mediàtica pro-PSOE en contra, començant per El País.
Des d’aquesta humil columna no podem més que aplaudir les ensenyances morals de Díaz, que es posiciona amb valentia en contra dels assenyalaments. Tothom sap que aquesta feina bruta contra els periodistes s’ha de fer amb nocturnitat i traïdoria. Res més efectiu que un bon punyal clavat a l’esquena en el moment oportú. Ho explicava, per exemple, Mariló Montero, que la va acusar en directe en un programa d’Antena 3 d’haver maniobrat per aconseguir que la fessin fora de Canal Sur. També Álvaro Zancajo, exdirector d’informatius d’aquesta mateixa televisió, revelava en una columna que va ser abordat en un bar per Díaz i, segons el seu relat, li va dir: “Prepara’t que anem contra tu, Zancajo. El que t’espera serà molt pitjor”. Al cap de pocs mesos, estava destituït. No és pas que els dos periodistes fossin éssers de llum virginals i sense biaixos, però Díaz sap que portar aquesta qüestió al fang et fa córrer el perill de no aconseguir el que vols i quedar ben embrutat. Vist quin pa s’hi dona, a Sánchez l’únic que se li pot reprendre és, com molt bé assenyalava Mònica Planas en la seva crítica aquí al diari, haver donat munició a aquest venedor de fum, o més aviat gas tòxic desinformatiu, perquè es victimitzi. Benvolgut Sánchez, aprèn de Díaz: assenyalar és de pobres.
