TV3 avalua abandonar els històrics estudis de Sant Joan Despí

BarcelonaL’últim debat electoral de TV3 no es va celebrar a Sant Joan Despí, sinó en un plató que MediaPro té al seu edifici corporatiu, a l’altra punta de l’avinguda Diagonal. Això li va comportar a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) haver de pagar a la productora cofundada per Jaume Roures 152.900 euros pel lloguer de l’espai i l’equip tècnic i de producció que gestiona la instal·lació, que va servir també per fer el programa especial de la nit electoral. El contracte es va licitar per concurs i MediaPro va ser l’única empresa que s’hi va presentar. Com que la reserva d’espai es va fer des del 8 al 31 de maig, el cost per dia va ser de 6.650 euros.

Aquesta solució d’emergència ha posat en evidència la saturació d’espais que viu la televisió pública catalana. El plató més gran de TV3 és el número 1, però ha estat tot el trimestre ocupat pel programa Eufòria i és un set massa complicat per poder-lo muntar i desmuntar per a cada emissió. El canal compta amb deu platós més, que sovint acullen més d’un programa, amb dimensions que van dels 10 als 800 metres quadrats. Tot i els sudokus per quadrar la producció dels diferents espais televisius, la saturació fa que la Corporació tingui llogats de manera permanent tres platós més, amb un cost anual de 915.693 euros.

Mentre TV3 es debat sobre com encaixar les seves produccions en els espais disponibles, a 21 quilòmetres per carretera –o 46 minuts en cotxe– hi ha una carcassa gegantina que espera omplir-se. Es tracta del complex de les Tres Xemeneies, a cavall entre Sant Adrià i Badalona, que, junt amb l’Edifici Turbina i una sèrie d’espais adjacents, sumen 50.000 metres quadrats disponibles. És allà que es vol instal·lar el Catalunya Media City, un projecte que busca situar el país al mapa audiovisual europeu. Una part es dedicarà a platós i espais de producció, i una altra se centrarà a tenir centres de formació. Com que es tracta d’un equipament ambiciós impulsat principalment per la Generalitat, segons ha pogut saber l'ARA, la Corporació estudia aquestes setmanes si tindria sentit donar per amortitzades les instal·lacions de Sant Joan Despí i traslladar part o tot l'ens fins allà.

El projecte es basa en la col·laboració público-privada, així que té tot el sentit que la principal empresa pública de la Generalitat s’hi instal·li. De moment, però, només s’està en fase de debat i de cap manera seria una operació immediata, per bé que les fonts consultades admeten que les mirades apunten allà. El trasllat, a més, no tindria per què ser total: una part significativa del Catalunya Media City seran platós i infraestructures, així que una possibilitat analitzada és decretar la mudança només de la part de producció.

Pel que fa a informatius, hi ha un altre meló per obrir: la integració de les redaccions de Catalunya Ràdio i TV3. Aquesta és una idea que té com a mínim deu anys d’història, però les resistències internes i els vaivens dels preus immobiliaris han fet que els successius equips de gestió de la Corporació no hagin assumit mai el cost d’unificar-les. Sí que s’han fet passos –per exemple, la delegació de Madrid és compartida entre la ràdio i la televisió– però no hi ha en l’horitzó immediat cap voluntat d’obrir aquest front, més enllà d’anar facilitant petites integracions.

Un pla frustrat

Un estudi, fet en temps del tripartit –encara amb bonança econòmica– va xifrar en 14 milions d’euros el valor de les instal·lacions de Catalunya Ràdio al número 614 de la Diagonal. Però l’emissora ocupa també, de lloguer, diverses parts d’altres edificis adjacents, que han anat patint augments de preu significatius. Un exdirectiu de la CCMA assegura a aquest diari que el fet de tenir la ràdio captiva en aquell immoble ha afavorit les pujades arbitràries.

Ja una dècada enrere s’havia considerat reunir tots els periodistes a la Ciutat de l’Audiovisual de la Zona Franca, però la caiguda dràstica de la valoració dels immobles per la crisi va aturar el projecte de venda de la seu. Una opció que s’ha posat també sobre la taula en aquesta última etapa és la del trasllat parcial: mantenir les dues plantes inferiors, que permeten la centralitat i el contacte amb el carrer, i reubicar el personal de la resta d’espais.

L’optimització d’espais de la Corporació ha estat una dinàmica des que la crisi econòmica del 2010 va obligar a reduir despeses dràsticament. Un dels sacrificis que es van fer, per exemple, va ser prescindir de l’edifici institucional de cinc plantes –on hi havia els consellers i personal que no treballava directament per als mitjans– que l’ens tenia al carrer Ganduxer de Barcelona. Aquella seu es va abandonar i només es van llogar un parell de plantes a la Via Augusta, per als consellers, abans de marxar definitivament a un annex de les instal·lacions de Sant Joan Despí.