Ja és al BOE: la comissaria de Via Laietana, a Barcelona, ha estat declarada pel govern espanyol espai de memòria democràtica, que vol dir que hi posaran unes plaques dient que allà s’hi torturava, però la Policia Nacional que ocupa l'edifici no serà traslladada. Perquè, per a l’Estat, això no va de memòria sinó de poder, concretament d’ostentació i exercici del poder, de continuar tenint penjada una bandera espanyola en un balcó molt visible de la capital de Catalunya, no fos cas que algú s’hagués oblidat de qui mana aquí. La Policia Nacional va ser substituïda pels Mossos d’Esquadra i, per tant, l’argument del ministre Bolaños dient que els agents no marxaran perquè és una comissaria "molt important, cèntrica, necessària per a l’ordenació de la seguretat ciutadana" és una pura fal·làcia.
La memòria fa nosa quan l’Estat va passar de la nit al dia de ser d’una dictadura a ser una democràcia sense que cap policia ni cap jutge fossin molestats ni cinc minuts a causa de la seva participació en penes de mort o tortures a presos polítics. Que no hagi estat fins ara, 50 anys després de la mort del dictador, que s’hi posaran uns rètols, i que aquesta sigui la solució del “govern més progressista de la història”, ja indica com li interessa a l’Estat la reparació i el propòsit que allò no es torni a repetir. Per a la societat catalana, especialment per a la història del catalanisme i del moviment obrer, Via Laietana, 43 és l'escenari del crim, i per poder girar full a una pàgina tan sinistra, caldria que tot l’edifici passés a estar disponible per a la memòria i la pedagogia històriques. Tot el que no sigui això, és el de sempre.
