La tensió és màxima. El comandant camina entre les mirades de por i admiració de la tropa mentre espera la reacció de l'adversari. En funció de la resposta hi haurà pau o hi haurà guerra. Quan pren la decisió, llança al camp de batalla un missatge clau: "What we do in life echoes in eternity". La voluntat de transcendir mobilitza tothom i porta a la victòria. És l'escena que protagonitza Russell Crowe a l'inici de Gladiator, estrenada el 2000, quan les històries que arribaven de Hollywood acabaven bé.
A casa nostra, el 2008 Manel arrenca la carrera discogràfica fent referència a la mateixa voluntat romana d’eternitat. El quartet ho ridiculitzava a Els millors professors europeus, un disc que hauria de passar a la història del pop català. Una parella de romans ha assolit l'anhelat desig més de 2.000 anys després d’oferir bous als déus. Finalment, els turistes es retraten i passegen per la seva habitació. "Són les coses bones de passar a l'eternitat", canta solemnement Gisbert.
Sis anys més tard, al barri de Queens, Banksy fa servir un rosa Barbie per reproduir el lema de Gladiator en un grafiti on també incorpora el dibuix d’una persona en blanc i negre disposada a esborrar-lo. La paraula eternitat ja només s’intueix al mur que l’artista utilitza per immortalitzar la seva obra. El senyor gris l'està enviant a millor vida.
Si la voluntat de transcendir està ridiculitzada o esborrada del mapa, què mobilitza ara la societat? El CIDOB proporciona una primera resposta al seu anuari quan enumera els principals temes que marcaran l’agenda d’aquest 2024. En destaca un: "De la saturació informativa a la desconnexió social". El think tank de referència internacional ofereix tres dades per desenvolupar el titular. Gairebé la meitat dels usuaris de les xarxes socials ja no participen ni reaccionen a les notícies, el 65% dels adults nord-americans declaren que se senten esgotats quan pensen en política, i més de la meitat dels usuaris de les xarxes socials dubten de la seva capacitat per discernir la veracitat de les notícies que llegeixen a internet.
Cada vegada hi ha més persones que desconnecten de les institucions i dels partits polítics que governen. Cansades i aclaparades pel present, abaixen el cap i renuncien a mirar endavant. El filòsof Byung-Chul Han fa anys que denuncia la creixent desconnexió. A l’assaig La societat del cansament (Editorial Herder), va més enllà de la saturació informativa i assenyala com a elements clau la hiperactivitat del que ell anomena la societat del rendiment i “la moderna pèrdua de creences, que afecta no només Déu o el més enllà, sinó també la realitat mateixa”. Conclou que el cansament de la societat del rendiment aïlla, la divideix i la destrueix.
L’alerta democràtica fa anys que és activa, però enguany és especialment rellevant. El 2024 hi haurà eleccions als Estats Units i sembla difícil que la història pugui acabar bé. Els candidats més ben posicionats tant del Partit Republicà com del Partit Demòcrata destaquen per la poca energia que els queda. Difícilment podran conquerir les fites que el moment exigeix. El respecte que un d’ells té per les institucions democràtiques és conegut i, tot i això, potser precisament perquè no els en té, té opcions de guanyar. A Europa també hi haurà eleccions al Parlament Europeu, que sempre són importants, però passen els anys i cada vegada ho són més. L’opinió de Brussel·les ja és determinant en les decisions estratègiques. Caldria reforçar el procés democràtic que sustenta el tramat institucional comunitari. Però, al mateix temps, l’extrema dreta euroescèptica es fa gran.
Mentrestant, els fronts oberts es multipliquen i segueixen requerint acció i grans acords. Idealment a nivell global, però la nostra referència ha de ser aquesta Europa que tant li costa. El canvi tecnològic obliga a actualitzar el model educatiu, els processos productius, el paper del govern i també les seves eines. Si no s’actua, aquest món ple d’oportunitats es transforma en un món en crisi. El canvi demogràfic també afecta en múltiples dimensions, de manera directa i indirecta. Només cal pensar en la pressió sobre el sistema assistencial i sanitari, i l’augment dels fluxos migratoris. A tot això s’hi suma la necessitat de prendre mesures per minimitzar el canvi climàtic.
La passivitat no permetrà aprofitar les oportunitats que el moment ofereix i augmentarà la injustícia amb què aquests fenòmens impacten en la societat. A més a més, i a diferència de les darreres dècades, al model democràtic liberal li ha sortit un competidor. La Xina ha demostrat com, amb un sistema de valors diferent, també es pot situar a la frontera tecnològica i aplicar mesures de política econòmica efectives. Sense que el món se n’adoni, l’economia xinesa està immersa en una crisi immobiliària tant o més profunda que la que van patir molts països occidentals ara fa una dècada. Si aquest 2024 en surt indemne, suposarà un nou cop d’autoritat.
Van passant els anys, Banksy segueix omplint els murs que s’aixequen amb obres d’art que denuncien la injustícia regnant en molts països democràtics. I el mestre Guillem Gisbert, que ens deu un nou disc, ara s’interessa per l’avenir. A Les dues torres, l'obra d’art que acaba de publicar, canta amb to reivindicatiu la voluntat d’impactar en un demà llunyà i ofereix els ingredients per assolir l’anhelat desig. "Mullar-se, vincular-se i ser lleial als altres". Per redreçar el país, toca aixecar el cap.
