A la Barcelona de 1761 la gent feia anar una metralladora de murmuris. El plet de Maria Badia contra el Gremi de Fusters i el fuster Pere Campañà era guerrilla urbana. Ella era revenedora i defensava el dret de comprar i vendre fusta de pi. Hi va haver litigi. No va ser l’única: Isabel Surroca, Gertrudis Rius, Agnès Capella, Teresa Prats, Eulàlia Alabern… Hi havia moltes dones. I abans. I després. I no hi eren pels pollastres. Perquè les que tenien el restaurant eren elles.
Tenim bombes, braves, escopinyes, calamars, xampinyons… El Gremi de Tenders i Revenedors va ser un gremi mixt durant cent quaranta-cinc anys. Entre 1624 i 1768. Tenim dones i dones que venen. Molta teca. Molt menjar, però també altres coses, com la fusta, que si vols et pot atipar. La descoberta és de la historiadora Mercè Renom. Aquest nyam-nyam fa saltar pels aires la historiografia catalana que creia que els gremis barcelonins van ser exclusivament d’homes. El seu treball, Revenedores. Gènere i treball a Barcelona (segles XV-XIX), s’ha pogut fer gràcies a la beca de recerca de l’Antic Gremi de Revenedors de Barcelona. N’hem parlat, d’aquests marcians barcelonins a la terra.
Els revenedors són uns paios, de carn i ossos, que són aquí des de 1447! Sense parar. Sense coitus interruptus. No hi ha res igual a Europa. Ni al món. Ells són Barcelona i Catalunya. I l’Univers. Però avui té més autoritat real i moral un brunch de PVC, desganat, caríssim ruïnós, que ells. És més legal la drogoaddicció a un Cobisme de centre de desintoxicació de la nostàlgia morta, d’una Barcelona que ha deixat de ser capital de Catalunya, que ells. El que és Barcelona li han dit que no és Barcelona. I ara Barcelona és una cosa que no és Barcelona. Si Barcelona és moderna és pels revenedors. Ells són la Barcelona rebel. La Barcelona antisistema. I ells tenen una arma.
Els revenedors ja no són un gremi poderós com abans. Però des de la seua plataforma de míssils de la plaça del Pi llancen projectils culturals al cel de Barcelona. A la ciutat ja només li queda la cultura per veure qui és realment.
No la cultura de tortura que ara uneix pseudointel·lectuals barcelonins sense neurona: independentistes, federalistes, espanyolistes, animalistes, tiquismiquistes, tantsemenfotistes, bledesassolelladistes que s’adonen depressius (2026!) que Barcelona està caient. Traduït, vol dir que es quedaran sense els seus bars, restaurants, búnquers de miralls sectaris on practiquen l’onanisme d’escriure i parlar d’ells. Els hi sua Barcelona i els barcelonins. I per Catalunya no les viene nada. Parlem d’una altra cultura que no està a l’abast existencial d’aquestes criatures que no són líders de la ciutat: són mascotes de la ciutat.
Barcelona són els revenedors igualant un gremi mixt d’homes i dones. Fent les primeres regles antimonopoli per l’economia. La proto seguretat social catalana. Els primers diables són els dels revenedors! Etcètera. Infinit. Cultura: civilització contra barbàrie de barbacoa.
Ells són les barricades barcelonines: no les de comunistes, anarquistes, expats, brunchs, barrets mexicans lisèrgics, fantasmes sense llençol… Com és que hi ha una Barcelona que cau i una altra que no? Cau el que no és veritat. I viu dempeus la veritat. Barcelona és aquest 1447. Què farien totes les Maries Badia a la Barcelona d’avui? Si cauen els revenedors ja no hi ha Barcelona. Només queden ells. A les armes, barcelonins.
