La calor i l’economia: una partida en moviment
Un informe recent d’Allianz Research ha posat xifres a l’impacte econòmic de les onades de calor. Segons els seus càlculs, l’excés de calor aquest estiu podria restar fins a 0,5 punts percentuals al PIB europeu i, en països com Espanya, fins a 1,4 punts.
Vull felicitar els autors de l’estudi, està fet amb un gran rigor metodològic. Es tracta d’un exercici tècnic basat en paràmetres contrastats per la literatura acadèmica. El càlcul combina dades de temperatura (dies amb més de 32 °C), la seva distribució geogràfica i elasticitats derivades d’estudis previs que relacionen calor extrema amb productivitat laboral i cost econòmic.
Encara que sigui aproximat, aquest tipus d’exercicis formen part de l’arsenal habitual dels investigadors en ciències socials. Si no es quantifica no es diagnostica, i tampoc no s’actua.
Ara bé, dit això, cal recordar una idea fonamental: l’economia és moviment. L’economia no és una funció matemàtica tancada. És una partida d’escacs viva. Si amenaces la dama amb el cavall, l’altre mourà l’alfil, i el tauler canviarà. L’economia és una cadena de decisions.
El que ens diu aquest informe no és només que la calor redueix el PIB, sinó que els climes extrems ja ens obliguen a transformar la manera com produïm, treballem i organitzem l’economia. El més interessant no és la xifra, sinó el que anticipa.
Si la calor, com alerta Allianz, encareix el treball, redueix la productivitat o impedeix treballar en certes hores, els agents econòmics reaccionaran. Les empreses no acceptaran passivament una caiguda de la rendibilitat. Canviaran horaris. Reduiran jornades. Milloraran la climatització. Substituiran persones per tecnologia. Buscaran nous productes, nous serveis. Modificaran l’estratègia.
Quina serà la reacció final? Què passarà? Això no ho sabem del cert. Podem intuir decisions, però la realitat i el veritable impacte de la calor en la forma com produïm i ens organitzem encara està per veure. Això sí que no es pot preveure ni quantificar. Només podem suposar i fer hipòtesis.
I és aquí on rau la bellesa —i el desafiament— de l’economia com a ciència social. Podem mesurar impactes, construir models, anticipar tendències. Però el que no podem fer és preveure totes les decisions futures que aquests impactes desencadenaran. Aquesta imprevisibilitat no invalida els models: els justifica. Perquè l’economia és, en definitiva, una ciència del comportament humà.
Per això és tan difícil. Per això és tan fascinant.
