Publicada la identitat del presumpte assassí, hem de considerar l’atemptat que li va costar la vida a l’activista MAGA Charlie Kirk el passat dimecres a Utah com el resultat dels discursos de l’odi que ell mateix propugnava. L'autor dels trets, Tyler Robinson, era algú intel·lectualment intoxicat per aquest tipus de missatges, i el fet que inscrivís missatges “d'esquerres” a les seves bales no vol dir ben bé res, perquè la confusió i el tocar d'oïda formen part de les maneres de fer i de dir de les extremes dretes juvenils (també a casa nostra). Parapetat com sol fer a l'escriptori del Despatx Oval, Trump va piular: “Durant anys, l’esquerra radical ha comparat americans meravellosos com Charlie Kirk amb els nazis”. I feia culpables aquestes esquerres malvades de la mort del meravellós Kirk.
Banalització del nazisme i de la paraula nazi, victimisme, formulació d’acusacions vagues o inventades que després serveixen per assenyalar adversaris o construir difamacions, etc. Els deixebles espanyols de Trump van sortir de seguida a expel·lir els seus gasos tòxics. “Què passaria a Espanya si una persona d’ultradreta assassinés a trets un activista d’esquerres?”, es preguntava l’inevitable Tellado, que gairebé s’havia de torcar les baves només d’imaginar-ho. En la història recent d’Espanya no és una hipòtesi amb la qual s’hagi de fer un esforç d’imaginació. Des de Carlos Hipólito fins a Guillem Agulló, des dels advocats d’Atocha fins a Lucrecia Pérez, la llista de persones d’esquerres assassinades per l’extrema dreta és llarga. Els botxins, a més, sovint n’han sortit impunes, o gairebé. (Als assassinats hi hauríem d’afegir una llarga llista de violències exercides per la ultradreta, des de pallisses fins a violacions en grup, que sempre costen molt, curiosament, de perseguir i castigar.) Un aplaudiment especial per a Feijóo, que va expressar els seus “millors desitjos” a Kirk en saber que havia patit un atemptat; poca estona després se’n va confirmar la mort. La fi que va fer Kirk recorda la de Pim Fortuyn, el líder ultradretà neerlandès assassinat al mig del carrer per un seguidor seu l’any 2002. O el que li va passar a Trump en l’atemptat que va patir durant la campanya electoral a Pensilvània per part d'un tirador de 20 anys, Thomas Crooks, de qui no se n’ha tornat a dir res, però que havia estat proper al Partit Republicà.
Més interessant, i ja hi haurà ocasió de parlar-ne més extensament, és la sentència contra Jair Bolsonaro a 27 anys de presó per intent de cop d'estat. Lula da Silva i l'esquerra brasilera marquen un camí d'empoderament, que consisteix a aclarir termes (per exemple: què és un cop d'estat, paraula tan abusada per les dretes ultranacionalistes d'arreu) i gosar tenir, com deia el poeta, jutges que treballin per aplicar la llei als paràsits de la democràcia i als atiadors de la fractura social i els discursos de l'odi. Discursos que tard o d'hora s'acostumen a girar contra els seus impulsors. Com l'escopinada al cel, que sol caure damunt de qui l'escup.
