31/08/2021

¿És el canvi climàtic o és mal temps?

5 min
Bestiar en un camp envoltat de fum pels incendis de Dixie, Califòrnia, l'11 d'agost de 2021

Més intens, més ràpid, més fort: no, no és l’eslògan de la pròxima pel·lícula de superherois. És el que els està passant a molts fenòmens meteorològics extrems a causa del canvi climàtic. Com més s’escalfa el planeta, més intenses són les onades de calor, més de pressa avancen els incendis forestals, més extenses són les zones cremades, i més fortes són les tempestes i les inundacions.

Aquests efectes ja no són una preocupació de cara al futur ni ens queden lluny: ens afecten a tots nosaltres, ara i aquí. L’última setmana de juliol, a Ontario, una membre del nostre equip, Katharine Hayhoe, va anar a visitar la seva família, i un sol de color taronja es va cobrir de boira mentre a l’aire flotava el fum dels incendis forestals que cremaven a tot el Canadà. La setmana anterior, Friederike Otto, força preocupada, es va posar en contacte amb la seva família, que viu al land de Renània-Palatinat, on les fortes precipitacions van provocar inundacions que es van saldar amb la mort de més de 150 persones.

Com que totes dues som climatòlogues, sempre que hi ha una catàstrofe ens solen preguntar: ¿és culpa del canvi climàtic o només és una qüestió de mal temps?

Tot i que la inclinació humana a simplificar les coses és molt natural, els efectes del canvi climàtic en la meteorologia no es poden a reduir a blanc o negre. Vivim en un món en què la temperatura ja ha pujat 1,2 graus respecte al començament de la Revolució Industrial. Això vol dir que tots els fenòmens meteorològics es produeixen en el context d'un clima que ja és diferent.

Ens hem de fer, doncs, una pregunta més precisa: ¿el canvi climàtic ha alterat la gravetat, la freqüència o la durada d’un determinat fenomen? La resposta és un sí cada vegada més categòric. I gràcies als avenços de la ciència, també comencem a poder quantificar aquesta alteració. D’aquest tipus de recerca se’n diu atribució.

Com s’ho ha de fer la ciència per esbrinar amb exactitud fins a quin punt el canvi climàtic d’origen humà afecta un fenomen determinat si no pot fer comparacions amb una altra Terra idèntica però sense éssers humans? El primer pas és descriure el fenomen mitjançant l’observació: quina ha sigut la intensitat i la durada de l’onada de calor o quina quantitat d’aigua ha caigut durant la tempesta o quina força ha tingut l’huracà.

Aleshores recorrem als nostres models climàtics: són simulacions molt elaborades de l'atmosfera, l'oceà i la superfície terrestre basades en la física que s'executen en supercomputadors molt potents. Com que sabem molt bé la quantitat de gasos d’efecte hivernacle que hem enviat a l’atmosfera, podem eliminar la influència humana de les atmosferes dels models climàtics i crear així un món sense escalfament global. Per mitjà d’aquests models, podem identificar la intensitat, la durada, l’abast i les probabilitats d’aparició d’aquest mateix fenomen en aquest món imaginari.

Els efectes del canvi climàtic són la diferència entre el que passa en un món no influït pels humans i el que ha passat al món real. Si, per exemple, els científics descobreixen que un fenomen que ara apareix al món real una vegada cada 100 anys només es produiria una vegada cada 200 en un món sense escalfament global, la duplicació del risc es pot atribuir al canvi climàtic.

Imatge aèria de la inundació a la ciutat alemanya d'Erftstadt.

L’atribució és important perquè el cervell humà prioritza la immediatesa. Estem programats de tal manera que ens preocupa més una petita fuita al sostre de casa que l’augment de la temperatura del mar a 70 o 700 quilòmetres de distància. Però quan vius a Houston, que la temperatura superficial del mar pugi uns quants graus converteix un problema llunyà en una catàstrofe immediata, com quan les precipitacions d’una tempesta com l’huracà Harvey t’inunden la casa durant dies i dies.

Aquella tempesta va colpejar Houston l’agost del 2017. Però fins al desembre d’aquell any no es va publicar el primer estudi d’atribució que demostrava que el canvi climàtic triplica les probabilitats de tempestats amb precipitacions tan intenses com les de l’huracà Harvey. A més, els científics no van calcular fins al 2020 que tres quartes parts dels danys econòmics ocasionats per la tempesta, valorats en milers de milions de dòlars, van ser conseqüència de l’increment de precipitacions atribuït al canvi climàtic d’origen humà. És una xifra impressionant, però en aquells moments ja no era notícia.

Per això és tan important que aquestes noves anàlisis d’atribució es facin d’una manera immediata. Fixem-nos en l’onada de calor que aquest estiu ha afectat el nord-oest dels EUA i la Colúmbia Britànica i que, segons es calcula, ha provocat centenars de morts a causa de la calor, la pèrdua de collites i els incendis forestals. La ciutat de Lytton, a la Colúmbia Britànica, ha batut el rècord canadenc de temperatures durant tres dies seguits. El quart dia, el foc descontrolat va estar a punt de destruir-la. Aquests fenòmens han sigut tan extrems que, fa només dos mesos, ni tan sols climatòlegs com nosaltres hauríem sigut capaços d’imaginar-los.

Friederike Otto va formar part d’un equip internacional d’investigadors, organitzat per la iniciativa World Weather Attribution, que va analitzar ràpidament el fenomen. Van arribar a la conclusió que l’escalfament global d’origen humà va fer que l’onada de calor arribés a unes temperatures 2 ºC més altes i que tingués unes probabilitats d’aparició com a mínim 150 vegades superiors. L’informe va sortir als titulars en part perquè es va publicar quan només havien passat nou dies des de l’onada de calor i, per tant, encara era notícia.

L’equip que es dedica als estudis d’atribució està elaborant un nou informe en què s’analitzen les fortes pluges i les inundacions patides per Alemanya i Bèlgica al juliol. No en tindrem xifres exactes fins que no s’acabi de fer l’anàlisi aquest mateix mes, però la física bàsica ja ens diu que una atmosfera més càlida augmenta les probabilitats de precipitacions intenses. Ho demostra molt clarament l’informe publicat fa poc pel Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic.

Ara que els fenòmens meteorològics extrems s’han convertit en la nova norma, una anàlisi ràpida i la ciència de l’atribució ens poden ajudar a delimitar i calcular d’una manera més clara i succinta com el canvi climàtic multiplica l’amenaça d’aquests fenòmens i ens posa a tots en perill. De tota manera, val a dir que no necessitem analitzar cap més fenomen per saber que hem d’actuar, i ben aviat.

Les proves i les dades salten a la vista: com més aviat reduïm les nostres emissions, millor viurem tots nosaltres.

Copyright The New York Times

Katharine Hayhoe és científica atmosfèrica a la Texas Tech University i Friederike Otto és climatòloga a la Universitat d’Oxford
stats