Amb dos cubates

Si Castella i Lleó fos un land alemany, les portades dels diaris de l’endemà de les eleccions no dirien que el PP queda en mans de Vox, sinó que el PP i el PSOE hauran de fer un govern de Gran Coalició, perquè el sistema democràtic no pot quedar en mans de l’extrema dreta que se’l vol carregar.

Però a Alemanya el feixisme va ser derrotat i, en canvi, a Espanya va guanyar la Guerra Civil, va governar durant 40 anys i és fàcil de seguir-ne el rastre en la vida política, social i econòmica fins a l’actualitat. Deu ser per això que a Espanya alguns pensen que Vox és com el PP però amb dos cubates, és a dir, una versió dels mateixos valors però a cavall, amb la camisa descordada i la veu enrogallada, amb doble d’espanyolitat i sense manies amb els drets de les dones, els homosexuals, els immigrants i els opositors polítics en general, sobretot com més a l’esquerra estiguin.

Potser al PSOE només li importa poder enviar el PP a pactar amb Vox per deixar-lo en evidència, però aquesta actitud també deixa en evidència la mirada curta dels socialistes. Potser es van sentir molt a resguard quan mitja Espanya ens cantava ”A por ellos!”, amb aquella passió hooliganesca que va donar lloc a “l’Espanya dels balcons”, però el PSOE no hauria d’oblidar allò de les lliçons de la història que estem condemnats a repetir si no les aprenem, perquè la pèrdua de la llibertat és a un parell de generacions de distància, només.

I si a algú, des de Catalunya, li sembla que no n’hi ha per a tant, perquè al cap i a la fi no notaríem tant la diferència, li desitjo que no ho hàgim de provar, sobretot per no condemnar-nos a viure dels errors dels altres en comptes de viure dels nostres encerts.