El PP ha de decidir què fa amb Vox
BarcelonaPablo Casado va voler avançar les eleccions a Castella i Lleó perquè li convenia al seu relat de canvi de cicle per assaltar la Moncloa, i ara està completament en mans de Vox, que té els diputats que li falten al PP per sumar majoria i formar govern. Fins ara el PP ha aconseguit mantenir Vox fora dels governs autonòmics, en part perquè tenia Cs i en part perquè a l'extrema dreta tampoc li ha convingut entrar-hi, però ara sembla que Casado haurà de prendre una decisió transcendental a Castella i Lleó que determinarà el futur de la seva formació política. El PP, doncs, ha de decidir si es lliga definitivament a l'extrema dreta i l'accepta com a soci preferent, allunyant-se així de la praxi dels seus homòlegs europeus de la CDU o fins i tot dels conservadors francesos, o aposta per desmarcar-se'n i competir per l'espai del centre amb el PSOE.
El problema és que al PP tampoc hi ha una posició unitària al respecte. En un extrem se situa el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, que rebutja pactar amb Vox i demana al PSOE que s'abstingui; i en l'altre hi ha la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que anima els seus a no tenir por de pactar amb els que considera ideològicament afins. De moment, el president castellanolleonès, Alfonso Fernández Mañueco, se situa més a la banda de Feijóo, però caldrà veure si s'arrisca a una repetició electoral abans que no pactar amb l'extrema dreta. I tampoc està clar que l'última decisió la prengui ell, perquè també afecta, i molt, el projecte de Casado.
Per la seva banda, l'esquerra tampoc sembla gaire preocupada per l'accés de Vox a un govern autonòmic. De fet, fa l'efecte que tant PSOE com Unides Podem ho estiguin desitjant perquè pensen que així el vot d'esquerres es mobilitzarà amb més facilitat en pròximes conteses electorals. Aquesta actitud també és irresponsable, perquè l'experiència demostra que quan els ultres entren als governs són especialment perillosos. De fet, encara que no hi siguin, ara mateix Vox ja determina la manera de fer política en llocs com la Comunitat de Madrid, on tenen en Ayuso una aliada, a Múrcia o en ciutats grans com Alacant, on acaben d'imposar multes de 3.000 euros als sensesostre com a condició per donar suport als pressupostos.
El cas és que, per la inoperància i falta de rumb d'uns –el PP– i el càlcul electoral d'uns altres –l'esquerra–, l'extrema dreta pot estar a punt de gestionar polítiques concretes en una comunitat autònoma important com Castella i Lleó. Si es confirma, hi haurà un risc real de retrocés en drets socials, en especial per a les minories, i un perill de polarització i fractura política molt més greu del que ara ja pateix Espanya. Sens dubte, per al PP serà un mal negoci, ja que quedarà completament lligat de mans i peus a uns únics socis possibles que li marcaran el pas. I es farà encara més gran la distància que separa Catalunya, on el PP i Vox són minoritaris, d'una Espanya que cada cop més flirteja amb el retorn a èpoques passades.
