18/02/2022

Vox i el triomf de l’odi

2 min

A les eleccions autonòmiques a Castella i Lleó de diumenge passat, Vox va guanyar 13 escons. Amb aquest resultat la formació d’ultradreta s’ha convertit en la tercera força en aquesta comunitat i confirma la seva consolidació a nivell estatal. No ens relaxem: la situació és preocupant. A Castella i Lleó, 211.000 votants –211.000 persones– avalen el seu discurs d’odi, feixista i reaccionari. 

Els resultats suposen, a la pràctica, que la vida s’ha fet més difícil per a les persones LGTBI, migrants, feministes, antifeixistes... perquè els diputats de Vox són clau per a la formació de govern. Les primeres declaracions d’intencions del partit després de les eleccions així ens ho mostren: han reclamat la derogació de la llei de memòria històrica i de la llei contra la violència de gènere. L’odi com a motor d’acció política. I tot i que ambdues lleis són de competència estatal, queda clar que la seva postura reaccionària deixa el PP autonòmic en la posició d’haver de prendre partit, i és evident que si gira l’esquena a Vox necessitarà el suport d’altres grups parlamentaris, un suport que sembla poc probable. 

En un moment com aquest cal recordar, més que mai, que Vox representa una clara ofensiva contra els drets humans, la llibertat i la diversitat. Gravem-nos-ho: la criminalització de la immigració i l’odi contra el feminisme són clars, no se n’amaguen. Són múltiples els atacs que han realitzat contra els menors no acompanyats, demanant el tancament dels centres de menors, associant la immigració amb la delinqüència i avivant l’odi contra les persones migrants. El discurs antifeminista de Vox també és un dels seus puntals ideològics: criminalitza el moviment feminista, al qual anomena “ideologia de gènere”, articulant un discurs misogin que suposa un atac frontal a tot el que s'ha aconseguit fins ara. Ens volen invisibilitzades, callades, sotmeses.

A Espanya, aquest partit d’extrema dreta format l’any 2013 ha experimentat una notorietat que en una societat veritablement democràtica no seria permissible. Els mitjans de comunicació hi han tingut molts cops un paper fonamental i molt decisiu: l’augment del suport a Vox, en gran manera, ha sigut conseqüència de la seva sobreexposició. Des de fa uns anys s’ha permès la seva presència en diferents formats: donant veu a les seves idees, a les seves mentides, sense rebatre-les. Això és intolerable. No es pot permetre que un grup que atempta contra els elements més bàsics de la democràcia participi en la vida política i social d’un país, amb un discurs feixista, sense cap conseqüència. En defensa de la llibertat d’expressió no es pot tolerar que una persona pugui escopir odi. En una societat democràtica hi caben totes les opinions, sempre que es respectin els drets humans, i els discursos de Vox atempten de manera directa contra ells i, per tant, no hi tenen cabuda. 

Cal fer front comú contra Vox sense cap concessió, sense dubitacions ni mitges tintes. Cal organitzar una oposició ferma. “No pasarán!

Susan Kalunge és jurista i activista afrofeminista