14/02/2021

Els daus i l’atzar

2 min
El Retrat de Stéphane Mallarmé d’Édouard Manet, una pintura a l’oli realitzada el 1876 que actualment és al Museu d’Orsay.

Hi ha escriptors que resumeixen en si mateixos tota una època. Aquest és, sens dubte, el cas de Stéphane Mallarmé, home de vastes influències i de difícil classificació. Cada vegada que els crítics i historiadors literaris l’han adscrit a un moviment s’ha fet evident que alguna cosa fallava en aquesta adscripció: parnassianisme, simbolisme, decadentisme i altres múltiples ismes que no han acabat de situar l’obra de Mallarmé. Com passa amb tots els poetes és millor llegir-lo que sotmetre’l a classificació. Potser era un impressionista que profetitzava ja el dadaisme.

Per a mi si alguna cosa defineix la poesia de Mallarmé és la voluntat d’abandonar la literatura per abraçar la pintura i, sobretot, la música. Mallarmé, en certa manera, aspira a emancipar les paraules del pes del significat per convertir-les en pinzellades i sons. Alguna cosa que ja Baudelaire havia experimentat a Les flors del mal però que Mallarmé intenta portar fins a les seves últimes conseqüències. La poesia és un fi en si mateix, més enllà dels preceptes morals o filosòfics que expressi. La poesia vol ser musicalitat pura. No és d’estranyar que Mallarmé aconseguís una immediata recepció entre els músics, des de Claude Debussy, amb el cèlebre Preludi a la migdiada d’un faune, fins a Maurice Ravel o Darius Milhaud.

També entre els pintors: Édouard Manet li va fer un magnífic retrat. Aquesta ruptura de l’ancoratge tradicional de la poesia, per reivindicar un art totalitzador, és el que col·loca Mallarmé al capdavant de la futura avantguarda, inclòs l’expressionisme i la poesia pura. Per llegir Mallarmé es necessita una predisposició especial: un ha d’estar disposat a surar en un món d’imatges i sons que no sempre remeten a un sentit evident. Som jugadors de daus en el regne de l’atzar. Stéphane Mallarmé ho evoca molt bé a la seva obra potser més magnètica, Una tirada de daus mai abolirà l’atzar.

.

stats