19/01/2021

El delta de l'Ebre, una emergència europea

3 min
El Trabucador, inundat per un temporal del passat desembre, que va tornar a malmetre aquest espai natural

Sovint parlem del canvi climàtic com un procés a llarg termini, abstracte. Un problema que, erròniament, podem pensar que ens és aliè pel simple fet que no en veiem els efectes directes sobre el nostre dia a dia. Aquest defecte de percepció crea un excés de confiança molt perjudicial i provoca que no s'abordi de forma urgent allò que és una emergència.

El cert és que els efectes de l'escalfament global són cada vegada més evidents i, alhora, més difícils de revertir. És per això que, des de fa mesos, el nostre espai polític ha intensificat –encara més– la tasca política a Europa i al món relacionada amb el canvi climàtic i els objectius de l'Agenda 2030. Un exemple dels estralls que pot causar l'escalfament del planeta el trobem aquí mateix, al delta de l'Ebre. Es tracta d'un dels territoris més rics pel que fa al seu valor ecològic, però, alhora, més vulnerables davant del canvi climàtic. Per aquest motiu, treballem conjuntament amb entitats i organitzacions del territori, com la Plataforma en Defensa de l'Ebre, per donar a conèixer al món la situació crítica en la qual es troba avui dia aquest indret i, també, per compartir experiències amb altres deltes europeus amb qui podem teixir aliances.

Compte enrere

Sabem que el litoral del delta de l'Ebre s'està desfent per diversos motius i no tots estan relacionats directament amb el canvi climàtic. Una de les causes, per exemple, és l'històric dèficit en l'aportació de sediments des de la conca de l'Ebre. El retrocés de la costa, de més de 10 metres l'any a la zona de la desembocadura, es deu, en bona part, a aquesta mancança. Per això, és imprescindible que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre restauri el trànsit sedimentari dels embassaments de Mequinensa - Riba-roja - Flix com fa dècades que es reclama des del territori i des de Catalunya. I, en paral·lel, cal guanyar la batalla definitiva incorporant en el futur pla hidrogràfic de la conca de l'Ebre els cabals ambientals necessaris per garantir la pervivència del Delta. Davant del que ja podem qualificar avui dia com un delicte ecològic, cal forçar el govern espanyol a avantposar els interessos generals i la preservació del Delta als interessos dels oligopolis elèctrics.

Però, sens dubte, l'escalfament del planeta empitjorarà de manera greu aquesta situació i se'n derivaran implicacions sobre la biodiversitat, els recursos naturals i l'activitat econòmica de la zona. Avui fa un any que el temporal Gloria va arrasar una part important del Delta. A la platja de la Marquesa, el mar va inundar 3.000 hectàrees d'arrossars; i a la Ràpita, va destrossar la barra del Trabucador, que ha tornat a quedar en res després del recent temporal Filomena. Aquest és un clar efecte del canvi climàtic, el qual produeix un increment de situacions meteorològiques greus.

Segons previsions científiques, a finals d'aquest segle, el 60% del Delta podria quedar totalment inundat. Per tant, el problema és doble: mentre la manca de sediments provoca que el Delta s'enfonsi i la línia de costa retrocedeixi cada vegada més ràpid, l'escalfament del planeta provoca un augment del nivell del mar.

Qualsevol projecte de país, i, en concret, el de la República Catalana, ha d'abordar els efectes que tindrà el canvi climàtic a casa nostra i, especialment, en aquelles zones més vulnerables. Hem de tenir clar que preservar la nostra naturalesa i el nostre entorn és la manera més eficaç de preservar, també, l'economia del futur i la prosperitat de la societat.

Europa també hi té molt a dir

La solució serà multinivell i passarà per grans consensos que incloguin des de les administracions locals fins a les supranacionals i pels experts i la societat civil. Cal sumar sinergies i, per aquest motiu, s'està treballant per promoure un manifest conjuntament amb altres deltes d'Europa per instar totes les institucions comunitàries a protegir aquests paratges.

Cal exigir a la Comissió Europea una millora dels plans de gestió de les conques dels rius d'Europa perquè compleixin amb els objectius de la Unió Europea pel que fa a cabals ecològics i conservació de la biodiversitat, així com l'elaboració d'una normativa sobre la gestió dels sediments que sigui d'obligat compliment per als seus estats membres. Europa ha de caminar cap a economies més justes i sostenibles que es puguin desenvolupar en ecosistemes sans i resilients. En aquest context de canvi, és de vital importància que el nou Pacte Verd Europeu consideri els deltes com uns dels espais prioritaris d'actuació.

Fa uns dies sentíem dir a Xavier Curto, portaveu de la Taula de Consens pel Delta de l'Ebre, que no es volen "convertir en els primers refugiats climàtics d'Europa". Unes paraules que, tot i la seva cruesa, evidencien un perill ben real. La primera batalla contra el canvi climàtic al nostre país té lloc al delta de l'Ebre i, si no volem fer tard, cal posar de manera immediata tots els recursos i totes les energies per guanyar-la.

stats