Diàleg

La maceració de Catalunya

[...] La majoria dels polítics, empresaris i periodistes catalans que mantenen oberts els contactes amb el poder central coincideixen a afirmar que no hi haurà ni reformes en profunditat, ni concessions, ni noves propostes de diàleg per facilitar la rectificació parcial del desafiament secessionista. És a dir, no hi haurà cap pont per facilitar el retorn de les reivindicacions catalanes a la situació prèvia a la febrada independentista. El govern espanyol sap que la proposta de pacte fiscal despertava unanimitats i amenaçava de desbordar-lo i no està disposat que les forces catalanes recuperin aquesta oportunitat.

El govern i els dos grans partits espanyols ja han decidit, doncs, que deixaran que Catalunya es maceri i s'estovi en el seu propi caldo de confrontació partidista. Paral·lelament, miraran amb satisfacció mal dissimulada com la política catalana s'acaba d'esgotar en un enfrontament duríssim amb els poderosos conglomerats d'interessos polítics, econòmics i mediàtics de la capital. Tot Catalunya s'ha de conjurar per superar aquesta confrontació, perquè en cas contrari no hi haurà segones oportunitats.

Tots els partits, sense excepcions, han comès errors gravíssims aquesta darrera setmana en posar els seus interessos particulars per davant dels interessos dels ciutadans. [...] La política entra en un carreró sense sortida aparent i només la visió privilegiada d'alguns polítics de molta talla pot trobar un camí transitable. Avui només Artur Mas té els suports transversals per representar aquest paper, modulant amb prudència els passos a fer en cada moment; però el president no pot conduir el procés si no es recupera del desengany electoral, assumeix un lideratge més contundent i busca la complicitat de la majoria social més enllà dels acords partidistes de govern. Els ciutadans ja han expressat molt clarament les seves ambicions. És hora que els polítics aclareixin si saben com donar-hi resposta. L'exemple d'aquests dies convida al pessimisme: si ho hi ha una rectificació immediata, l'oportunitat engegada l'Onze de Setembre podria esgotar-se en mans d'una generació de milhomes competint a veure qui és més fanfarró; mentrestant, els adversaris polítics se'n riuen i esperen que el conjunt de la societat catalana s'acabi d'estovar (macerada en la incompetència dels seus dirigents) per clavar-li la darrera queixalada.

[ 25 de gener ]