Cartes al Director 17/10/2015

Decepció amb l’Espanya d’esquerres

Estic decebut. Decebut amb l’Espanya casernària, amb aquella Espanya que rebutja la diversitat i que s’obstina en la distopia d’una societat monocromàtica.

Però amb qui estic absolutament decebut, per qui em sento estafat, enganyat, qui em fastigueja de debò és aquella Espanya suposadament d’esquerres, d’una esquerra intolerant amb la diversitat, obscurantista, adversària de la pluralitat i partidària de l’estratègia de fer passar per la piconadora qualsevol expressió popular que no encaixi amb la seva visió cavernària i absolutista, aquell punt de vista del perquè sí i prou, antidemocràtic, enemic del diàleg i la discussió.

I és que sí, jo creia (innocent!) en la capacitat de partits com el PSC-PSOE (o Podem) d’entendre que la seva Espanya és un estat divers i múltiple. El fitxatge d’Irene Lozano demostra fefaentment, un cop més, el que he exposat més amunt. Bé, a hores d’ara fins i tot un servidor, que se sentia atret pels cants de sirena federalistes, acaba per dir prou.

ORIOL PASTO SORIA

BARCELONA

Ens quedarem

Només vull manifestar que la meva empresa, Lamigraf, SA, ubicada a l’Ametlla del Vallès, no serà traslladada fora de Catalunya quan el nostre país assoleixi la independència.

PEP COLOMER

L’AMETLLA DEL VALLÈS

Bàsquet en català

Ja fa molts anys em vaig aficionar a les retransmissions d’esports per TV3, fetes en el meu idioma i amb una qualitat extraordinària gràcies als professionals que les feien possibles. Ara, amb la cessió recent que ha fet l’ACB dels drets de retransmissió a favor de Movistar, ens hem quedat sense les veus de Jordi Robirosa, Nacho Solozábal i Víctor Lavagnini, i sense tots els tècnics que tenen darrere, que ens han fet disfrutar dels partits, fins i tot dels que costava retransmetre per la seva escassa qualitat esportiva. Entenc que l’ACB firmi un contracte per obtenir més diners, però sisplau, arribin a un acord amb TV3 perquè els aficionats catalans puguem seguir disfrutant dels nostres professionals. Fem córrer aquest desig i no ens quedem sense bàsquet en català. Engeguem una campanya per fer-ho possible.

JORDI MARÍN

BARCELONA

SOS educació pública

Poques lluites contribueixen tant al bé comú i a una societat més justa com la lluita per una educació pública de qualitat. I en aquests moments transcendentals per al nostre país no podem estar gaire satisfets amb la nostra educació pública, i menys amb la tendència que apunta.

Que un noi avui acrediti l’ESO amb un 5 no és garantia que tingui un nivell de català, castellà, anglès i matemàtiques (i no diguem d’altres matèries) mínimament acceptable.

Mentrestant, el model de la nostra administració s’orienta a atribuir als directors i directores tasques de cap de relacions humanes i de director comercial. Els docents tenim la mateixa por de perdre la feina que hi ha al sector privat. La prova és que entre els professionals de l’educació cada vegada abunden més els actes per, diguem-ho que s’entengui, fer la pilota a qui correspongui. D’altra banda, les famílies han esdevingut clients, i com que el client sempre té la raó el docent acaba acorralat entre les ordres arbitràries d’alguns directius i les exigències egoistes de molts pares.

Per acabar, ¿algú gosa negar, mirant al seu voltant, que els nens de les famílies benestants tendeixen a anar a la concertada i els nens de les famílies amb més dificultats econòmiques només poden anar a la pública?

CARLES FERRER CASAS

VILANOVA I LA GELTRÚ

I a les eleccions generals?

Després del 27-S, l’independentisme ha de valorar si és convenient per al procés participar en les eleccions espanyoles. Hi ha raons a favor i en contra. Al meu entendre hi pesen més les primeres, tot i que cal tenir molt clares les condicions amb què s’hi participa. Pot ser molt negatiu passar tota la campanya electoral que ens ve al damunt sense cap espai per poder explicar i defensar l’opció independentista. Penso que cal aprofitar tots els fòrums, espais i oportunitats per fer arribar els nostres arguments als catalans que encara no ho tenen clar, a Europa i al món, però també als diferents pobles de l’estat espanyol, amb els quals no tenim cap conflicte. I per fer-ho és millor una llista única que mantingui uns criteris bàsics d’actuació al Congrés. 1) Denunciar amb tota la informació disponible com l’Estat perjudica Catalunya. 2) Denunciar la guerra bruta de l’Estat contra un procés pacífic i democràtic com el nostre. 3) Abstenir-se en totes les votacions no relacionades amb la independència de Catalunya. No volem demanar millores, només volem negociar els termes per fer efectiva la separació.

JAUME GARCIA RUIZ

MANRESA