02/11/2022

Elon Musk i el futur de la civilització

4 min
Una enorme massa de gent: l'àgora global.

Un dels conceptes que apareixen més sovint en les converses de Twitter entre investigadors en ètica de la intel·ligència artificial és el llargterminisme (longtermism), un posicionament ètic que considera que influir positivament sobre el futur a llarg termini ha de ser una prioritat moral. El llargterminisme demana pensar en la nostra maduresa com a espècie, en com els reptes a què ens enfrontem ara poden afectar tota la trajectòria de la nostra civilització. És una mena de solidaritat selectiva (no centra l’atenció en els damnificats del present) que està lligada al progrés tecnològic. Aquesta visió, articulada principalment per William MacAskill i Toby Ord, neix a la Universitat d’Oxford, però ha fet fortuna, sobretot, a Silicon Valley. 

Elon Musk –l’home més ric del món, propietari d’un ventall d’empreses tecnològiques i ara també amo de l’àgora global– és un dels màxims exponents d’aquest nou credo. Musk contribueix financerament a les principals institucions que investiguen en aquesta línia, com el Centre for the Study of Existential Risk de Cambridge o el Future of Humanity Institute d’Oxford, liderat per un dels ideòlegs del llargterminisme, Nick Bostrom. Elon Musk és un admirador de Bostrom i de les seves hipòtesis, entre les quals destaquen la de la vulnerabilitat del nostre món en relació amb l’imparable progrés tecnològic o la de la simulació (que considera la possibilitat que en realitat estiguem vivint en una simulació, una mena de complex videojoc). Musk actua des d’aquest marc ideològic i és per això que es considera un filantrop: tot el que fa ho fa per amor a la humanitat (futura). No ha adquirit Twitter per fer diners, diu (i és cert), sinó pel futur de la civilització. 

No és cap secret que Twitter fa temps que té problemes per gestionar “la conversa global” i que l’empresa no és precisament rendible. El 2018 va ser un any complicat per a l’empresa: un estudi exhaustiu demostrava que les notícies i els rumors falsos arribaven a més gent i s’estenien amb molta més rapidesa que no pas els relats més acurats. Alhora, l’hostilitat a Twitter també ha estat, i continua sent, difícil de moderar. La conversa global està marcada per la polarització, i Twitter, amb unes tendències de viralització lligades a aquests problemes que he esmentat, sembla tenir un paper decisiu en l'eixamplament de l’escissió social. El 2019, Jack Dorsey, creador i ex-CEO de la xarxa social, va concedir una entrevista a TED per abordar tots aquests temes. Chris Anderson, el director executiu de TED, s’hi mostra dur: Twitter s’ha convertit en una competició planetària, una lluita de gladiadors per aconseguir seguidors i atenció. Dorsey admet que va ser un error posar l’èmfasi en els seguidors (és el més destacat visualment en un perfil) i que ha estat contraproduent per a la tan preuada conversa global. 

El mateix Anderson va entrevistar Musk en dues ocasions aquest abril passat. El to de les entrevistes, però, va ser molt diferent del que va gastar amb Dorsey. Són entrevistes quasi reverencials, en què Musk té l’oportunitat de revelar-nos la seva vàlua: un minut seu pensant pot fer guanyar un milió de dòlars a Tesla, per exemple. També explica les seves fantasies tecnològiques, com l’estratègia de colonització de Mart : serà dur i s’hi ha d’anar disposat a morir (i és que Mart, per no tenir, no té ni aire respirable). L’objectiu últim de colonitzar l’espai exterior és protegir “la fràgil llum de la consciència enmig de la vasta foscor de l’Univers”. Dorsey citava aquesta frase de Musk en una piulada –un punt irònica i ambivalent– en què deia que confiava en aquesta missió de Musk per estendre la llum de la consciència. Musk eixampla al màxim el mite estatunidenc de la frontera (la conquesta de l’oest) i l’extrapola arreu: el futur tecnoutòpic que s’imagina Musk és gran i ell n’és una –si no la– figura central. Musk també representa el neoliberalisme més radical, el que defensa a qualsevol preu la primera esmena i defuig la regulació.

L’altra cara de la moneda de l’ambició desmesurada dels ciberoligarques són els comitès ètics de les grans empreses tecnològiques: tenen la sensació que no donen l'abast, que amb cada avenç tecnològic es multipliquen els danys col·laterals i els dilemes ètics. Amb l’entrada de Musk a Twitter, als del comitè ètic se’ls ha girat feina. Encara que pugui semblar que Musk té un comportament erràtic i infantil, no l’hauríem de subestimar. La magnitud –l’amplada– del seu poder no té precedents i Musk ha demostrat que té una capacitat inaudita per sobreposar-se als entrebancs. És cert que Twitter no és la plataforma amb més usuaris, però també ho és que és la que té més capacitat d’influència en la construcció dels relats polítics i socials. Si, segons Jack Dorsey, Twitter és el més semblant a una “consciència global”, ara aquesta consciència global és en mans d’Elon Musk. 

Elvira Prado-Fabregat és artista, filòloga i investigadora en 'performance studies'
stats