02/11/2020

Com encarem les infermeres aquesta segona onada?

3 min
Cua per entrar a fer-se la prova del Covid-19 a un CAP de la Sagrada Familia

Davant d’aquesta segona onada, tot el sistema sanitari està més preparat i els professionals tenim més coneixement de com es comporta el virus. Però l’atenció primària encara no té la dotació de personal, ni de material ni d’espais necessaris per fer-hi front, si no rebaixem la tensió a què està sotmesa des de l’inici de pandèmia. Ens trobem, a més, amb una segona onada que sembla va força de pressa, amb un augment exponencial dels casos positius. Això suposarà que la tensió i el cansament dels professionals s’agreujarà.

De fet, les infermeres de l’atenció primària, com la resta de companys sanitaris, vam treballar durament durant la primera onada. Cal recordar que la primària va ser el mur de contenció amb el seguiment i control del 80% dels casos de covid-19. Actualment hi hem d’afegir, a més, tota la gestió de les escoles, les residències i la realització de PCR o tests ràpids als pacients que tenen símptomes i a aquells que han estat en contacte amb un pacient de covid-19. I des del 15 d’octubre cal sumar-hi, també, la vacunació antigripal, que enguany està dirigida a nivell comunitari.

Tot això ho hem de fer sense deixar d’atendre la població amb malaltia crònica, situacions de final de vida, tant al centre com al domicili, vacunacions escolars, etc.

I en aquest context, ara, estem cansades i no som prou. De fet, hauríem de ser el doble per començar a parlar de ràtios adequades a les necessitats reals que té la població. Una infermera altament qualificada suposa una inversió de 6 anys: 4 anys en formació de grau i 2 d’especialitat. Si ara no es posen mesures per augmentar la capacitat en les universitats per incrementar les ràtios infermeres, que recordem que són les més baixes d’Europa, mai arribarem a tenir el nombre adequat d’infermeres per atendre la població amb qualitat. Cal augmentar les places per a la formació especialitzada d’infermeria familiar i comunitària.

També necessitem millorar els espais dels CAP i dels centres d’urgència d’atenció primària (CUAP). Sovint parlem d’espais petits i que no estan adequats per mantenir circuits diferenciats de pacients amb símptomes covid-19 o no covid-19.

És cert que el departament de Salut ja està adjudicant el pressupost del Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària; aquesta és la bona notícia. La dolenta és que anem tard i la dotació no serà suficient per fer front a les necessitats reals. La segona onada ja la tenim aquí, i els directius dels centres d’atenció primària encara no han tingut temps de gestionar aquest pressupost. I cal mirar més enllà perquè sigui una transformació real de l’atenció primària.

Per tant, haurem de seguir oferint el millor de nosaltres mateixes i seguir donant el millor de cadascú per cuidar i atendre els nostres pacients. En això, les professionals sanitàries estem altament compromeses. Si no, ens dedicaríem a altres oficis.

Cal recordar que aquesta pandèmia ha empitjorat la situació dels més fràgils i de les persones en situació de solitud, dificultant el seguiment del seu tractament i afectant el seu estat emocional i anímic. Però les infermeres de primària seguim atenent-los i som conscients de la necessitat d’incorporar més treballadores socials amb qui puguem coordinar-nos i oferir, des de l’atenció primària, les respostes socials adequades.

En aquesta segona onada haurem de buscar mecanismes perquè els professionals puguem tenir espais de descans per no patir més estrès del que tenim dia a dia. Agendes adaptades perquè no tot se centri en la gestió del covid-19, i que les infermeres i metgesses puguem atendre els nostres pacients. Això és necessari tant per als professionals com per a les persones ateses.

Malgrat el cansament i la pressió, agraïm el reconeixement dels nostres pacients i de la ciutadania. Però cal també que l’administració ens escolti, ens doni les eines necessàries per treballar i desenvolupar les nostres competències, i ens tingui més presents a l'hora de dissenyar les polítiques de salut.