11/08/2021

Facebook hauria de vetar més líders mundials

5 min
Facebook

Professionalment he defensat la llibertat d'expressió durant més d'una dècada. Per això he donat suport a la decisió del consell assessor de contingut de Facebook de mantenir la suspensió del compte de l'expresident Donald Trump a la plataforma i al nou protocol de Facebook que li permet excloure figures públiques fins a dos anys. Però considero que tot això no és suficient.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Trump va usar el seu altaveu a les xarxes per atacar i assetjar organitzacions de premsa, adversaris polítics i exaliats. Va fer servir internet per sembrar dubtes sobre les eleccions presidencials del 2020 i per perpetuar la desinformació durant la pandèmia.

És a dir, amb ajuda de les xarxes socials, Trump va atemptar contra les normes i institucions en què es basa el funcionament del sistema de govern representatiu, i va contribuir al creixement de la quantitat de morts per coronavirus als Estats Units. També va usar les xarxes per a pràctiques de fustigació i discurs d'odi que estan explícitament prohibides per les normes d'aquestes plataformes.

Però durant quatre llargs anys Trump va tenir via lliure per practicar aquesta conducta, perquè les plataformes van considerar que la publicació de les seves declaracions (per errònies o perilloses que fossin) era d'interès públic. Facebook va introduir una excepció per a publicacions amb interès periodístic poc abans de les eleccions presidencials de 2016.

El compte de Twitter de Donald Trump.

Hi ha en això un raonament circular: els líders mundials poden publicar declaracions contràries a les normes de les plataformes perquè es considera que tenen "interès periodístic"; però el que confereix interès periodístic a les seves declaracions és el seu caràcter incendiari contrari a les normes. En qualsevol cas, els líders mundials (més encara el president dels Estats Units) poden obtenir cobertura periodística sempre que ho vulguin: només han de convocar una roda de premsa o fer un comunicat.

La decisió de les xarxes socials de suspendre els comptes de Trump després que incités a la insurrecció del 6 de gener al Capitoli nord-americà va ser un pas en la direcció correcta. Després Twitter va convertir la prohibició en permanent, però Facebook va deixar oberta la possibilitat que Trump torni a la plataforma.

El consell assessor de continguts de Facebook va ratificar la suspensió original, però va qüestionar que fos per temps indefinit amb l'argument que l'empresa no ha d'inventar normes sobre la marxa, i que ha d'elaborar "polítiques clares, necessàries i proporcionades que fomentin la seguretat pública i el respecte per la llibertat d'expressió". En particular, el consell va assenyalar que Facebook ha d'obrar en forma "coherent amb les regles que s'apliquen a altres usuaris de la plataforma".

Aquí és on el consell assessor s'equivoca. És veritat que la coherència és important, però els líders mundials no són usuaris comuns, i per això els corresponen normes més estrictes. Al cap i a la fi, són molt més capaços d'incitar a la violència que els ciutadans corrents. Circumstàncies excepcionals obliguen a prendre decisions excepcionals.

La nova política de Facebook suposa en part un reconeixement d'aquesta situació, quan declara: "Les nostres restriccions estàndard poden no ser proporcionals a la violació, o suficients per reduir el risc de danys més importants, en el cas de figures públiques que publiquin contingut durant períodes de violència o disturbis socials".

Però cal estendre l'aplicació d'aquests criteris. Trump no és l'únic líder mundial que ha fet servir les xarxes socials per incitar i manipular l'opinió pública amb l'ajuda d'eines com la propaganda computacional. I encara que Facebook ha pres mesures contra aquests abusos en països com els Estats Units, Corea del Sud i Polònia, fins ara no ha fet gairebé res en països com l'Iraq, Hondures i l'Azerbaidjan.

La disparitat no és accidental. La científica de dades Sophie Zhang va revelar fa poc que durant els seus dos anys i mig a Facebook va trobar "intents evidents" d'abús de la plataforma per part de nombrosos governs que buscaven "enganyar la seva pròpia ciutadania". Però una vegada i una altra Facebook es va negar a actuar. Segons Zhang: "No ens va preocupar prou per aturar-los".

Potser, a més d'apatia, aquí hi ha un intent de Facebook de protegir els seus interessos empresarials; potser això pot explicar per què executius de l'empresa haurien protegit membres del partit governant a l'Índia de rebre sancions per haver infringit les polítiques de la plataforma en relació amb el discurs d'odi. Fins i tot règims que impedeixen a les seves poblacions accedir a Facebook (entre ells la Xina, l'Iran i Uganda) poden fer servir la plataforma amb finalitats pròpies.

La renúncia de Facebook a prendre mesures contra aquests governs ha tingut conseqüències terribles. Una declaració d'Alex Warofka, gerent de polítiques de productes a Facebook, assenyala que l'empresa "va millorar la detecció proactiva del discurs d'odi" a Myanmar (Birmània) i que va iniciar una "acció més decidida" contra comptes creats per presentar una imatge enganyosa de la seva identitat o de les seves activitats. Però quan va prendre aquestes mesures, Facebook ja havia facilitat atrocitats massives contra la minoria musulmana rohingya en aquell país. I tot i que va eliminar al febrer la pàgina oficial de l'exèrcit birmà per "incitació a la violència", va ser després del cop militar contra el govern democràtic birmà.

Ens agradi o no, Facebook té un poder immens. En molts països, és una de les poques alternatives als mitjans de premsa oficialistes que dominen els ecosistemes informatius nacionals. Per als usuaris, sol ser sinònim d'internet. Per això alguns governs han dedicat tants recursos a manipular-lo, i per això Facebook ha d'assumir la responsabilitat d'aturar-los.

Per descomptat que això també és tasca dels organismes de regulació. Però fins ara la seva resposta ha estat molt deficient. En alguns llocs (per exemple Florida, Texas i Polònia) pressionen en la direcció oposada i busquen prohibir a les xarxes socials que eliminin publicacions o comptes que no siguin il·legals. I als Estats Units i la Unió Europea estan analitzant la possibilitat que alguns elements d'internet hagin de considerar-se en essència serveis de comunicació públics i oberts. Però en general les autoritats s'haurien de concentrar menys en el contingut de les plataformes i més en el seu disseny, en la tecnologia publicitària i en el seu poder monopolista.

Mentrestant, és responsabilitat de Facebook deslliurar-se d'exèrcits genocides, propaganda de governs per manipular les poblacions i líders que bloquegin usuaris. La intermediació algorísmica de l'esfera pública per part de plataformes privades lucratives dissenyades per maximitzar el temps de connexió i la polarització ha estat de tot menys emancipadora. I per a molts, ha estat mortal. Governs, funcionaris públics i partits polítics que infringeixin les condicions d'ús de les plataformes o les utilitzin en formes contràries als drets de les persones s'han d'enfrontar a conseqüències greus i immediates.

Courtney C. Radsch és periodista

Traducció: Anna Moyà Culla

Copyright Project Syndicate

stats