La Global Sumud Flotilla navega cap a Gaza entre tempestes, avaries i drons, que la van sobrevolar davant de les Balears. Vaixells civils, comprats i equipats a contrarellotge per activistes de tot el món, assumeixen una tasca que correspondria als estats: obrir un corredor humanitari i denunciar un genocidi.
Israel ha respost amb amenaces d'aplicar un protocol antiterrorista als tripulants: detencions perllongades en presons, confiscació de vaixells, criminalització absoluta de la solidaritat. És el mateix patró que ja vam veure amb anteriors flotilles, interceptades il·legalment en aigües internacionals. Convertir l'ajuda en amenaça, la resistència civil en terrorisme.
Però cada intent d'intimidació multiplica la determinació. Els organitzadors recorden que si els governs volguessin podrien garantir flotilles segures i massives. No ho fan, i mentre Washington blanqueja la neteja ètnica com a "reubicació voluntària" i Brussel·les es penja medalles simbòliques sense frenar el bloqueig, la societat civil assumeix el risc de navegar per un mar hostil.
La força d'aquestes flotilles no es mesura en tones d'aliments o medicines. Es mesura en e valor polític de dir: Gaza no està sola. Un gest que connecta amb altres formes de solidaritat, com les protestes que aquests dies recorren la Vuelta Ciclista a Espanya, on centenars de persones s'han concentrat per exigir la sortida de l'equip israelià i visibilitzar el genocidi davant d'un aparador mediàtic global. Vaixells al mar i cossos als carrers, diferents expressions d'una mateixa indignació col·lectiva.
Europa, en canvi, continua atrapada en la seva ambigüitat. Reconeix Palestina amb solemnitat mentre evita sancions que incomodin Tel-Aviv. La mateixa Unió que proclama haver-se fundat sobre el "mai més" tolera la repetició de l'horror, en directe i a plena llum del dia.
Per això la sortida de vaixells des de Barcelona, Tunísia, Grècia i Itàlia incomoda tant. Perquè revela que la solidaritat no espera permisos diplomàtics ni es conforma amb discursos buits. Perquè recorda que la complicitat no és neutralitat i que la dignitat exigeix prendre partit.
En darrera instància, aquestes flotilles són un mirall. Ens mostren fins a quin punt estem disposats a acceptar eufemismes, o a arriscar per la vida dels altres. Gaza ens interpel·la, i el mar que la separa del món esdevé també la mesura de la nostra humanitat.
