És l’economia o l’oci?

A les crisis sanitària i econòmica provocades pel covid-19, s’hi ha sumat en els darrers 15 dies la part emocional d’aquesta crisi, que fins ara havíem aconseguit controlar entre tots, gràcies a la resiliència i l’excel·lent actuació de tota la ciutadania durant el confinament. Avui els nous brots han derivat en una crisi emocional que ens desborda i que patim amb una elevada frustració davant una lluita que ens pensàvem que teníem guanyada o de la qual, en tot cas, no pensàvem patir nous capítols tan aviat.

Les vacances que molts comencen ara, ens aniran bé. Necessitem una pausa col·lectiva, per poder descansar i reposar. Però això no ens ha de portar a oblidar el rigor amb què tots hem d'actuar si som responsables. Davant la nova situació, haurem de tornar a adoptar aquelles mesures que ens van permetre guanyar el primer round: la prudència i la calma. Ara que comencem les vacances, no pot ser que ens costi recórrer a la calma. Precisament vam saber superar la crisi inicial gràcies a fixar-nos un objectiu col·lectiu: les vacances i el descans envoltats d’aquells familiars i amics que el confinament ens havia manllevat o limitat a les pantalles.

Recuperem aquelles mesures que individualment vam adoptar, perquè s’han demostrat eficaces. Ningú no va dir que seria fàcil, però sí que podem concloure que, a títol individual, la immensa majoria de la població ho va fer molt bé i va saber emparar-se en les actituds de prudent confinament que ens van portar a guanyar el primer embat del virus.

No obstant, això no vol dir que calgui adoptar ara les mateixes mesures col·lectives; cal demanar la màxima responsabilització a la ciutadania, però no deixar el ciutadà sol davant l’enorme responsabilitat de decidir entre la feina i el deure cívic. No podem deixar l’empresari sol davant l'absència d’un treballador perquè segueix una recomanació governamental: ¿és aplicable la normativa laboral als casos d’absència injustificada quan se segueix una recomanació? Què ha de fer el treballador? Què ha de fer l’empresari?

I aquí és on el debat es converteix en una espinosa discussió: com a país eminentment turístic, l’economia es pot confondre amb la restauració i l’oci. I convindria que entre tots féssim l’esforç d'ajudar l’economia en general perquè no hagi de suportar un nou confinament generalitzat, si això només ens suposa que aquestes vacances les gaudim des de la calma, des de casa.

L’objectiu no ha de ser salvar aquella restauració atapeïda i aglomerada d’estius passats, sense distingir-la de la restauració que seriosament segueix les mesures del distanciament o dels espectacles culturals; estarem posant en risc l’economia en general. No la confonguem amb aquelles imatges d’un oci atapeït.

Recordem les fases per les quals vam haver de passar. Potser no cal tornar a la fase 0, però potser ens convé tornar a una fase anterior a l’actual. L’economia és molt més que els sectors que viuen de l’oci. Es pot no dictar el confinament necessari de tota la població, i permetre el moviment entre regions sanitàries, en un moment que els hospitals i serveis clínics no estan (ni es preveu que puguin acabar) col·lapsats. Gaudim de les vacances, dels amics i la família. Amb calma, respecte i distància. Ens enfortirà anímicament i farem possible que l’economia no pari.