26/03/2021

El joc de les cadires

1 min

Després de la sessió d’aquest divendres a l’auditori del Parlament de Catalunya, estic segura que els fisioterapeutes es freguen les mans (amb olis essencials), perquè ja deuen esperar la visita de diversos diputats contracturats. Els fisioterapeutes i les esteticistes que fan massatges i que tot sovint, quan tenen clientela, sents que exclamen: “Alexa, posa música relaxant”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Les cadires on van seure, durant el llarguíssim dia, els nostres diputats, per causa de la pandèmia, no són còmodes com els escons. Els escons vellutats de l’hemicicle, com de cinema, escons tous, amb tauleta per deixar-hi un cafè, el mòbil, amb endoll... Escons enyorats, on algun diputat, fa anys, hi havia fet alguna capcinada. ¿Qui pot pesar figues a les cadires blanques, dures, estretes de l’auditori del Parlament?

Aquest divendres els diputats havien de sortir a carregar els mòbils. I això, segurament, es va traduir en l’estalvi de tuits. I si volien escriure, s’havien de posar l’ordinador a la falda, com els periodistes. Estic segura que a tots ells els va quedar el cul quadrat, després de tanta estona en forma de quatre. No podien ni comentar la jugada amb els companys, perquè els tenien lluny. Però a canvi, asseguts d’aquella manera incòmoda, amb el mòbil restringit per força, van ser més conscients del que passava al seu voltant. Com quan hom fa meditació, que no pot estar ajaçat. Potser aquelles cadires els van fer prendre consciència que ens cal que arribin a un acord, que governin, que ens ajudin. Que s’hi posin de seguida. Ni que sigui per no haver de passar una altra sessió en aquelles cadires del dimoni.

stats