04/08/2021

Joel Joan ebri

2 min

Després que les xarxes s’omplissin de reaccions al vídeo d’un Joel Joan ebri, l’Ajuntament de Badalona ha decidit treure de la cartellera l’obra de teatre que l’actor tenia previst representar a la ciutat. Des del consistori han adduït una incompatibilitat entre l’actitud de Joel Joan al vídeo i la programació de la peça; d’altres han volgut veure en aquesta decisió un càstig de caire ideològic a l’actor independentista per part de l’alcaldia del PP.

Crec que ambdues hipòtesis no són necessàriament incompatibles si s’evita abordar-les des de la visceralitat i el simplisme. M’explico: potser la cancel·lació de l’obra es degui efectivament a la conducta de Joel Joan al vídeo, però… ¿que potser això no reflecteix, al capdavall, una manera d’entendre el món i la política; una determinada percepció de la relació obra-artista; una forma, doncs, d’ideologia? 

Tanmateix, aquest episodi ens imposa una reflexió inevitablement complexa: ¿no és possible que des de l’Ajuntament realment hagin considerat que l’actitud qüestionable de Joel Joan impedeix programar-lo, més enllà de la ideologia de l’actor?, ¿té dret, però, un creador a exhibir una conducta incorrecta sense que això afecti l’acollida de la seva obra? I sobretot: ¿estem preparats per criticar sense pal·liatius tota censura basada en la identificació obra-artista? 

Mentre la resposta a la darrera pregunta no sigui un sí rotund —mentre ens aferrem als "segons qui i com" quan la censura creativa guaita—, estarem condemnats a conviure eternament amb els símptomes d’una mancança col·lectiva d’arrels profundes i perilloses: la intolerància a la carta. Per tant, o bé integrem el rebuig generalitzat, radical i contundent a les censures basades en el comportament o les idees d’un artista, o bé els escenaris com aquest continuaran perpetuant-se. I en aquests escenaris no ve gaire de gust viure-hi.

Laura Gost és escriptora