La violència política armada és històricament consubstancial als Estats Units i només s’acostarà a zero el dia que els nord-americans renunciïn al dret a portar armes. I això no ho veurem mai, perquè la sacralització de la Segona Esmena constitucional, el multimilionari negoci del rifle i la utilització interessada de la Bíblia (sobretot de l’Antic Testament) fan creure a milions d’estatunidencs que portar armes és un dret diví que els correspon com a ciutadans d’una nació excepcional. Pistoles igual a llibertat ho diuen tots els candidats republicans, s’ho empassen els candidats demòcrates i ho defensava l’influenciador pro Trump Charlie Kirk, assassinat dimecres, que havia arribat a afirmar que unes quantes morts anuals per arma de foc era un preu que valia la pena pagar per protegir les llibertats. Màrtir de la causa de la llibertat, doncs.
Les recurrents matances a les escoles, tot i el dol nacional que han causat, només han provocat debats sobre qüestions com ara augmentar a 21 anys l’edat per comprar una arma, limitar la capacitat dels carregadors o prohibir la venda d'armes a persones amb malalties mentals, però la gent viu atrapada en un bucle: molts pares i mares són del parer que tenir una pistola a casa augmenta la seguretat de la seva família, precisament perquè el dret a comprar una arma incrementa el perill que algú en pugui fer un mal ús. Per això després d’una matança augmenta la venda d’armes. I per això la resposta a l’assassinat de Kirk serà més violència armada i verbal, en una discussió pública en què és més important la força que la raó.
