L’Euríbor baixa: ¿hipoteca fixa o variable?
Aquesta setmana hem sabut que l’Euríbor ha tornat a baixar i ja se situa molt a prop del 2%. Per a aquells que estan pensant a hipotecar-se, no és un detall menor. És, de fet, un d’aquells moments que exigeixen perspectiva. Per això, la meva recomanació, que no és infal·lible —perquè ningú no té una bola de vidre—, respon a una manera d’entendre les finances personals amb seny i una mica d’experiència.
Si el lector està a punt de signar una hipoteca, estan a uns nivells molt raonables per fer-ho a tipus fix. És cert que a curt termini pot sortir una mica més car que a tipus variable, però et garanteix una quota estable durant tota la vida del préstec. I això permet preveure amb precisió què pagaràs cada mes durant vint o trenta anys. Que no és poca cosa. Permet planificar, dormir tranquil i, en el futur, prendre decisions sense incerteses que un no pot controlar.
És veritat que els tipus podrien continuar baixant. I que podríem entrar en una nova etapa de diners barats com la de la dècada passada. Però, sincerament, després del que hem viscut —una inflació desbocada, polítiques monetàries a batzegades, tensions geopolítiques—, ningú no pot assegurar que els tipus d’interès continuaran a la baixa durant gaire temps. Ben al contrari: el més prudent és pensar que els anys que venen seran més volàtils que l’última dècada. L’economia, l’energia i el comerç internacional estan molt remoguts.
En aquest context, un tipus fix pot ser una decisió intel·ligent. Perquè, fins i tot si després els tipus baixen una mica més, hauràs comprat tranquil·litat. Estabilitat. Jo sempre ho he fet així: he preferit pagar una mica més per saber del cert quina seria la meva despesa mensual. No és tant una aposta financera com una elecció de vida. És una cosa molt personal. L’opció contrària també és perfectament defensable.
En qualsevol cas, recordi revisar bé la resta de condicions: les comissions per amortització anticipada, les despeses de passar de fix a variable o viceversa, les de subrogació… I, evidentment, la situació personal: ingressos, estabilitat laboral, plans de futur.
Pel que fa al meu consell: no és que jo sàpiga què passarà amb els tipus d’interès, sinó que, precisament perquè no ho sé, penso que, quan es tracta de la llar i de les finances personals, pagar una mica més a canvi de certesa és, molt sovint, una bona inversió.
Tot això, esclar, si la persona pot permetre’s comprar.
Però això ja és una altra qüestió.
