08/12/2020

Què podem esperar de l’Iran

4 min
Funeral de Mohsen Fakhrizadeh a l'Iran, pare del programa nuclear del país

Si amb la mort del general Qasem Soleimani per un atac amb drons ordenat pels Estats Units de Trump, a l’Iran la set de venjança va obrir una escletxa de confrontació, l’assassinat de Mohsen Fakhrizadeh, el principal científic nuclear del país, ha comportat una disparitat de reaccions al voltant de la idea que aquest greuge no pot quedar impune. Ali Khamenei, el líder espiritual iranià, s’ha posicionat al costat de la facció favorable a la venjança, que defensa una resposta ràpida i desproporcionada. En paral·lel a aquesta estratègia, el president Hassan Rouhani, que s’ha pronunciat en línia amb Rússia i la Xina (els dos països han expressat el seu desig que no es tensin les relacions a la regió, a l’espera que Joe Biden sigui president dels Estats Units), és menys contundent amb el tipus de resposta que s’hauria de donar. De moment, el país va promulgar dimecres passat una llei que ordena augmentar immediatament els nivells d'enriquiment d'urani i demana també l'expulsió dels inspectors nuclears internacionals si les sancions imposades pels Estats Units no s'han aixecat a principis de febrer.

A banda d’això, ara l'Iran té tots els escenaris oberts. Pot decidir esperar i veure com evolucionen els esdeveniments en relació amb els Estats Units, o com els nord-americans diuen, wait and see. Però actuar d’aquesta manera podria donar una imatge de debilitat que actualment, a nivell exterior, el país no es pot permetre.

Des del primer moment l'Iran ha assenyalat Israel com a autor de l’assassinat. Els iranians sustenten aquesta tesi sobre dos pilars: l’assassinat té l’objectiu de frenar la capacitat nuclear iraniana (Israel no pot consentir que el seu rival regional escali posicions); i es busca provocar una resposta desproporcionada per part de l'Iran que impossibilités qualsevol tipus d’acostament amb els Estats Units del president electe Joe Biden. Israel, juntament amb l’Aràbia Saudita, han estat els grans beneficiats de la política exterior nord-americana sota el mandat de Trump, i pot ser que temin que amb el nou president estatunidenc la balança regional canvïi.

Tot i això, l'Iran és conscient que no es pot permetre un enfrontament obert amb cap país de la regió, perquè embarcar-se en una empresa com aquesta seria percebut com una resposta desproporcionada i perquè no disposa de la capacitat per fer-ho. Tenint això en compte, és molt probable que la resposta es doni a través de les seves guerres proxys i els grups armats afins al règim: Hamàs, Hezbol·lah i el houthis al Iemen.

Una altra opció de resposta indirecta cap a Israel seria atacar, no militarment sinó econòmicament, via sancions o embargaments o bloquejos, els Emirats Àrabs Units i Bahrain. Els dos països serien els elegits perquè l’Iraq i Qatar es troben sota la influència de l'Iran, Oman sempre ha estat el país mediador dins de la regió, el Iemen es troba immers en una guerra civil quasi perpètua, i l'Iran no es pot arriscar a atacar l’Aràbia Saudita. A més, aquest tipus de resposta podria anar acompanyada d'un bloqueig a l'estret d'Ormuz que impossibilités el flux mercantil de petroli i a la vegada assegurés l'atenció dels Estats Units. La pregunta és si el bloqueig o possibles altercats a Ormuz es produirien abans o després del 20 gener del 2020, moment en què Joe Biden serà investit president.

Si els rumors són certs i Trump està decidit a retirar les tropes destacades a l'Afganistan, l'Iran hauria d'esperar que les tropes nord-americanes tornessin a casa abans de dur a terme cap mena de moviment. L’Iran fa frontera amb dos països on els Estats Units tenen tropes desplegades: l’Iraq i l’Afganistan. Si l’Iran espera que les tropes marxin de l’Afganistan, només quedarien les tropes de l’Iraq per a una possible intervenció o possible ajuda als països de la regió, però a la vegada l'Iraq es troba sota influència iraniana, i per tant no és un país receptiu a les intervencions o jocs militars nord-americans.

L'assassinat del pare del programa nuclear pot acabar desencadenant una resposta que regiri els equilibris dins la regió: falta veure quina facció s’imposarà a l’interior del país.

stats