Cada vegada està més clar que estem vivint un període de transició cap a una nova etapa de l’economia i de la política mundials, transició que està afectant d’una manera especial els països europeus, pel paper que van tenir al llarg del segle passat. Van ser, a l'inici, els principals protagonistes de dues grans guerres, però van ser després els constructors de diverses societats basades en dos models: els capitalismes de mercat lliure però regulat i els socialismes democràtics impulsors de l’estat del benestar. Gairebé tot Europa va viure uns 50 anys de fort creixement econòmic i de gran progrés social, en els quals van destacar la consolidació dels sistemes democràtics, l’extensió d’uns sistemes fiscals redistributius que van permetre, entre altres, la universalització de l’educació i de la sanitat públiques i gratuïtes, així com uns sistemes de pensions molt útils.
1. El que ha passat els darrers anys. Això es va anar espatllant a finals de segle a causa d'uns canvis demogràfics (envelliment i migracions), uns canvis climàtics (escassetat de recursos naturals, excés de residus i problemes de sostenibilitat energètica), i uns canvis tecnològics relacionats amb la informació (digitalització i intel·ligència artificial). S’hi han anat afegint importants errors de molts governs per posicions negacionistes, per manca de mesures necessàries i per polítiques orientades a aprofitar, en tot el possible, aquests canvis en favor de les classes més altes, dels posseïdors i controladors dels recursos financers, i dels generadors i distribuïdors de la informació.
Els darrers anys això ha anat fent créixer desconfiances dels ciutadans en la política i un refús dels seus protagonistes. És raonable, degut a l’aparició d’alguns polítics amb actuacions de difícil qualificació amb una barreja d’egocentrisme i de clara incompetència. Les conseqüències són la incomprensió de moltes actuacions, el creixement dels enfrontaments de tot tipus en l'àmbit ciutadà i social, i finalment algunes guerres comercials i, sobretot, militars que recorden el que va passar les primeres dècades del segle XX. Hem d'evitar que això es perllongui i empitjori.
2. Reaccionar positivament als canvis. Per inconsciència o per manca de voluntat, parts importants dels governs, de les societats i també de les persones no han estat prou actius en actuar per tal d’evitar els efectes negatius dels tres canvis que tenim al davant i per aprofitar les oportunitats que ens ofereixen. Faig un petit comentari de tres mesures que cal prendre de forma evident per tal que les pròximes dècades d’aquest segle puguin tenir un caràcter que recordi el que va ser el període 50-80 del segle passat.
2.1. Habitatge. Cal que el que es va fer amb l’educació i la sanitat es faci ara amb l’habitatge; és a dir, passar de ser un sector mercantil a un sector de caràcter semipúblic, i de ser una necessitat a ser un dret. Això no vol pas dir que sigui gratuït, però sí que sigui assequible i disponible per a tots. Això suposa una política d’habitatge públic, una regulació de l’habitatge privat, una planificació de les localitzacions tenint en compte la mobilitat de les persones, i possiblement l'aparició d’alguns nous tipus d’habitatge de caràcter col·lectiu o temporal que siguin útils per a noves necessitats per edat, origen, o per a la vida comunitària. L’absència d’habitatge no ha de ser un element que generi una desigualtat entre persones.
2.2. Relació amb el planeta. Va quedant ben clar que la Terra no pot suportar sense dificultats una població creixent i que augmenta el consum de recursos i la generació de residus. Les polítiques demogràfiques i migratòries, les de reducció i canvi del consum sense reduir el benestar, i les de reutilització dels recursos han de ser un dels elements que moderin i facin més controlables els costums de les societats.
2.3. Informació i democràcia. Moltes democràcies estan en perill, fins i tot en països que han estat un exemple. A part de diverses causes que ja he comentat abans, crec que n'hi ha una d'important i creixent: el paper que hi juga la informació. La democràcia representativa suposa que les persones adultes expressen lliurement la seva voluntat a l’hora de prendre decisions i d’escollir els seus governants. Aquesta llibertat està basada en la informació que els arriba i que els permet decidir. La disminució i els problemes dels mitjans de comunicació clàssics, el funcionament lliure i sense prou regulació de les xarxes socials i la facilitat de generar i distribuir realitats falses o deformades gràcies a la IA fan que la qualitat i el rigor de la informació que hom rep siguin molt baixos i, per tant, es puguin manipular les votacions, cosa que ja s’ha vist darrerament. Cal repensar com fer que els resultats representin realment la voluntat dels electors. Cal actualitzar la regulació del sector per tal que la informació sigui real i rigorosa.
