Noves oportunitats per al patrimoni
Si Europa, el nostre país i els seus municipis són alguna cosa, és patrimoni. Sense, les societats perdríem les nostres arrels, la nostra manera de concebre i transformar l’espai, de respondre a les necessitats presents, i la virtut de projectar el futur. La importància de defensar el nostre patrimoni és, cada vegada més, una lluita compartida i reconeguda.
Dins del context actual, el patrimoni arquitectònic no només és un instrument indispensable de coneixement, sinó que esdevé un recurs socioeconòmic per al desenvolupament sostenible dels territoris. Tant és així que ara tenim al davant una onada de renovació urbana a escala continental, impulsada per la presidenta Von der Leyen i finançada pels fons Next Generation, i que no hem de deixar d’aprofitar per fer intervencions de consens en el patrimoni. Hem de prendre consciència de mirar el present i entomar el futur sense perdre l’essència del passat.
Des de fa anys la Unió Europea treballa en aquesta línia. El 2018 ja va ser l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, i la Declaració de Davos va proclamar la necessitat d’anar cap a una Baukultur de qualitat. Aquest concepte engloba totes les activitats humanes que modifiquen l’entorn construït sense límits, entès de manera integral i que planteja una nova manera d’entendre tant el patrimoni construït com el paisatge.
A aquesta nova mirada s’hi ha sumat la Nova Bauhaus, una iniciativa que vol obrir un espai de trobada entre art, cultura, ciència i inclusió social, i que ben segur que servirà per protegir i dignificar el nostre patrimoni. Amb polítiques públiques encertades, podem donar noves prestacions i usos que incrementin les funcionalitats dels nostres entorns urbans en clau sostenible i dirigits a millorar la qualitat de vida de les persones.
El nostre país és admirat i visitat, entre molts motius, pel seu patrimoni cultural i arquitectònic. I és que, conscients de la seva importància, ens vam dotar de la llei 9/1993 del patrimoni cultural català, que parteix d'un concepte ampli del patrimoni cultural de Catalunya. La protecció, la conservació, la investigació, la difusió i el foment del patrimoni cultural en són objecte.
En la tasca de diagnosticar i identificar, també disposem d’altres instruments, com són els registres i els inventaris, que identifiquen aquells elements patrimonials que cal protegir. A la ciutat de Barcelona, per exemple, s’estan inventariant elements patrimonials de la ciutat a través de la col·laboració entre l’Ajuntament i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
No obstant l’existència d’aquests instruments legals, avui en dia moltes obres de l’arquitectura del moviment modern es troben en una situació difícil i de fragilitat. Arreu de Catalunya, tenim exemples d’obres que reclamen la nostra atenció, com són la Casa Rozes, a Roses, de José Antonio Coderch, i la Ricarda, d’Antoni Bonet Castellana. La primera ha estat abandonada i ocupada durant anys, i la segona s’ubica enmig de la zona afectada per l’ampliació de l’aeroport. Preocupant.
Per contra, la intervenció de l’administració en l’edifici de la Unió de Cooperadors de Gavà, obra de Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé, que ha estat rehabilitat amb èxit, així com l’adquisició de l’editorial Gustavo Gili, de Joaquim Gili i Francesc Bassó, per l’Ajuntament de Barcelona, garanteixen la seva conservació i reverteixen al servei de la comunitat.
La preservació del patrimoni i del nostre llegat és deure de tothom. El compromís de l’administració i la complicitat del sector privat són fonamentals per fer brillar el nostre patrimoni. Implica el treball conjunt de professionals de diferents disciplines, necessaris tots ells per poder dissenyar ciutats amb criteris basats en l’emergència climàtica, el llegat patrimonial, els espais públics, el respecte al territori, la cohesió social i la qualitat, entre d’altres.
També ho és la consciència clara que l’entorn construït té per ell mateix un valor, únic i irreemplaçable, motiu pel qual cal estudiar bé abans d’enderrocar o intervenir de manera invasiva per valorar en tot cas la seva conservació. Hem de plantejar-nos si tenim els instruments necessaris o hem de dotar-nos d'instruments millors per fer efectiva la cura del patrimoni, en la qual es conjugui l’admiració per l’obra original i les noves prestacions energètiques i tecnològiques.
Ara tenim l’oportunitat de reflexionar-hi en el marc dels treballs de preparació de la celebració del Congrés de la Unió Internacional dels Arquitectes i la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de la UIA-Unesco el 2026.
